Un estudi clínic dut a terme pel Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona ha analitzat l’impacte de diferents tractaments per a malalties cardíaques en pacients amb més de 90 anys. Es tenen en compte persones amb malalties com l’infart o la fibril·lació auricular. Per això, s’han tingut en compte indicadors com l’evolució de la malaltia i el seguiment del tractament i s’han comparat aquestes dades entre homes i dones.
L’estudi mostra que les tècniques que permeten retornar el rec sanguini a les artèries, com l'angioplàstia primària, són una estratègia segura i eficaç en pacients de 90 anys que han tingut un infart agut de miocardi, en cas de no tenir un alt grau de discapacitat.
Pel que fa a les diferències en el tractament rebut segons el sexe, s’ha vist que existeix una disparitat entre ambdós grups. Les dones reben en menys mesura el tractament amb angioplàstia primària, malgrat que la revascularització coronària s’associa a un major benefici per elles.
En estudis previs, com VIRGO, ja s’havia observat que existeix una desigualtat entre homes i dones en el tractament de malalties com l’infart, encara que en aquest cas l’estudi es va centrar en poblacions joves. Es va veure que les dones amb infart agut de miocardi tenien menys probabilitats de rebre el tractament i més probabilitats que es retardés el seu inici. En el treball actual s’evidencia el mateix patró, però en pacients nonagenaris.
A més a més, amb l’edat augmenta de forma progressiva la incidència de la malaltia cardiovascular, que ja és la principal causa de mortalitat en persones d’edat avançada. En aquest sentit, diferents estudis demogràfics suggereixen que per l’any 2030 l’esperança de vida de les dones pot superar la barrera dels 90 anys. Per tant, ja que en un futur pròxim existirà un major nombre de pacients nonagenaris en hospitals i que la majoria d’aquests tindran malalties cardiovasculars, és important estudiar si els tractaments que s’apliquen normalment per a les cardiopaties són també segurs per aquest grup, que es considera de molt alt risc.
L’objectiu és millorar el pronòstic en aquest grup creixent de pacients, que, afortunadament, ja ha millorat molt en els últims anys gràcies a la cardiologia intervencionista, amb noves tecnologies i criteris.
En definitiva, aquest estudi aporta evidències sobre la seguretat i efectivitat del tractament en persones d’edat molt avançada. A més a més, es busca promoure la conscienciació sobre la desigualtat entre dones i homes, i trencar la bretxa de gènere existent en el tractament de la malaltia cardiovascular.
Autor: Dr. Pedro Cepas, Servei de Cardiologia, Institut Clínic Cardiovascular, Hospital Clínic de Barcelona
