Un projecte finançat per la Marató de TV3, dirigit pel Dr. Josep M. Grau del grup d’investigació muscular i funció mitocondrial de l’IDIBAPS i de l’Hospital Clínic, i desenvolupat paral·lelament amb l’Hospital Sant Joan de Déu, estudia diferents paràmetres cardiovasculars, cerebrals, metabòlics i de la microbiota intestinal dels pacients amb fenilcetonúria per tal d’entendre millor la fisiopatologia de la malaltia, i poder oferir més opcions terapèutiques.
La fenilcetonúria és un trastorn minoritari que afecta al metabolisme de les proteïnes. És hereditària i és causada per la falta de l’enzim que descomposa l’aminoàcid fenilalanina en tirosina. Això fa que la fenilalanina s’acumuli creant toxicitat sobretot cerebral, i per altra banda, que no hi hagi les quantitats necessàries de tirosina. Com a conseqüència es produeix un dany en el sistema nerviós central (SNC) que pot ocasionar discapacitats neurocognitives greus. Actualment a Catalunya es realitza un cribratge neonatal, la prova de la sang seca del taló, que permet el diagnòstic de més de 20 malalties, i afortunadament la fenilcetonúria n’és una d’elles. Una punxada en aquesta zona del peu del nadó permet extreure unes gotes de sang que possibiliten el diagnòstic de diverses malalties.
La prevalença d’aquesta patologia al món és d’entre 1 i 5 per cada 10.000 nadons nascuts vius. Els pacients diagnosticats precoçment, és a dir, en el moment del naixement, que segueixen la dieta adequada, sense consum de proteïna com la carn, el peix, els ous..., i responen al tractament, tenen un desenvolupament neurològic normal i per tant no es veu afectada la seva capacitat intel·lectual. El fàrmac que s’administra s’anomena BH4 i és un compost químic que compensa una mica el pas de la fenilalanina a tirosina. Aquells pacients que responen a aquest tractament no han de fer una dieta tan estricta. A part de la dieta, se’ls dona aminoàcids en forma de suplements.
Una persona diagnosticada de forma tardana com, per exemple, als 10-12 anys no tindrà un desenvolupament neurocognitiu normal. Aquests pacients solen presentar diverses manifestacions com retard en el desenvolupament, discapacitat intel·lectual, alteracions psicològiques, problemes de comportament, i problemes neurològics com convulsions. Els mecanismes moleculars que les produeixen són objecte d’estudi, per això s’ha iniciat aquest projecte, en el que hi participen dos centres, que inclou la majoria de pacients de Catalunya. Representa una mostra de 150 pacients de l’Hospital Sant Joan de Déu, on són diagnosticats i tractats des de nadons i se’ls fa una valoració clínica a partir de mostres de sang, femta i orina, que es compara amb un grup control. Després, aquests pacients quan ja són adults continuen el seu seguiment i se’ls fa una valoració multidimensional a l’Hospital Clínic que analitza un grup de més de 80 casos. Als pacients amb nivells més elevats de fenilalanina se’ls farà un seguiment longitudinal a 18 mesos.
És un projecte multidisciplinari, en el qual hi participen diferents especialitats mèdiques donat el caràcter multidimensional que té. Es realitza una valoració dietètica i cardiovascular que inclou ecografies de les artèries, perquè aquests pacients tenen més risc cardiovascular i de formar plaques d’ateroma a edats molt joves. Es realitza un registre dietètic molt detallat, i una avaluació de la composició corporal, entre altres proves. A escala neurològica, els pacients se sotmeten a un estudi molt novedós que es caracteritza per una ressonància cerebral funcional que estudia les connexions entre diferents àrees cerebrals. Es comparen els perfils de les persones afectades amb els de persones sanes, seguit d’un complex test neuropsicològic. També s’estudia la microbiota intestinal, ja que s’ha vist que germans amb la mateixa malaltia i dèficit enzimàtic, mateixa dieta, i nivells de fenilalanina semblants, poden ser clínicament diferents. És possible que la microbiota jugui un paper rellevant en aquestes diferències. Per últim, s’analitza la funció mitocondrial. Els mitocondris són orgànuls de les cèl·lules encarregats d’aporta’ls-hi energia. El que s’estudia és l’estrès oxidatiu d’aquest orgànul, un desequilibri que pot causar efectes tòxics en la cèl·lula. Aquest fenomen sembla que té relació amb l’envelliment prematur i la patologia neurològica i cardiovascular.
L’objectiu d’aquest projecte és identificar certs patrons que siguin claus en la connectivitat cerebral, el risc cardiovascular, la diversitat de la microbiota i l’estrès oxidatiu, i que la ciència també pugui avançar en la investigació de malalties minoritàries com la fenilcetonúria.
Informació documentada per: Dr. Josep M. Grau del grup de recerca muscular i funció mitocondrial de l'IDIBAPS i de l'Hospital Clínic.
