El control de les persones amb diabetis ha canviat notablement en les últimes dècades. Abans, el tractament estava centrat en un objectiu glucocèntric, on l'important era mantenir un nivell de glucosa normal en sang. Més endavant, es va avançar cap a un abordatge global de la malaltia en el què també es consideren fonamentals el control d'altres factors com la hipertensió, la dislipèmia, l'obesitat o el tabaquisme. A més, se sap que no només és important prevenir valors elevats de glucosa, que condicionaran l'aparició i progressió de complicacions cròniques, sinó que també cal evitar els valors molt baixos de glucosa en sang, les hipoglucèmies. S'ha vist que les hipoglucèmies poden tenir conseqüències importants per a la salut dels pacients. De fet, s'ha plantejat que les hipoglucèmies podrien provocar una afectació de la capacitat cognitiva de les persones amb diabetis.
L'efecte a curt termini de la hipoglucèmia severa sobre el cervell és ben conegut. La manca d'aportació de glucosa pot generar la mort neuronal i, en conseqüència, un deteriorament cognitiu. Tot i així, l'efecte a llarg termini d'aquestes hipoglucèmies no es coneixia bé. En el cas de pacients amb diabetis tipus 2, actualment se sap que hi ha una associació entre hipoglucèmies severes (HS) i deteriorament cognitiu o demència. En pacients amb diabetis mellitus tipus 1 (DM1), en canvi, les dades són menys concloents. En nens i adolescents la majoria dels estudis mostren una certa relació entre deteriorament cognitiu i hipoglucèmies severes, però aquesta mateixa relació no s'ha observat en els principals estudis realitzats en adults joves. En adults de més edat la informació és pràcticament inexistent. Només un estudi realitzat en 36 pacients d'aquestes característiques va suggerir una associació entre hipoglucèmia severa i deteriorament cognitiu.
Una possible explicació per entendre aquestes discrepàncies podria ser que el cervell dels nens i de les persones de més edat és més vulnerable davant la hipoglucèmia que el dels adults joves. En aquest sentit, és important destacar la investigació realitzada en l'estudi SOLID, liderat per la Dra. Mary Lacy de la Universitat de Califòrnia, perquè aborda aquesta problemàtica amb una àmplia participació de pacients. En total, 718 pacients amb DM1 i una edat mitjana de 67 anys van participar. Es va analitzar les vegades que havien tingut episodis d'hipoglucèmia severa en els últims 12 mesos i durant tota la durada de la malaltia. Es considerava hipoglucèmia severa les ocasions en què els pacients havien requerit ajuda per al seu tractament. Això es va correlacionar amb diferents paràmetres a nivell cognitiu, com el llenguatge, l'execució de funcions, la memòria i l'atenció.
El 32% dels pacients estudiats referien haver presentat hipoglucèmia severa en l'últim any i el 50% al llarg de la seva malaltia. Els pacients que havien tingut hipoglucèmies severes recents van presentar una disminució de la capacitat cognitiva global, així com una significativa reducció de la puntuació aconseguida en les capacitats específiques de la parla, l'execució de funcions i la memòria, en comparació amb aquells pacients que no havien tingut hipoglucèmies.
Aquest és el primer estudi concloent pel que fa als efectes de les hipoglucèmies a llarg termini. Aquests dèficits de glucosa, ja siguin recents o al llarg de la vida d'el pacient, tenen clares conseqüències sobre la capacitat cognitiva quan es parla d'adults grans. Presentar 4 o més hipoglucèmies severes en els últims 12 mesos implica triplicar el risc de presentar un deteriorament cognitiu. Aquest deteriorament, al seu torn, incrementarà el risc de presentar més hipoglucèmies donada la menor capacitat del pacient per gestionar el control de la malaltia. Aquesta vulnerabilitat cerebral en persones adultes majors obliga a ser especialment rigorosos amb aquest col·lectiu. Sobretot, pel que fa a l'estratègia terapèutica que es plantegi, en la qual evitar les hipoglucèmies serà bàsic, així com assegurar-se que el pacient conegui i entengui aquesta problemàtica i que amb la seva actitud s'impliqui a l'màxim per prevenir-la.
Autor: Dr. Enric Esmatjes, endocrinòleg de l'Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques
