El VIH o Virus de la Immunodeficiència Humana, afecta el sistema immunitari del cos i debilita les defenses. A mesura que el virus destrueix les cèl·lules immunitàries s’impedeix el normal funcionament de la immunitat. Si no es tracta, pot causar Síndrome de la Immunodeficiència adquirida (SIDA), i desenvolupar infeccions oportunistes i malalties greus com el càncer. Afecta a més de 38 milions de persones en tot el món i es calcula que cada 18 segons es produeix una nova infecció. El VIH prové del Virus de la Immunodeficiència Símica (VIS), d’un tipus de ximpanzé de l’Àfrica central i que es va transmetre als humans a l’entrar en contacte amb carn i sang infectada d’aquests animals. Es creu que podria haver passat als humans a finals del 1800.
Les vies de transmissió són via sexual, via sanguínia, i via materno-infantil. Hi ha falses creences que cal eliminar respecte a com es contagia. No es contrau la infecció per conviure amb persones que el tinguin. Tampoc és possible contagiar-se a través dels petons, les carícies, donar-se la mà, tocar-se o masturbar a la parella. Ni per compartir objectes d’ús comú, com la roba, aliments, dutxes, lavabos, espais de treball, col·legis, residències o llocs públics. Les mossegades o picades d’animals o mosquits no generen cap risc i donar o rebre sang en països on sí que hi ha un control adequat d’aquesta necessitat mèdica no suposa cap amenaça.
Com prevenir la infecció?
Mantenir relacions sexuals segures mitjançant l’ús del preservatiu masculí o femení i evitar l’ejaculació a la boca, ja que constitueix una altra via de contagi important. Per una exposició puntual a la infecció, existeixen els antiretrovirals postexposició (PEP) que s'administren immediatament després d’haver mantingut relacions sexuals amb una persona amb el VIH. O la profilaxi preexposició (PrEP), indicada per reduir el risc d’infecció de les persones VIH negatives abans d’entrar en contacte amb el virus. També, evitar compartir xeringues, agulles, fulles d’afaitar, raspalls de dents i altres útils per perforar la pell com arracades, pírcings, o material de tatuatge. A més, el fet de patir altres infeccions de transmissió sexual (ITS) com l’herpes o la sífilis pot incrementar el risc de contagi per VIH.
Els mecanismes que té el virus per escapar a la resposta immunitària dificulten l’obtenció d’una vacuna eficaç, per això encara està en vies d’investigació, igual que un possible fàrmac que pugui curar definitivament la patologia. Avui en dia es prescriuen els tractaments antiretrovirals que redueixen la multiplicació del virus i permeten la recuperació del sistema immunitari. La Unitat de VIH-SIDA de l'Hospital Clínic, dirigida pel Dr. Josep Mallolas, atén més de 6.000 persones infectades per VIH, de les quals la majoria rep tractament antiretroviral. Més del 90% de les persones tractades té una càrrega viral plasmàtica indetectable, és a dir, no transmet el virus per via sexual. Aquest col·lectiu, però, requereix una medicació permanent que s’ha de revisar i modificar en cas de ser necessari, i té una esperança de vida igual a la resta de la població si es realitza el tractament de manera adequada. Tot i això, els fàrmacs tenen un cost notable i una toxicitat elevada a llarg termini.
Les dones embarassades amb VIH poden transmetre el virus al nadó durant l’embaràs, el part o la lactància, però amb la medicació adequada poden tenir un part sense problemes i el nounat néixer lliure d’infecció. Es recomana no donar el pit, ja que el risc zero de transmetre el virus a l’infant no existeix.
Aproximadament el 20% de les persones que tenen VIH no ho saben, per la qual cosa és necessari, realitzar-se una prova. Segons les dades més recents, els països amb major incidència del virus són la República de Sud-àfrica, l’Índia i Moçambic. A Espanya, s’han realitzat un total de 34.690 diagnòstics nous des de 2003, i tot i que la taxa de persones infectades s’ha reduït sensiblement des de 2008, la xifra és superior a la mitjana de la UE, amb 5,9 infeccions per 100.000 habitants.
