Milions de persones a tot el món s’han confinat a casa seva durant aquesta pandèmia. Alguns països han estat més estrictes que altres, però, en general, s'han establert normes força restrictives de manera ràpida. És el cas de la declaració de l’estat d’emergència a Espanya que ha mantingut la major part de la població a casa durant setmanes. El confinament és una font d’estrès i ansietat i facilita que els pacients amb trastorns mentals es descompensin.
El confinament pot resultar especialment difícil per als nens amb trastorns de l’espectre autista o discapacitat intel·lectual, per als quals els canvis de rutina causen un gran estrès. També, les persones amb malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, poden tenir dificultats per entendre la necessitat de quedar-se a casa. Pacients amb esquizofrènia i trastorns mentals greus, que tenen necessitats especials, també poden ser més vulnerables a tenir rebrots. Les persones amb addiccions com l’alcoholisme o jugar a jocs en línia poden empitjorar. Per a dones i menors víctimes de violència domèstica, la situació de confinament pot ser especialment greu.
Per fer front a totes aquestes noves necessitats, quant a l’atenció a la salut mental, s’hauria d’intensificar l’atenció psicològica i psiquiàtrica, sobretot en aquelles persones que ja presentaven trastorns prèviament. Però, al mateix temps, el risc d’infectar-se pel virus de la COVID-19 i la pressió assistencial que existeix als hospitals i centres de salut dificulten que es realitzin les visites presencials que serien necessàries. Tot plegat, representa un gran repte per a la psiquiatria i la psicologia que, alguns experts, han proposat solucionar amb mesures com la telemedicina o l’atenció domiciliària. És el cas de l’article publicat recentment a la Revista de Psiquiatría i Salud Mental, en la que participa el Dr. Vieta, del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic.
En aquest document es destaquen, en primer lloc, les noves necessitats que s’hauran d’atendre a nivell psicològic a curt termini. Els esforços se centraran en gestionar les conseqüències del confinament, el dol per les morts solitàries i l'impacte de la crisi sanitària sobre els professionals de la salut.
A mig i llarg termini es preveu una pujada de la demanda d'atenció psiquiàtrica, ja que s’ha observat un augment dels símptomes d’ansietat i depressió en la població general, que poden mantenir-se o agreujar-se amb el temps.
Aquest article, elaborat juntament amb experts d’altres hospitals de referència de l’estat com l’Hospital del Mar o el Gregorio Marañón, proposa l’atenció domiciliària de la salut mental com una de les solucions per atendre aquestes noves necessitats. L’atenció domiciliària i la seva versió més intensiva, l’hospitalització a casa, està jugant un paper clau per evitar ingressos hospitalaris per trastorns mentals, cosa que redueix el risc dels pacients de contagiar-se per COVID-19. D’aquesta manera, s’assegura una bona cura d’aquells pacients que, per diversos motius, no són candidats per ser atesos a través de la telemedicina.
Tot i que en alguns casos no és possible aquest tipus d’atenció, la pandèmia COVID-19 ha demostrat que l’atenció domiciliària, en molts casos, pot substituir un ingrés en una unitat d’hospitalització psiquiàtrica, especialment en situacions com l’actual on moltes sales psiquiàtriques han hagut de ser convertides en sales de COVID-19.
D’altra banda, una de les primeres mesures adoptades universalment i que també es proposa en l’article és una transició cap a l’atenció remota per via telefònica, xat o videotrucada. Sens dubte, el camp de la salut mental és la que més s'adapta a aquest canvi ja que l'exploració física és generalment menys important que en altres malalties. Tot i així, l’avaluació del pacient és més limitada, sobretot si s’utilitza només l’àudio, sense informació visual. Tot i que és previsible que després de la pandèmia es torni al format de visites presencials, aquesta crisi ha deixat clar que es poden estalviar molts viatges innecessaris i que aquestes visites a distància poden substituir o complementar la visita presencial.
Aquestes són, sens dubte, algunes de les lliçons que s’han après sobre l’atenció sanitària després del brot COVID-19. La psiquiatria post-COVID-16 utilitzarà molt més els recursos digitals, com ara aplicacions, per proporcionar serveis de salut mental, ja sigui com a instrument de gestió o d’apoderament del pacient. A més, aquesta epidèmia ha posat en valor la psiquiatria com a part de la medicina i s’ha demostrat, un cop més, la importància dels aspectes psicològics en la pràctica mèdica.
Fuente: Dr. Eduard Vieta, Cap de Servei de Psicologia y Psiquiatria de l'Hospital Clínic de Barcelona
