El virus herpes zòster és el causant de la varicel·la, que és com es manifesta la malaltia la primera vegada que la persona s’infecta. Quan el virus és reactiva pot donar lloc a l’herpes zòster cutani o conegut vulgarment com “culebrilla”. Aquest virus forma part de la mateixa família del virus herpes simple que pot donar lloc a l’herpes genital o labial, tot i que es tracta de malalties diferents. Un cop l’herpes zòster ha entrat en contacte amb el nostre organisme aquest roman latent en el sistema nerviós, concretament als ganglis sensorials del nervi cranial o als ganglis de l’arrel dorsal. En un moment determinat el virus es reactiva, es replica, es transporta pels nervis i surt a la pell. Normalment aquesta reactivació es produeix en l’edat adulta i és més comú en la gent gran. Es creu que es manifesta quan el sistema immunitari està debilitat.
Algunes de les causes poden ser:
- L’estrès emocional
- L’ús d’immunosupressors
- Tenir alguna malaltia crònica
- Quan hi ha hagut un traumatisme previ
- L’exposició al virus. Les persones amb herpes zòster cutani poden contagiar a les que mai han passat la varicel·la. La transmissió és per contacte directe amb les lesions d’una persona infectada.
Les lesions solen localitzar-se a la pell de la zona lumbar o cervical, i també a prop de l’ull o a l'oïda. A la zona afectada de la pell es produeix una sensació anormal o de dolor, i al cap de 4 o 5 dies comencen a aparèixer unes lesions en forma de màcules (àrees planes visibles decolorades), que es transformen en vesícules o ampolles i causen dolor. En aquest moment és quan el virus es troba en la fase més infectiva. Després, aquestes vesícules s’obren i s’assequen al cap de 7 o 10 dies.
Els símptomes generals de la infecció per herpes zòster solen ser:
- Febre
- Malestar general
- Mal de cap
- Dolor o alteració de la sensibilitat a la zona de la pell afectada
Entre el 10 i el 18% de casos el dolor pot persistir en forma de neuràlgia postherpètica, que es produeix després que les ampolles desapareguin. La neuràlgia pot perdurar dies, mesos o fins i tot anys. El risc de desenvolupar-la s’incrementa amb l’edat, per això es recomana la vacunació (RZV, Shingrix) en adults majors de 50 anys. Els Centres per el Control i prevenció de malalties (CDC) recomanen dues dosis de la vacuna recombinant contra l'herpes zòster. També s’aconsella la vacunació en adults de 19 o més anys que tinguin el sistema immunitari debilitat a causa d’alguna malaltia o teràpia.
La reactivació de la infecció per herpes zòster es tracta amb fàrmacs antivirals, orals o intravenosos, sobretot en pacients majors de 50 anys o amb afectacions extenses. Habitualment, el tractament no és necessari ja que la malaltia es pot resoldre espontàniament en 7 dies. Els antivirals son eficaços les primeres 72 hores des de l’inici de les vesícules, en aquest període s’ha d’evitar la sobreinfecció de les lesions mitjançant antisèptics tòpics. A més, s’ha descrit que per evitar l’aparició de la neuràlgia postherpètica, es eficaç la prescripció d'analgèsics, en alguns casos, tan potents com els corticoides.
Informació documentada per: Dra. Veronica Rico, metgessa del Servei de Malalties infeccioses i del Servei d' Hospitalizació a domicili, i membre del grup d' Investigació d' infecció nosocomial de l'IDIBAPS.
