L'embaràs és un procés biològic extrem que provoca canvis endocrins sense precedents en el cos de la dona. No obstant, l’impacte de la gestació en el cervell humà ha estat durant molt temps, un camp poc explorat.
Un estudi publicar a la revista nature communications demostra que, durant la gestació, es modifica l’estructura cerebral de la dona per l’alliberament d’hormones. Concretament, degut a l’alliberament d’un pic d’estradiol (hormona sexual femenina) en el tercer trimestre d’embaràs. Aquests canvis predisposen a alguns comportaments maternals, com la creació del vincle amb el bebè o la preparació de la llar per l’arribada del recent nascut.
En l’estudi es va seguir a 40 dones abans, durant i després del part per observar els canvis en el seu cervell durant aquests períodes de temps a través de proves de diagnòstic per la imatge, com ressonàncies magnètiques, i anàlisis. Es van investigar els canvis en l’estructura i components del cervell de les dones embarassades, així com en l’organització de les neurones. Els resultats observats van ser un increment en l’activitat de la “xarxa neuronal per defecte” i una disminució de la matèria gris, mentre que no hi va haver canvis significatius en la matèria blanca. Tot això com a conseqüència del canvi hormonal.
La matèria gris juga un paper important en el control muscular i en l'execució de les tasques com veure, escoltar, processar records i emocions, o prendre decisions. El cervell també conté matèria blanca, que intervé en la funció motora i sensorial. La matèria gris és el nucli de la neurona, mentre que la blanca són les carreteres que porten la informació. La xarxa neuronal per defecte (XND) són un conjunt de regions connectades entre elles responsables de gran part de l’activitat cerebral mentre la ment està en repòs.
L’any 2016, la mateixa autora, la Dra. Elseline Hoekzema, neurocientifica de la Universitat de Leiden als Països Baixos, va publicar un estudi a Nature Neuroscience que ja va demostrar alguns canvis en l’estructura cerebral de les embarassades. En aquest cas, es va veure que la matèria gris en el cervell de les dones que havien donat a llum recentment semblava reduir-se en certes àrees, i aquests canvis es mantenien fins a dos anys després del naixement.
En aquest estudi es va veure que la matèria blanca no va canviar en absolut durant l’embaràs o la nova maternitat, però en canvi, el volum de la matèria gris es va reduir. Això no significa una pèrdua de funcions ni de memòria, sinó que és una selecció de les millors connexions neuronals, com també passa a l’adolescència. La Dra. Hoekzema explica que “és un procés que elimina certes connexions entre les cèl·lules cerebrals per fomentar noves connexions, i això podria ajudar a les persones a centrar-se en conductes o activitats específiques, com cuidar un bebè”.
Un altre estudi publicat el 2021 a la revista Brain Sciences va concloure que la reducció en el volum de la matèria gris del cervell produïda per l’embaràs persisteix sis anys després del part. També es va veure que els canvis cerebrals estan associats a la relació mare-fill, al contacte amb el nadó després del part. Aquestes troballes obres la possibilitat a que els canvis cerebrals en les dones siguin permanents i per això es pretén fomentar que els estudis de neuroimatge incloguin informació relacionada amb l’embaràs, per tenir-la en compte com a na variable més.
El cervell és l’òrgan més complexe del cos humà, tant és així que els investigadors encara estudien com tractar moltes malalties que l’afecten. A més a més, el cervell durant l’embaràs està en un dels seus moments més plàstics, de més creixement neuronal i de majors connexions entre neurones, de manera que estudis com aquests suposes una aproximació per entendre els canvis que succeeixen en el cervell de la dona i a la llarga potser trobar solucions per problemes com les depressions postpart.
ARTÍCLE DE REFERÈNCIA:
Elseline Hoekzema, Henk van Steenbergen, Milou Straathof, Arlette Beekmans, Inga Marie Freund, Petra J. W. Pouwels y Eveline A. Crone. “Mapping the effects of pregnancy on resting state brain activity, white matter microstructure, neural metabolite concentrations and grey matter architecture". Nature Communications 2022, 13, 6931.
