Dr. Ramon Estruch: “La dieta mediterrània va bé per tothom: el 95% de la població se'n pot beneficiar”

La dieta mediterrània és de les dietes més sostenibles que hi ha perquè els vegetals hi tenen un gran protagonisme i es basa en productes locals i de temporada. També s’ha demostrat que, a diferència d’altres patrons alimentaris, és beneficiosa a l’hora de prevenir diverses malalties com ara les cardiovasculars, les neurodegeneratives, la diabetis, els ictus i alguns tipus de càncer. Parlem sobre tots aquests avantatges amb el Dr. Ramon Estruch, que lidera el grup de recerca sobre "Risc cardiovascular, nutrició i envelliment" i és un dels majors experts mundials en aquest tema.

Primer de tot: què és la dieta mediterrània?

És la dieta pròpia dels països mediterranis, especialment dels del sud d'Europa, no tant del nord d'Àfrica. La seva fama ve de la dècada de 1960 quan es va fer un estudi on es va comparar la incidència de la malaltia i la mortalitat cardiovasculars en set països diferents. Es va veure que aquesta incidència era molt més baixa en els països mediterranis - especialment Itàlia i Grècia- fins i tot en comparació amb altres països més rics com ara els Estats Units o Finlàndia. I quan es va buscar la causa d'aquestes diferències es va concloure que era l'estil de vida i, concretament, els hàbits alimentaris. A partir d'aquí el Dr. Ancel Keys, un professor de nutrició de Minnesota, va publicar un llibre sobre la dieta mediterrània que va agafar molta volada i van començar tots els estudis sobre aquest tema.

Per què és tan beneficiosa?

S'han fet molts estudis comparant-la amb altres patrons d'alimentació i s'ha vist que realment té un efecte molt franc de reducció de diverses malalties. La més freqüent i estudiada és la cardiovascular, on clarament s'ha vist que és el patró òptim tant per la prevenció com pel tractament. Però també és beneficiosa per la diabetis, malalties neurodegeneratives com ara el deteriorament cognitiu i l'Alzheimer i, també, en la prevenció d’alguns tipus de càncer. Entre el 70 i el 80% de les malalties tenen a veure amb l'estil de vida i els hàbits dietètics d'una manera o altra. Per això la dieta és tan important per la prevenció de gairebé totes les malalties cròniques no transmissibles.

Quins tipus de càncer es poden prevenir amb la dieta mediterrània?

Els que hem estudiat més són els càncers més prevalents en les dones, que és el càncer de mama, i el més prevalent en els homes, que és el càncer de pròstata i el colorectal. En els nostres estudis hem pogut veure quer les dones que seguien una dieta mediterrània suplementada amb oli d'oliva verge extra van tenir una incidència de càncer de mama molt inferior a les que seguien la dieta de control, que era baixa en greix. Ara també ho estem mirant amb el càncer de pròstata i sembla que la cosa va en la mateixa direcció. Però el que realment ens diuen aquests estudis és que l'alimentació és molt important en la prevenció del càncer. El que passa és que com que el temps d'inducció del càncer és molt més llarg que el de la malaltia cardiovascular, els estudis són molt més complicats perquè significa que has de seguir als pacients durant molt més temps.

Però els beneficis no depenen exclusivament de l'alimentació sinó que és un estil de vida.

L'alimentació és el que s'ha estudiat més perquè des del punt vista tècnic és més fàcil, però sí que es pensa que és tot el conjunt el que dóna gràcia al tema: hi entren en joc l'activitat física, que com que tenim millor clima la gent pot sortir més a passejar i fer esport. I també són molt importants els aspectes psicosocials com ara la sociabilitat, compartir àpats, sortir a fer aperitius... tot això pensem que té un gran valor afegit.

Vostè lidera el grup de recerca sobre "Risc cardiovascular, nutrició i envelliment" de l’IDIBAPS.

La història del grup és que en els anys 2002-2003 el Ministeri de Sanitat va treure ajuts per poder constituir xarxes temàtiques, uns ajuts de gran quantia per poder fer grans estudis i així compatir en temes de recerca amb altres països europeus i nord-americans. En aquell moment ens vam ajuntar persones que investigaven el tema de l'oli d'oliva, persones que investigaven la fruita seca com ara el Dr. Ros o el meu grup que estudiava els efectes del consum moderat de vi com a protecció de la malaltia cardiovascular. Vam pensar que tot això ho englobava la dieta mediterrània i vam presentar un projecte molt ambiciós: el PREDIMED. Ens van donar el finançament, no tot el que volíem, però així vam poder començar l'estudi.

I a quines conclusions han arribat?

