Investigadors de l'Hospital Clínic Barcelona-IDIBAPS han demostrat que el trastorn aïllat de la conducta del son amb moviments oculars ràpids (iRBD, per les seves sigles en anglès) són un estadi precoç de malalties neurodegeneratives relacionades amb la proteïna α-sinucleïna.
Les malalties com el Parkinson, la demència amb cossos de Lewy (DLB) i l'atròfia multisistèmica (MSA) són algunes de les sinucleinopaties que podrien originar-se o detectar-se en etapes inicials a través de l’ iRBD. L'evidència s'ha obtingut a partir de l'estudi de teixit cerebral post mortem, sent el primer estudi amb més casos on es confirma aquesta relació de manera detallada i de manera definitiva.
L'estudi publicat en ‘The Lancet Neurology’ l'ha liderat el Dr. Álex Iranzo cap de la Unitat de trastorns del son del Clínic i cap del grup Neurofisiologia clínica de l’ IDIBAPS, juntament amb el Dr. Gerard Mayà, neuròleg i investigador del mateix equip. També han participat la Dra. Raquel Sánchez-Valle, directora Mèdica del Clínic Barcelona i cap del grup Malaltia d'Alzheimer i altres trastorns cognitius de l’ IDIBAPS, i investigadors del Banc de Teixits Neurològics de l’ IDIBAPS. Aquesta investigació ha rebut el suport d’un Contracte d’ Investigació Avançada Fundación BBVA – Hospital Clínic Barcelona Joan Rodés – Josep Baselga.
L’ iRBD és un trastorn del son caracteritzat per malsons i conductes durant el somni anormals, com cridar o donar cops de puny, associades a una son REM sense relaxació muscular. Aquest trastorn ja ha estat anteriorment considerat un precursor de malalties neurodegeneratives per aquest mateix grup d'investigadors en una línia de recerca que es remota al 2006. No obstant això, fins ara, es mancava d'evidències definitives que poguessin confirmar el seu vincle amb trastorns majors com el Parkinson o la demència amb cossos de Lewy.
Detecció precoç de l’ iRBD
L'estudi mostra que la identificació primerenca de l’ iRBD podria servir com un biomarcador clau per a la progressió a α-sinucleinopaties, la qual cosa resulta important en la detecció precoç i en la intervenció clínica.
Per a això, es van examinar detalladament els cervells i medul·les espinals post mortem de 20 pacients diagnosticats amb iRBD, els teixits dels quals van ser donats per a la seva anàlisi al Banc de Teixits Neurològics de l’ IDIBAPS. Les troballes presenten un vincle clar entre l’ iRBD i l'acumulació d’ α-sinucleïna en diverses àrees del cervell, la qual cosa afirma que és un signe molt precoç de neurodegeneració.
Dipòsits d’ α-sinucleïna en estructures cerebrals clau
Una de les troballes més reveladores de l'estudi va ser la identificació de dipòsits d’ α-sinucleïna en regions cerebrals crítiques per a la regulació del son REM, incloent-hi el complex coeruleus-subcoeruleus, el nucli reticulat gegantocel·lular, el tegment laterodorsal i l'amígdala. Aquestes àrees són responsables de controlar l'atonia o relaxació muscular durant el son REM, i se sap que la seva disfunció està relacionada amb el desenvolupament dels moviments involuntaris típics durant el son de l’ iRBD.
En els pacients que no havien desenvolupat símptomes de demència o parkinsonisme, els dipòsits d’ α-sinucleïna es trobaven localitzats en el tronc encefàlic i el sistema límbic. No obstant això, en els pacients que havien desenvolupat Parkinson o demència amb cossos de Lewy, els dipòsits d’ α-sinucleïna eren molt més extensos, la qual cosa suggereix una progressió de la malaltia cap a un mal neuronal més estès.
“Aquestes troballes coincideixen amb estudis previs que han suggerit que l’ iRBD podria ser una manifestació primerenca de sinucleinopaties, però aquest estudi proporciona l'evidència neuropatològica més sòlida fins a la data”, explica Gerard Mayà. A més, els investigadors van trobar que els dipòsits d’ α-sinucleïna no només eren presents en les neurones, sinó també en les cèl·lules glials (astròcits i oligodendròcits), la qual cosa suggereix que la glia també juga un paper clau en la progressió de la malaltia.
Una altra de les observacions de l'estudi és la identificació d'una sèrie de patologies coexistents que afecten la majoria de persones amb iRBD. “En particular, observem una alta prevalença de canvis neuropatològics típics de la malaltia d'Alzheimer. Els 20 pacients amb iRBD tenien α-sinucleïna en el cervell. Però el 70% van presentar aquestes característiques patològiques associades a Alzheimer, la qual cosa podria suggerir que l‘ iRBD podria estar vinculat a un major risc de desenvolupar també Alzheimer, encara que la seva implicació encara no és clara”, apunta Gerard Mayà.
Implicacions per al desenvolupament de tractaments
Les troballes d'aquest estudi tenen importants implicacions per al futur diagnòstic i tractament de persones amb iRBD i aquestes malalties neurodegeneratives. En primer lloc, l'estudi proporciona proves que els dipòsits d’ α-sinucleïna en les estructures cerebrals involucrades en el son REM podrien servir com biomarcadors primerencs per a identificar a individus en risc de desenvolupar malalties neurodegeneratives, com el Parkinson i la demència amb cossos de Lewy.
A més, la identificació de múltiples patologies coexistents obre noves oportunitats per a dissenyar teràpies dirigides no només a l’ α-sinucleïna, sinó també a altres proteïnes patològiques, com el β-amiloide i la tau, que podrien estar influint en la progressió cap al parkinsonisme i la demència. L'estudi suggereix que els assajos clínics centrats en tractar de forma combinada les diferents proteïnes patològiques podrien ser una estratègia prometedora per a prevenir o retardar l'aparició de Parkinson i demència en persones amb iRBD.
Referència de l' estudi: Gerard Mayà, Alex Iranzo, Carles Gaig, Raquel Sánchez-Valle, Monica Serradell, Laura Molina-Porcel, Joan Santamaria, Ellen Gelpi, Iban Aldecoa. Post-mortem neuropathology of idiopathic rapid eye movement sleep behaviour disorder: a case series. Lancet Neurology. 2024.
