Una de les dades més importants que es poden extreure d’aquest estudi són les conseqüències d’una mala adherència o compliment del tractament. En el cas del LES, la falta d’adherència s’ha relacionat amb major activitat de la malaltia, és a dir, major risc de presentar brots. Això dona lloc a un major dany acumulat en els diferents òrgans (per exemple, en pacients amb afectació del ronyó, la possibilitat de perdre la seva funció i requerir diàlisi) i, per tant, una pitjor qualitat de vida. En els casos més greus pot provocar fins i tot la mort del pacient.
A més, els pacients amb LES i falta d’adherència al tractament, presenten necessitat de més ingressos hospitalaris, més visites als serveis d’urgències, hospitals de dia, més tractaments, etc. En definitiva, més complicacions que posen en risc la seva salut i un augment innecessari de la despesa sanitària.
Un dels grans obstacles per identificar i corregir els hàbits del pacient és que no reconegui que no es pren la medicació, o que no segueix la pauta prescrita pel professional. Aquesta és una situació molt comuna que pot fer que el personal mèdic cregui que aquella medicació no és suficient per controlar la malaltia i, per tant, n’afegeixi o la canviï per una altra més potent i probablement amb més efectes secundaris.
Per posar fi a aquestes complicacions que dificulten un adequat control de la malaltia, s’ha observat que, tot i que és responsabilitat del pacient complir de forma adequada el tractament prescrit, és beneficiós per una major comprensió i seguiment de les pautes que el metge expliqui amb detall les raons de l’elecció del tractament. Tenir en compte les preferències i opinions del pacient i establir una relació bidireccional millora de forma important l’adherència al tractament.
