La COVID-19 pot donar símptomes com tos, pèrdua d'olfacte i gust o dificultat per respirar, que, de vegades, poden confondre amb símptomes d'al·lèrgia. Per exemple, en el cas de l'asma al·lèrgica es presenta tos i dificultat per respirar, que és un dels símptomes més comuns de la COVID-19.
Afortunadament, hi ha certs símptomes que permeten diferenciar una afecció d'una altra. Per exemple, en els casos d'al·lèrgia no es desenvolupa febre, amb la COVID-19, en canvi, se sol presentar febre alta que dura diversos dies. A més, els casos d'al·lèrgia presenten una millora dels símptomes a l'administrar antihistamínics, mentre que els pacients de COVID no.
Recentment s'ha publicat en relació amb aquest tema el document de la EAACI (European Academy of Allergy and Clinica Immunology), amb la participació del Dr. Joaquim Mullol, otorinolaringòleg de l'Hospital Clínic i Cap de l'Equip de Recerca IRCE (Immunoal·lèrgia Respiratòria Clínica i Experimental) de l'IDIBAPS. En aquest article es discuteix sobre com organitzar la nova pràctica clínica en al·lergologia mentre duri la pandèmia.
Les recomanacions s'han basat en informació internacional sobre l'COVID-19 i en les pautes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), de la EAACI i d'altres organitzacions internacionals. Així com en l'experiència d'experts metges, psicòlegs i científics bàsics.
Aquestes recomanacions tracten diferents aspectes rellevants per a l'atenció de pacients amb al·lèrgies. Alguns d'aquests aspectes són el curs clínic de la COVID-19 en pacient al·lèrgic i el triatge de pacients, ja que, les infeccions virals, incloses les infeccions per coronavirus, estan associades amb l'agreujament de les al·lèrgies, com les exacerbacions de l'asma. Per aquest motiu, les mesures habituals d'organització dels pacients es poden utilitzar per prioritzar i classificar els pacients al·lèrgics en funció de la gravetat de la malaltia al·lèrgica.
Així i tot, el coneixement sobre les diferències en el curs de la infecció per COVID-19 en pacients al·lèrgics en comparació amb pacients no al·lèrgics és limitat i es necessita més evidència clínica per demostrar-ho.
D'altra banda, es recomanen certes pràctiques pel que fa a les solucions digitals de salut, especialment l'ús de la telemedicina. Les visites a distància són útils per a quan la presència física és impossible o s'ha de limitar a l'mínim, com en l'actual pandèmia de COVID-19. No obstant això, per a les visites que requereixin presència física del pacient han de considerar certs canvis en la pràctica habitual. Per exemple, minimitzar qualsevol contacte físic amb el pacient durant les visites i prendre mesures preventives específiques en els procediments de diagnòstic en al·lèrgia. Aquests procediments inclouen exàmens per endoscòpia nasal, broncoscòpia, olfactometria i gustometría, proves de provocació d'al·lèrgens nasals o bronquials o proves de funció pulmonar.
Finalment, s'ha de tenir en compte també l'aspecte sociopsicològic en els pacients al·lèrgics, ja que aquests mecanismes són molt importants en el desenvolupament i l'exacerbació dels símptomes de l'al·lèrgia. A més, durant la pandèmia de la COVID-19, la població general ha estat molt sensible a les persones que han mostrat símptomes respiratoris. Això augmenta el risc d'estigmatització d'aquests pacients, el que els pot produir estrès. Per tant, l'atenció mèdica i psicològica òptima per a pacients amb al·lèrgies durant la pandèmia de COVID-19 és essencial.
En resum, aquest document internacional proporciona recomanacions sobre procediments operatius per mantenir la millor qualitat possible en l'atenció clínica diària de pacients amb al·lèrgia, a el temps que garanteix la seguretat necessària en la pandèmia actual de COVID-19.
Autors: Dra. Paula Ribó, Secció Al·lergologia, Servei Pneumologia i Al·lergia, Institut Clínic Respiratori i Dr. Joaquim Mullol, Servei Otorrinolaringologia, Institut Clínic de Especialitats Mèdiques i Quirúrgiques