Després s'hi van unir fins a 12 grups més provinents de centres de recerca de tot l'Estat espanyol i en total vam incloure 7.447 persones d'alt risc vascular a l'estudi PREDIMED. Una tercera part rebien una dieta mediterrània suplementada amb oli d'oliva verge extra, un altre terç seguia una dieta mediterrània suplementada amb fruita seca i la resta era el grup control, que feia una dieta baixa en tota mena de greix. Vam fer un seguiment d'una mitjana de cinc anys i vam veure que les persones que seguien la dieta mediterrània, tant la de l'oli d'oliva com la de la fruita seca, tenien un 30% menys d'incidència d'infarts de miocardi, d'Ictus i de mort cardiovascular que no pas el grup control. Aquest estudi el vam publicar l'any 2010 a The New England Journal of Medicine i va tenir una repercussió brutal que va superar totes les expectavies. Arran d'això la majoria de guies clíniques tant americanes com europees sobre malaltia cardiovascular i Ictus han posat la dieta mediterrània com una de les dietes més saludables del món. Per tant, hem aconseguit un reconeixement de la dieta mediterrània a escala mundial.

Però segur que es pot millorar. Com?

Sempre es pot millorar: quan vam començar el PREDIMED la gent prenia sobretot oli d'oliva comú i ara sabem que l'oli d'oliva verge extra és molt millor. També està clar que s'ha de prendre més peix del que prenem, sobretot peix blau. I més llegums, que són un element molt important en la dieta mediterrània, i la gent no en menja prou. La dosi recomanada són entre tres i quatre vegades a la setmana, però pel motiu que sigui - dificultat de cuinar...- se'n mengen poques.

Darrerament, es parla molt sobre el consum de carn. És excessiu en la dieta mediterrània?

En la dieta mediterrània original, la del sud d'Europa dels anys 1960, la gent prenia carn un o dos cops al mes. Això és massa poc, però actualment se'n menja massa. El que recomanem és menjar més carn blanca que carn vermella, però no deixar de menjar carn vermella perquè porta proteïnes, però també vitamines b-12 i ferro, entre altres nutrients. Recomanar una dieta molt rica en vegetals està bé, però si després et fa dèficits de vitamines i és necessari suplementar-la amb pastilles no sembla que sigui la més saludable des del punt de vista mèdic.

També diu que la dieta mediterrània és més sostenible. Per què?

La dieta mediterrània és de les més sostenibles que hi ha: un estudi europeu ho corrobora. I això és perquè està basada sobretot en el consum de vegetals en lloc de la carn, que consumeix més petjada de carboni, més efecte hivernacle, consum d'aigua... La clau de la dieta planetària, per fer la nostra alimentació més sostenible, seria reduir el consum de carn i també el consum de cereals rics en midó, com ara la patata. I això ens permetria menjar una mica més de peix, menjar una mica més de fruita, de verdura i de llegums.

En un món globalitzat i accelerat, què es pot fer per no allunyar-se d'aquest patró alimentari?

La dieta mediterrània implica cuinar una mica. És el que deia abans dels llegums, que la gent en menja pocs perquè són més laborioses de cuinar. El que recomanem és planificar i comprar el que es menjarà durant tota la setmana. D'aquesta manera compres en funció del que necessites i acabes economitzat, perquè esculls més productes de temporada que solen ser més barats i més gustosos. Així mateix, cuinar sa no porta gaire temps si ho tens ben planificat, vam calcular que en 10 o 15 minuts pots fer un dinar o un sopar ben equilibrat.

Un altre dels seus àmbits d'estudi és sobre com influeixen les característiques genètiques de cadascú en la dieta. A quines conclusions han arribat?

El que hem pogut veure en el PREDIMED és que la dieta mediterrània va bé per tothom en el sentit de què el 95% de la població se'n pot beneficiar. Sempre hi ha alguna persona que no perquè té al·lèrgia als fruits secs, per exemple... però hi ha poca gent. Fins i tot vam veure que hi ha un polimorfisme genètic que predisposa a tenir Ictus i vam detectar als controls que la gent que no seguia la dieta mediterrània i tenien aquest polimorfisme tenien una incidència d'Ictus molt superior. Però en el grup de la dieta mediterrània, les diferències s'igualaven. Això em va sorprendre molt al principi, però ara ja està clar: l'epigenètica juga un paper molt important i fa que si segueixes una bona dieta els gens que tu has pogut heretar i que són perjudicials no s'expressin. Això ens demostra que la dieta mediterrània funciona, que no és un producte de fa tres dies com ho pot ser la dieta vegetariana sinó que fa molts segles que existeix. I gràcies a això s'ha anat polint i el resultat final és el que tenim avui en dia.