Un estudi realitzat a Itàlia va permetre observar que tres de cada deu pacients hospitalitzats per pneumònia experimentaven algun tipus d’accident cardiovascular, com insuficiència cardíaca, fibril·lació auricular i infart de miocardi. La Universitat Sapienza de Roma, va realitzar un estudi amb 1200 pacients hospitalitzats per pneumònia. D’aquests, 700 eren homes i 500 dones, tots més grans de 60 anys. Es va fer un seguiment trenta dies després de la seva hospitalització per infecció i el 32% dels pacients va experimentar algun tipus de complicacions cardiovascular, com insuficiència cardíaca (24%), fibril·lació auricular (9%) o infart de miocardi (8%). L’increment del risc d’infart de miocardi a curt i llarg termini era més evident quan la pneumònia era més severa.
Això posa en evidència que la pneumònia no afecta només els pulmons, sinó que en casos greus pot ser sistèmica, i afecta a altres òrgans. Un estudi multicèntric espanyol va reportar que les complicacions cardíaques són més freqüents en la pneumònia causada per pneumococ (un dels bacteris que produeix la malaltia). A més, l'edat, el tabaquisme, la cardiopatia crònica, i la gravetat inicial de la pneumònia són factors de risc de complicacions cardíaques primerenques (30 dies des de l'ingrés) i tardanes (un any després de l'ingrés).
S'han descrit possibles mecanismes basats en models animals, que expliquen aquestes complicacions cardíaques arrel d’una pneumònia. Per una banda, el pneumococ causa lesions al múscul cardíac, i ho fa mitjançant la pneumolisina, una toxina que produeix aquest bacteri. Aquesta toxina també pot causar directament la mort dels miòcits cardíacs.
D’altra banda, el dany cardíac (com per exemple l’infart de miocardi), es produeix principalment per la disminució del flux sanguini als teixits del cos, causada per un tancament de l’artèria coronària relacionada amb la formació de placa arterioescleròtica. Aquesta placa conté cèl·lules inflamatòries com les plaquetes, que s’acumulen després d’un estímul infecciós. El pneumococ s'ha relacionat amb l'activació i la hiperactivitat d’aquestes plaquetes.
En el cas del virus de la influença, els estudis demostren que les complicacions cardíaques poden ocórrer a causa d'efectes directes del virus al miocardi (el múscul cardíac) o degut a l’agudització d'una malaltia cardíaca existent.
Conèixer aquesta relació entre infecció i cardiopatia fa que la vacunació guanyi importància, tant amb la pneumònia com amb la grip. Estudis han demostrat un 36% menys de risc d’accident cardiovascular entre els adults que havien rebut la vacuna de la influença, en comparació amb els que no l’havien rebut. Aquest percentatge era superior en persones amb malalties coronàries diagnosticades.
La pneumònia, igual que la grip, són malalties que afecten gran part de la població mundial i que poden ser greus. La relació demostrable entre infecció i cardiopatia hauria de ser útil per al tractament d’aquestes infeccions, per potenciar la vacunació i per dissenyar o provar possibles fàrmacs que permetin reduir el risc de desenvolupar una cardiopatia.
