Dra. Blanca Coll-Vinent: “Aplicar la perspectiva de gènere significa individualitzar la medicina per tractar millor a cada pacient”

La perspectiva de gènere en el món de la salut és un tema que fa molt que se'n parla: com a mínim fa 30 anys que hi ha estudis. Però que hi hagi un grup de treball especialitzat dins l'hospital és la primera vegada que passa. De fet, el mes de desembre passat es va fer la sessió constitutiva. La idea va venir de fora, de Vall d’Hebrón, que ho estava implementant i que volia estendre-ho cap a altres centres sanitaris, sobretot hospitals grans de Catalunya. L'objectiu és que cada vegada s'hi vagin afegint més centres de tot el país i que la xarxa estigui sota el paraigües del departament de Salut. Ho vaig parlar el Director Mèdic, el Dr. Castells, hi va estar d'acord i vam acordar d'escollir a un representant de cada institut. També hi ha representants de les diverses comissions transversals de l'hospital que puguin tenir alguna rellevància en aquest tema. 

De moment portem poc temps, no fa ni mig any, i el que hem fet fins ara ha estat informar: difondre per què és important aplicar la perspectiva de gènere pel benefici de tothom. Perquè a l’hora d’entendre un pacient és molt important tenir en compte les diferències per sexe i per gènere. Tant a l’hora de fer el diagnòstic, com per valorar les manifestacions clíniques, els seus antecedents, les proves que millor li escauen, quin pot ser el seu pronòstic i quin pot ser el seu seguiment. I això està emmarcat en una visió més global que ara està molt en voga que és la medicina individualitzada. Cada vegada tendim més a personalitzar-la per les característiques pròpies de cada pacient que poden ser l’edat, la fragilitat, malalties associades, la situació social… i dues d’elles i molt rellevant són el sexe i el gènere.

Fent-ne difusió: hem fet una enquesta per tot l’hospital per despertar interès en el tema i perquè es conegui la nostra tasca i estem intentant que sigui una línia estratègica del Clínic. També estem preparant una sessió conjunta per presentar el Grup de Treball de Gènere i Salut als diferents serveis i engegar projectes amb ells. Finalment, també volem incidir en l’àmbit de la recerca, perquè es tingui més en compte la perspectiva de gènere a l’hora de valorar els projectes de recerca.  

Des del grup de treball ens centrem en assistència, docència i recerca. I no es pot separar una cosa de l’altra. Perquè en assistència, com pots saber quin fàrmac és millor d’aplicar si abans no s’ha estudiat des de recerca? Doncs primer s’haurà hagut d’investigar. I com ho aplicaràs si abans no ho ensenyes als futurs metges? Per això primer s’ha de fer recerca sobre el tema, s’ha de difondre el resultat i després s’ha d’aplicar. I llavors tot va junt. 

Pels estudis que s'han fet fins ara, les dones tendeixen a consultar menys i, sobretot, tard: fins que no tenen molts símptomes no van al metge i a vegades la malaltia està més avançada. D'altra banda, hi ha el fet que la medicina que hem après tots plegats, sobretot els que som més veterans, s'ha basat molt en models uniformes i androcèntrics. Són models que parteixen d'estudis on hi han participat molts més homes que dones o que excloïen a determinades dones, com ara les embarassades. Per tant, no teníem prou informació per saber coses sobre les característiques de les dones. Això fa que hi hagi risc d'equivocar-nos en l'apreciació dels seus símptomes o les seves molèsties o la seva consulta. 

Són patologies que estan infraestudiades, que es normalitza un procés que potser no s'hauria de normalitzar: "és normal que li passi això perquè és menopàusica, és normal que li passi això perquè està embarassada..." I no és normal. Es normalitza una patologia simplement perquè se sap que existeix amb les dones i es coneix poc. Això passa molt més amb les dones que amb els homes i s'ha d'investigar si hi ha malalties femenines que estan infradiagnosticades i, gairebé, menyspreades. En això s'ha de treballar moltíssim. 

A vegades ens trobem que hi ha malalties que no són tan poc prevalents en l'altre sexe. Per exemple, la cardiopatia isquèmica. Sempre era tradicionalment masculina - un infart sempre és d'un home- i ja fa molts anys que és una malaltia molt prevalent en les dones. De fet, la malaltia cardiovascular és la primera causa de mortalitat en les dones. A vegades la idea que es té pot estar equivocada perquè venim d'estudis molt antics. 

La conseqüència que no s'incloguin prou dones en els assajos clínics és que no tenim prou informació. El motiu d'exclusió en certa manera és pràctic: si només inclous homes és més fàcil; les dones passen per certes etapes de la vida que són molt variables i això pot alterar els resultats. I això complica les coses, però precisament per això és importantíssim incloure-les. Perquè si no les inclous falsifiques el resultat; si no les inclous no tens informació. Hi ha molts fàrmacs, com ara els psicotrops, que tenen un efecte diferent en homes que en dones. També hi ha fàrmacs que poden tenir com a efecte secundari la infertilitat femenina o poden ser teratogen. No li podem dir a una dona: "no et quedis embarassada mentre prenguis aquest fàrmac". El que hem de fer és buscar una alternativa. I com això hi ha moltíssimes més coses que es desconeixen. 

Aplicar la perspectiva de gènere significa individualitzar la medicina per tractar millor a cada pacient. Perquè si estem atenent a les seves característiques d'edat, de gènere, de sexe, de pes, patologia concomitant, situació social... el tractarem molt millor que si només tenim en compte a un individu que sigui igual a tots els altres. Individualitzar la medicina per sexe i per gènere beneficia a tothom: als homes també. Si s'analitzen separadament, les diferències que hi pugui haver encara que el seu grup sigui el predominant, segur que hi ha alguna informació nova. D’altra banda, hi ha les malalties minoritàries en homes com el càncer de mama masculí, l'osteoporosi masculina o el lupus, que s'associen a dones perquè són elles qui les pateixen més majoritàriament i ningú pensa en els homes. 

Aquí s'han de tenir en compte dues coses: el sexe biològic que tu tens i el gènere, que és la construcció sociocultural que en principi està associada al teu sexe. Però no sempre coincideixen ni sempre és binari. Cal adaptar la medicina al sexe i gènere de cadascú, però per ara a la pràctica real és una cosa molt difícil de fer. En un primer moment des del grup de treball aspirem a separar entre homes i dones i en un futur, quan això estigui ben establert, ja intentarem filar més prim en el gènere i sexe de cadascú. De tota manera, això serà un segon pas que s'haurà de fer segur.