Un estudi publicat a la revista Acta neurològica Scandinavica i liderat per la Unitat d'epilèpsia de l'Hospital Clínic, coordinada per la Dra. Mar Carreño, ha analitzat els efectes que van suposar les setmanes més dures del confinament per la COVID-19 en els pacients amb epilèpsia. L'estudi analitza diversos indicadors en aquest col·lectiu de pacients entre el 15 de març i el 25 de maig de 2020. Per exemple, la freqüència de les crisis, qualitat del son o l'estat d'ànim.
L'enquesta es va enviar a 627 pacients del Clínic amb epilèpsia, dels quals se'n van incloure 312 que van respondre a totes les preguntes. Les dades analitzades corresponien majoritàriament a dones entre 30 i 50 anys. El 45% dels casos feia més de 20 anys que havien estat diagnosticats. La meitat dels pacients van prendre 2 o 3 medicaments per evitar les crisi, la resta en prenien més de 3. El 16% van tenir convulsions mensuals malgrat els seus medicaments, i el 29% va declarar tenir alguna afectació cognitiva o motora.
L'estudi demostra que la majoria de pacients (56%) van afirmar que la freqüència de les seves crisis havia estat igual que abans del confinament, però el 25,8% van tenir més. No obstant això, el 72% van considerar que la gravetat de les crisis i la durada van ser similars a l'època d'abans de la COVID-19. Només el 13,4% van considerar que les crisis que havien patit eren més prolongades o més greus.
L'estudi també recull les opinions dels pacients sobre l'estat d'ànim, en concret els símptomes d'ansietat o depressió, i els canvis de comportament (irritabilitat i mal humor) durant les setmanes més dures del confinament.
Gairebé la meitat, va informar haver-se sentit més ansiós o deprimit dels que és habitual i un altre 25% va manifestar un augment de l'irritabilitat o mal humor.
Pel que fa a la son, el 43,27% dels enquestats va admetre tenir dificultats a l'hora de dormir. Els problemes de son també es van associar amb una major freqüència de les crisis.
La majoria dels pacients, un 78%, necessitaven contactar en algun moment amb el seu neuròleg o neuròloga o amb l'equip d'infermeria d'epilèpsia. La gran majoria, el 70% va informar que no va tenir cap dificultat per contactar i un altre 9% va informar que els va costar més temps de l'habitual, però finalment van ser capaços de contactar amb l'equip per discutir el seu problema.
Durant les setmanes més dures de confinament, la majoria dels pacients van declarar prendre la seva medicació amb regularitat, probablement perquè s'havien de quedar a casa i es van poder centrar en la seva salut i ser supervisats per altres membres de la família. També van tenir menys opcions d'exposar-se a factors desencadenants de crisi com el consum d'alcohol o la privació de la son per sortides nocturnes. L'estudi també posa de manifest que la Unitat d'epilèpsia va poder fer totes les visites de seguiment a través de la visita telemàtica i que aquestes van estar ben acollides per la majoria de pacients.
Informació documentada per: Dra. Mar Carreño, Cap de la Unitat d'Epilèpsia de l'Hospital Clínic de Barcelona
