La prevalença de càncer en pacients afectats per la COVID-19 s'estima que és d'al voltant un 2% (incloent tant càncer hematològic com d'altres tipus). Des que es va declarar la propagació mundial de la SARS-CoV-2, hi ha hagut diversos estudis que han intentat determinar quines implicacions pot tenir la malaltia per COVID-19 en pacients hematològics respecte a la població general. Entre aquests pacients amb càncer que s'han contagiat de COVID, la majoria tenen una malaltia d'origen limfoide. És a dir, originada en els limfòcits o en les cèl·lules plasmàtiques, encarregades de la producció dels anticossos. Dins d'aquest grup, predominen els pacients amb mieloma múltiple.
No es coneixen de moment les causes d'aquesta correlació, però es creu que podria passar el mateix que amb altres infeccions respiratòries. En pacients amb leucèmia limfàtica crònica o mieloma múltiple s'observa una major incidència d'infeccions respiratòries, probablement causada per la disminució dels anticossos normals (hipogammaglobulinèmia) que s'associa a aquestes malalties, que és més marcada que en altres malalties hematològiques no limfoides.
També, s'ha postulat que la major incidència de COVID en pacients amb mieloma múltiple podria estar relacionada amb el tractament d'immunosupressió que reben, especialment pel que fa a la presa crònica de corticoides, encara que aquestes dades no estan encara confirmades.
La malaltia per COVID-19 es presenta de forma semblant en pacients amb i sense antecedents de malaltia hematològica, de manera que els símptomes més habituals son febre, tos i dispnea (dificultat per respirar). Se sol associar amb una reducció en els recomptes cel·lulars hematològics (menys producció de cèl·lules de la sang com glòbuls vermells o blancs), a més de la característica reducció de la xifra de limfòcits observada en la infecció per SARS-CoV-2. Radiològicament es presenta amb opacitats en la radiografia de tòrax, que afecten habitualment a tots dos pulmons.
Una de les dades més consistents entre els estudis publicats fins al moment és que els pacients hematològics tenen un risc augmentat de presentar variants greus de la infecció per SARS-CoV-2. Es consideren esdeveniments greus un ingrés en unitat de cures intensives, necessitat de ventilació mecànica o mort. És per això que, fins que es disposi d'un tractament efectiu, en aquests pacients la prevenció és fonamental.
A dia d'avui, no hi ha a Europa teràpies aprovades per al tractament de la malaltia per COVID-19 i de moment no es disposa d'una vacuna que ajudi a prevenir el contagi. Les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut per evitar l'exposició a virus inclouen les mesures higièniques, l'aïllament de persones infectades i el compliment les normes de distanciament social. En l'àmbit de l'hematologia s'han publicat unes recomanacions que inclouen disminuir la intensitat o freqüència dels cicles de quimioteràpia en pacients hematològics durant el pic epidèmic, sempre que la malaltia de base ho permeti. Disminuiria, així, tant el risc d'infecció per SARS-CoV-2 com la probabilitat d'ingrés per complicacions relacionades amb la pròpia quimioteràpia.
Amb totes les dades disponibles fins al moment sembla evident que els pacients amb malalties hematològiques malignes són especialment vulnerables a la malaltia per COVID-19. És per això pel que les normes de distanciament social i la minimització de les visites hospitalàries, mitjançant l'ús de consultes telemàtiques, poden ser eines crucials en moments d'alta transmissió de virus.
Autors: Dra. Aina Oliver i Dr. Carlos Fernández de Larrea, Institut Clínic de Malalties Hematològiques i Oncològiques
