Parlem de metàstasi quan un càncer ja no està localitzat, sinó que hi ha hagut un procés d’expansió del tumor i pot localitzar-se a diferents òrgans o en diferents localitzacions del mateix òrgan. A vegades, les metàstasis poden identificar-se abans de diagnosticar el tumor originari i en analitzar el tipus de cèl·lules pot sospitar-se l’òrgan d’origen.
L’aparició de nous tractaments ha fet possible que persones amb càncer es curin, o bé que, tot i tenir la malaltia, viuen més temps. “En general, en un context d’una malaltia avançada és més complicada la curació. Depèn de cada cas i el tipus de càncer”, explica el Dr. Aleix Prat, cap del grup Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids de l’IDIBAPS.
“Els últims vint anys hi ha hagut uns avenços espectaculars en el camp de l’oncologia” Dr. Aleix Prat
En el cas del càncer testicular, per exemple, les taxes de curació de pacients amb metàstasi són molt altes, arribant a un 90% dels casos. El Dr. Aleix Prat assegura que “no sempre metàstasi és sinònim de no curació, però sí que és veritat que la majoria dels càncers avançats són més difícils de curar, i avui en dia, moltes vegades impossible”.
El tractament del càncer segons el seu estadi
El tractament d’un tumor pot ser molt variat, incloent-hi cirurgia, radioteràpia, etc. Existeix una infinitat de fàrmacs que es poden utilitzar, varien molt d’un càncer a un altre. Aquests tractaments poden ser la coneguda quimioteràpia, fàrmacs biològics, teràpia hormonal o recentment, la immunoteràpia. Aquesta combinació de tractaments és la que fa possible que avui en dia es puguin curar la meitat dels càncers diagnosticats.
Quan la malaltia ja no està localitzada i, per tant, hi ha metàstasi, s’acostuma a administrar un tractament amb diferents fàrmacs, moltes vegades combinats amb radioteràpia. L’objectiu és controlar aquestes metàstasis, reduir la seva mida i impedir que continuïn expandint-se.
“Els últims vint anys hi ha hagut uns avenços espectaculars en el camp de l’oncologia”, destaca el Dr. Aleix Prat, “sobretot pel que fa al coneixement biològic que tenim dels diferents tipus de càncer”. És a dir, s’han començat a descobrir les alteracions genètiques que hi ha darrer de cada càncer, i això ha permès subclassificar-los. “Avui en dia dir que algú té un càncer de mama és com no dir res, s’han de posar noms i cognoms a tots els càncers”, assegura.
"El que ens falta és anar descobrint alteracions concretes, per poder dirigir els fàrmacs contra cada tipus de càncer". Dra. Mollà
A més a més, actualment existeixen també les teràpies dirigides. Són fàrmacs que només funcionen quan un tumor concret té una alteració biològica concreta (una mutació). Per això és tan important la investigació en oncologia de precisió, que consisteix a estudiar la biologia de cada tipus de càncer. Gràcies a això, estem veient que cada vegada se subdivideix més, tot és molt més complexa, però el tractament va en funció de la biologia del càncer.
“De fet, abans sabíem que si un pacient tenia un gen determinat, això podia fer que el seu càncer fos molt més agressiu. Després, es trobava un tractament dirigit contra aquesta alteració i, a partir d’allà, el càncer ja era molt menys agressiu. Per tant, probablement el que ens falta és anar descobrint més alteracions concretes, per poder dirigir els fàrmacs contra cada tipus de càncer”, explica Meritxell Mollà, cap del Servei d'Oncologia Radioteràpica del Clínic.
