Com a mesura urgent per limitar la propagació de la COVID molts governs de tot el món van establir la quarantena, el que va obligar a milions de persones a romandre a l'interior de les seves cases i mantenir-se en aïllament durant un llarg període. Aquesta situació de confinament pot provocar un augment de pes i conseqüències negatives per al metabolisme. Les principals causes són la disminució de l'oci i de les activitats a l'exterior, l'avorriment, l'augment de el temps dedicat a veure la televisió i el fàcil accés als aliments, que poden afavorir picar entre hores i la sobrealimentació. A més, com a resultat de el confinament, l'activitat física regular pot ser més difícil de mantenir. Això contribueix a un balanç energètic positiu, és a dir, que es consumeixin més calories de les que es cremen.
D'altra banda, l'aïllament social a causa de la COVID-19 s'ha relacionat amb trastorns psicològics, de l'estat d'ànim i de la son que, al seu torn, podrien influir negativament en les conductes alimentàries. De fet, la majoria de les enquestes realitzades a la població general van mostrar una disminució significativa de l'activitat física i l'adopció de patrons dietètics negatius, amb el conseqüent impacte negatiu per a la salut. Segons dades obtingudes en una enquesta duta a terme per la Societat Espanyola d'Obesitat un 44% dels espanyols van augmentar entre 1 i 3 kg de pes durant el confinament. A part de la mala alimentació i el sedentarisme, altres aspectes socials van mostrar una relació amb l'augment de pes observat, per exemple, el nivell d'ingressos, la mida de l'habitatge i nivell educatiu. Com menors eren aquestes dades, major era l'augment de pes observat.
Actualment s'estima que a Espanya un 60% de la població té excés de pes, entre ells, més d'un 20% presenta obesitat. Les persones amb obesitat poden ser més susceptibles a patir un impacte negatiu sobre la seva salut durant el confinament. Aquesta població és especialment vulnerable a l'angoixa psicològica, els trastorns alimentaris i l'alimentació emocional. Aquesta última conducta es defineix com una necessitat imperiosa de menjar un aliment, generalment ric en sucres i greixos (no saludable), per calmar una emoció, com pot ser la ràbia, la por, estrès o la preocupació. Per aquests motius, les persones que ja tenen obesitat podrien ser les més propenses a l'augment de pes. A més, hi ha un desavantatge addicional per a alguns pacients, ja que han hagut d'interrompre el seu tractament crònic habitual a causa de canvis en l'activitat hospitalària.
Un estudi recent dut a terme en els pacients que es tracten a l'Àrea d'obesitat de l'Hospital Clínic va demostrar que un alt nivell de preocupació per estar infectat per SARS-CoV-2 va afectar negativament la resposta psicològica i dietètica durant el confinament. Els participants amb el major nivell de preocupació van mostrar una pitjor evolució, no només en les relacions socials i familiars, l'estat d'ànim i el son, sinó també en els hàbits alimentaris i l'activitat física.
L'existència de relacions complexes i bidireccionals entre la salut mental, la soledat, la qualitat del son, els hàbits alimentaris i l'activitat física està ben reconeguda i demostrada mitjançant nombroses investigacions. Aquestes troballes, però, van assenyalar la necessitat de proporcionar un major suport psicològic a les persones amb obesitat durant aquest temps, especialment a aquells que tenen ansietat i xarxes de suport familiar o social més reduïdes. La telemedicina podria representar una alternativa valuosa durant aquest temps o durant altres circumstàncies en què el contacte cara a cara no és possible, ja que aquesta estratègia de comunicació que està cobrant protagonisme de manera accelerada. Les visites telemàtiques han demostrat ser eficaçes en pacients que tenen obesitat i, en vista de les circumstàncies actuals i de la nova normalitat, tot sembla indicar, que han arribat per quedar-se.
Autores: Dra. Violeta Moizé i Alba Andreu, Dietistes-Nutricionistes de l'Hospital Clínic de Barcelona.
