El virus del Marburg és un filovirus, molt similar a l’Ebola, que provoca febres hemorràgiques que poden ser greus i en alguns casos causar la mort del pacient que s’infecta. Es transmet pel contacte entre persones. Fins ara no hi ha hagut cap cas fora de l’Àfrica i el brot que s’ha detectat s’ha produït en una zona remota i fronterera entre Gabon i Camerun. De moment es coneix poc referent al nombre de casos i de com està evolucionant la malaltia, només se sap que hi ha 16 contactes ingressats a hospitals i 9 persones han mort. S’està donant però, una resposta molt ràpida i contundent, i els equips governamentals estan elaborant els protocols perquè tots els centres sàpiguen com actuar si es donés un cas al seu país. Es controlen els vols que arriben, les persones que puguin estar malaltes, i els hospitals com el Clínic estem atents per si rebem un potencial pacient.
L’hoste natural del virus es creu que és el rat penat de la fruita i de fet s’estan estudiant els moviments migratoris d’aquests animals per veure cap on podria estendre’s la malaltia. També poden transmetre el Marburg altres animals com el mono verd. Durant el 1967 van haver-hi casos a Europa fruit de l’experimentació al laboratori amb aquest animals. A partir d’aquestes espècies, el virus es pot transmetre als humans. Quan la persona s’infecta i té símptomes pot propagar la malaltia a altres persones mitjançant el contacte directe de la seva pell lesionada o les mucoses, i secrecions com sang o líquids corporals. Tan el Marburg com l’Ebola es poden transmetre per via sexual fins i tot mesos després de que la persona infectada s’hagi curat. També es pot transmetre el virus per contacte indirecte de superfícies i roba contaminades com roba de llit i equips mèdics de persones amb símptomes.
El virus té un període d’incubació de 28 dies i s’inicia amb uns símptomes que dificulten distingir de quina malaltia es tracta; provoca febre i malestar general com la malària o altres malalties. Passats uns dies, es produeixen hemorràgies sobretot gastrointestinals, símptoma típic del Marburg. A més, el major problema és la gran pèrdua de líquids que experimenta el pacient. A les UCI dels hospitals dels països amb renda alta és senzill ajustar aquest balanç de líquids, però en les zones rurals i de renda baixa, que és on afecta la malaltia, és molt més complicat i, per tant és més probable que la malaltia es compliqui. Fins ara s’ha demostrat que la rehidratació i el tractament precoç dels símptomes redueixen la mortalitat.
Encara no existeix cap tractament aprovat, però hi ha vacunes que han estat exitoses en models animals i que podrien usar-se en humans en fase experimental. També es podrien provar alguns fàrmacs similars als utilitzats contra el SARS-CoV-2, com el Remdesivir, però s’han de fer estudis per veure si també poden funcionar pel Marburg.
El primer cas de Marburg es va detectar a Uganda l’any 1967 amb 24 casos i va provocar una mortalitat del 20%. Es van registrar casos del virus a Frankfurt (Alemania) i Belgrad (Serbia), associats a l’experimentació al laboratori amb monos verds africans importats d’Uganda. Més tard van anar apareixent brots més petits, fins que es van produir els més grans a la República Democràtica del Congo l’any 1998, amb 154 persones infectades i causant un 83% de mortalitat, i 7 anys més tard a Angola amb 250 pacients i generant un 90% de mortalitat. Des de llavors hi ha hagut casos esporàdics.
Es calcula que el primer contagi podria haver-se donat aquest gener, però tots els brots del Marburg han estat limitats en comparació amb l’Ebola, que va generar l’any 2014 el brot més extens i complex des que es va descobrir el virus l’any 1976. Amb qualsevol virus, per assegurar que no hi ha casos secundaris han d’haver passat 4 setmanes des que es detecta un cas, i 42 dies per declarar el brot controlat. Encara no es coneix prou bé el nombre de casos però, s’està actuant ràpidament. Que afecti una zona rural implica que és una zona aïllada i amb menys gent, i per tant és positiu pel que fa al nombre de contagis. A més, a l’Àfrica s’estan fent restriccions de moviment. Hi ha més de 4000 persones en quarantena, i a una vintena se’ls està fent un seguiment per ser contacte estret amb persones infectades.
S’ha d’esperar com evoluciona el virus, però per ara no ha de ser motiu d’alarma, a més, la pandèmia de la COVID ha deixat un aprenentatge; una millor capacitat de resposta i gestió de les situacions epidèmiques presents i futures.
