L'esquizofrènia és una síndrome crònica i de causa desconeguda en la qual predominen els signes de psicosi. Històricament, la psicosi s'ha considerat com una anomalia de neurotransmissors com la dopamina, sobre la base de que els tractaments eficaços modulin aquesta substància a nivell cerebral. Noves investigacions biomèdiques mostren com diversos trastorns psiquiàtrics, entre ells l'esquizofrènia o la depressió, comparteixen una via comuna en el seu mecanisme patològic: la inflamació.
Diversos estudis científics avalen el que es coneix com “la hipòtesi inflamatòria de l'esquizofrènia”. Han demostrat que les persones que han tingut una infecció del sistema nerviós central en la primera infància tenen cinc vegades més risc de desenvolupar un trastorn psicòtic. També han vist que els fàrmacs antipsicòtics més eficaços tenen efecte antiinflamatori i que els gens implicats en la resposta inflamatòria són més actius en el cervell dels pacients amb esquizofrènia.
En aquest context, la Unitat d'Esquizofrènia del Hospital Clínic ha participat en diversos projectes de recerca i han publicat un estudi en la revista Schizophrenia Bulletin, la més rellevant en el camp de l'esquizofrènia. En aquest treball es van reclutar 117 pacients que havien presentat per primera vegada un quadre de psicosi i es van comparar amb 106 voluntaris sans. Les anàlisis bioquímiques de les seves cèl·lules de la sang van mostrar un augment significatiu en components proinflamatoris, juntament amb una disminució significativa en els antiinflamatoris.
Totes aquestes troballes estan replantejant el concepte clàssic de la malaltia psicòtica, passant a ser vista com un trastorn sistèmic, que afectaria a tot l'organisme i no només al cervell. Al mateix temps, s'obren noves vies per a l'aparició de tractaments que intentin regular aquest desequilibri inflamatori, basant-se en un enfocament totalment diferent a la majoria de tractaments existents fins ara.
