Un estudi publicat el 2022 a la revista The Lancet, va revelar aquestes xifres alarmants de morts degudes a la resistència als antibiòtics. A més, si es tenen en compte les morts relacionades indirectament, la xifra puja a gairebé 5 milions. Des de ja fa uns quants anys, la resistència antimicrobiana és un desafiament per a la salut pública i afecta no només els éssers humans, sinó també la salut animal i el medi ambient.
La resistència antimicrobiana és un procés mitjançant el qual els microorganismes, ja siguin bacteris, fongs o paràsits, desenvolupen la capacitat d'evadir els efectes dels antimicrobians. Això fa que les infeccions siguin més difícils de tractar, així s'allarga la durada de les malalties i augmenta el risc de complicacions greus i fins i tot de mort. La causa principal d'aquesta problemàtica rau en l'ús inadequat i excessiu dels antibiòtics, cosa que n'ha reduït l'efectivitat contra moltes de les malalties infeccioses.
En resposta a aquesta crisi, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va adoptar el 2015 el Pla d'acció global contra la resistència als antimicrobians. Aquest pla estableix cinc objectius clau: millorar la conscienciació, enfortir la recerca, disminuir la incidència de les infeccions mitjançant mesures d'higiene i prevenció, optimitzar l'ús dels antibiòtics a la salut humana i animal i augmentar la inversió en nous fàrmacs, mètodes de diagnòstic i vacunes.
Gràcies a aquest pla d'acció, s'han assolit avenços significatius. Un exemple destacat és el projecte AMR EDUCare, l'objectiu del qual és elaborar material de formació per a més de 4.000 professionals sanitaris a tota la Unió Europea, incloent-hi Espanya, i en què l'hospital Clínic Barcelona participa activament.
A més, s'han implementat programes de vigilància, com ara el Sistema Global de Vigilància de la Resistència i l'Ús d'Antimicrobians, per recopilar dades sobre la prevalença de bacteris resistents i compartir informació entre països. Aquestes dades són fonamentals per millorar les polítiques de salut pública i respondre de manera més ràpida i efectiva davant de brots d'infeccions resistents.
No obstant això, encara hi ha una manca d'avenços significatius en el desenvolupament de nous tractaments antibacterians per fer front al creixent problema de la resistència als antibiòtics. Ho confirma l'informe anual de l'OMS de l'any 2021, aquest informe remarca que des del 2017 només s'han aprovat 12 antibiòtics, dels quals 10 pertanyen a classes ja existents. Per això s'està lluny encara de satisfer les necessitats mundials.
En conclusió, la resistència als antibiòtics representa un repte urgent per a la salut humana, animal i ambiental. Sense una acció coordinada a nivell mundial, pot existir un futur en què malalties infeccioses tractables podrien esdevenir novament amenaces mortals. No obstant, gràcies als avenços en la recerca, l'educació i les polítiques de salut, es pot abordar aquest problema de manera més efectiva. És fonamental que cada persona assumeixi la responsabilitat de fer servir els antibiòtics de manera prudent, per preservar l'eficàcia d'aquests medicaments. Junts, es pot garantir un futur més saludable per a tothom.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dra. Victoria Ballén, bacteriòloga, Investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
