Tradicionalment, la principal estratègia que ha fet servir la comunitat científica i mèdica per reduir la taxa d’incidència del càncer de pulmó ha estat la prevenció. El tabac és el causant del 90% dels diagnòstics de càncer de pulmó, pel que eliminar l’hàbit de fumar disminueix de forma significativa la incidència d’aquest càncer.
Les campanyes que s’han fet per intentar informar i persuadir a la gent que deixés de fumar han estat molt conegudes però, malgrat això, la repercussió en el descens del nombre de fumadors i de la disminució de la incidència de càncer de pulmó no ha estat la desitjable. A dia d’avui, més d’un 20% de la població espanyola afirma que fuma diàriament, i un 26% es considera exfumador. Aquestes xifres de tabaquisme tan importants han fet que es continuï diagnosticant un gran nombre de càncers de pulmó.
Al veure que l’estratègia de la prevenció no era suficient, la comunitat científica va haver d’implementar altres estratègies per lluitar contra aquesta malaltia, sense deixar de fer prevenció. Un dels grans problemes del càncer de pulmó, que condiciona aquesta mortalitat tan elevada, és el retard en el diagnòstic. A més, al 75% dels pacients se’ls diagnostica càncer de pulmó quan es troben ja en estadis avançats de la malaltia. Ens aquests estadis ja no es pot aplicar el principal tractament, la cirurgia, i les opcions de curació disminueixen dràsticament.
Aquest fet fa encara més evident la necessitat de detectar el càncer de pulmó de forma precoç perquè els pacients siguin diagnosticats en fases inicials de la malaltia i, així, poder oferir-los una cirurgia amb un pronòstic molt més favorable que en un estadi avançat.
Anteriorment, ja s’havia intentat fer un cribratge del càncer de pulmó amb una radiografia de tòrax, però cap estudi va demostrar que es disminuís amb aquest cribratge la mortalitat general del càncer de pulmó.
Amb la introducció de la tomografia computada (TAC) es van iniciar diversos estudis per valorar la possibilitat que aquesta prova d’imatge, molt més sensible i de qualitat que la radiografia simple, pogués detectar els càncer de pulmó de forma precoç. L’última i més important d’aquestes investigacions és l’estudi NELSON.
Aquest estudi va consistir en realitzar un TAC de baixa radiació a aquells pacients que complien certs criteris que els feien presentar un alt risc de desenvolupar un càncer de pulmó. Es va comparar la mortalitat d’aquests pacients amb un grup de pacients control als quals no es feia el TAC.
Els resultats, presentats a finals del 2018 i publicats recentment, han demostrat que en homes la reducció de la mortalitat als 10 anys per càncer de pulmó és del 26%. En dones, encara ha estat més important aquesta reducció, amb un 61%. Per tant, aquests programes ja tenen la suficient força científica com per iniciar-se.
L’Hospital Clínic, donat els importants beneficis per a la població que suposa aquest cribratge, està treballant per poder iniciar un programa. El projecte està liderat pel Dr. Molins i recolzat per la Unitat de Tumors Toràcics de l’hospital. Ja han tingut lloc diferents reunions amb el caps del Sistema públic de Salut de Catalunya, CatSalut, així com amb els caps d’Oncologia del Departament de Salut de la Generalitat. S’espera que en uns mesos es pugui ja iniciar aquest cribratge que, donats els resultats obtinguts en els diferents assaigs clínics, sense cap dubte permetrà avançar molts diagnòstics de càncer de pulmó i reduir, així, la mortalitat.
Autor: Dr. David Sánchez, cirurgià toràcic de l’Institut Clínic Respiratori
