El trastorn bipolar és un trastorn crònic de l’estat d’ànim amb una prevalença de més del 2% de la població. S’associa amb una pèrdua substancial de l’esperança de vida, d’entre 10 i 20 anys menys. La causa principal d’aquesta reducció és la presència d’altres malalties, entre les quals destaquen les malalties cardiovasculars, la demència o el càncer.
Quant al tractament farmacològic del trastorn bipolar, el liti és un dels principals medicaments efectius. A més, el tractament amb liti s’ha associat amb un efecte protector de diverses malalties, incloent-hi el deteriorament cognitiu i la demència, les fractures per osteoporosi, l’ictus, així com sobre el suïcidi. Tot i això, el paper del tractament amb liti sobre el risc de càncer, especialment càncer del tracte urinari, continua essent controvertit.
La Unitat de Trastorns Depressius i Bipolars, liderada pel Dr. Vieta, ha examinat en un estudi el risc de càncer en persones amb trastorn bipolar, així com el paper del tractament amb liti en aquesta interacció. L’estudi realitzat, una revisió sistemàtica, inclou dades de més de 4,5 milions de persones, 59.000 d’elles amb trastorn bipolar i 4.500 persones tractades amb liti.
L’estudi revela que les persones amb trastorn bipolar tenen un augment del risc de patir càncer, aproximadament d’un 20%. Aquest risc és especialment elevat (al voltant d’un 30%) si considerem el càncer de mama en dones amb trastorn bipolar.
Les raons que contribueixen a una major prevalença de càncer en persones amb trastorn bipolar són variades i complexes. Hi influeixen les dificultats d’accés als serveis de prevenció i tractament primaris de salut i l’aïllament social. A més, algunes persones amb trastorn bipolar solen tenir uns hàbits de vida menys saludables, amb major consum de substàncies com el tabac o l’alcohol, una vida sedentària o la realització de dietes inadequades, entre d'altres. Així mateix, existeixen interaccions fisiopatològiques comunes entre el trastorn bipolar i el càncer, entre les quals destaquen alteracions hormonals, immunitàries i inflamatòries, que provoquen un “envelliment accelerat”, així com una predisposició genètica i epigenètica entre les dues malalties.
A més, l’estudi evidencia que el tractament amb liti no augmenta el risc de patir càncer de qualsevol tipus, incloent-hi càncer del tracte urinari. És més, els resultats de l’estudi assenyalen un possible efecte protector del risc de patir càncer del tractament amb liti, aproximadament d’un 5%.
L’efecte protector del tractament amb liti sobre el càncer es deu als efectes d’aquesta molècula sobre les cèl·lules. Per exemple, el liti modula l’estrès oxidatiu, la inflamació, la disfunció mitocondrial i l’homeòstasi cel·lular, processos molt vinculats a l’envelliment i l’estrès que poden afavorir l’aparició de cèl·lules cancerígenes. Així mateix, el liti inhibeix l’enzim GSK-3, involucrat en múltiples funcions cel·lulars com la traducció de l’ADN, que regulen l’organització i la supervivència de les cèl·lules.
Aquest estudi posa de manifest un augment considerable del risc de càncer en la població amb trastorn bipolar. Això ressalta la necessitat d’implementar programes de prevenció dels factors de risc de càncer en persones amb trastorn bipolar (prevenció primària), així com programes de detecció precoç de càncer en aquesta població, especialment el cribratge del càncer de mama en dones amb trastorn bipolar (prevenció secundària). Així mateix, l’estudi reforça el rol del tractament amb liti com el tractament principal del trastorn bipolar. S’afegeix als ja demostrats efectes beneficiosos del liti un potencial protector del risc de càncer.
Autors: Dr. Gerard Anmella i Dr. Eduard Vieta, Unitat de Trastorns Depressius i Bipolars, Servei de Psiquiatria i Psicologia, Hospital Clínic de Barcelona.
