En els últims anys, s'ha estat investigant una teràpia alternativa per al tractament de la diabetis tipus 1. Aquesta teràpia pretén substituir les cèl·lules encarregades de la producció de la insulina que “no funcionen” per cèl·lules funcionals que la puguin produir creades a partir de cèl·lules mare. No obstant això, aquest tractament encara està en fases molt inicials i haurà de provar-se la seva efectivitat a llarg termini. També cal tenir en compte que aquesta nova teràpia no seria una alternativa per a aquells pacients acabats de diagnosticar, sinó per a aquelles persones amb una afectació important de la seva qualitat de vida a causa de la diabetis. És a dir, pacients amb hipoglucèmies greus que no responen bé als tractaments més actuals o persones candidates a un trasplantament de pàncrees o de pàncrees i ronyó.
Els resultats dels estudis preliminars que s'han presentat són molt esperançadors en quant a la possibilitat d'aconseguir que les persones que reben la infusió d'aquestes cèl·lules no necessitin després cap tractament amb insulina. Tot i així, s'ha de tenir en compte que els resultats d'aquest tractament s'han de valorar a mig i llarg termini. A més, de moment, l'ús d'aquesta teràpia obliga a utilitzar medicació crònica immunosupressora que eviti el rebuig de l'implant d'aquestes noves cèl·lules i no està exempta d'efectes secundaris importants.
La diabetis tipus 1, una malaltia autoimmune
La diabetis tipus 1 és una malaltia autoimmune que produeix un augment dels nivells de sucre en la sang ja que el pàncrees no produeix insulina. Això succeeix perquè el propi sistema de defensa, el sistema immunològic, de l'organisme inactiva les cèl·lules del pàncrees encarregades de produir la insulina.
El principal tractament per a la diabetis tipus 1 és la infusió crònica d'insulina. En els casos més greus, on el pàncrees està greument afectat, es valora el trasplantament complet de pàncrees per un funcional. Un altre mètode es basa a trasplantar només la part del pàncrees concreta que s'encarrega de produir la insulina, els illots de Langerhans. Tot i així, malgrat que la persona pot deixar d'infondre's la insulina amb aquest mètode, sí que és necessari continuar prenent fàrmacs immunosupressors de manera crònica per a evitar el rebuig del nou òrgan.
En resum, aquestes noves troballes són una magnífica notícia en el camí cap a la cura de la diabetis, però no suposaran un futur immediat sense diabetis tipus 1. Encara falta molt camí per a recórrer fins a trobar un tractament curatiu, encara que cada vegada està més a prop.
Autor:
Dr. Antonio Jesús Blanco, endocrinòleg del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'hospital Clínic Barcelona i membre de la Unitat de Diabetis.
