El trastorn obsessivocompulsiu (abreujat, TOC) és un trastorn mental freqüent i que pot provocar molt patiment a les persones que el tenen i al seu entorn. Un tipus habitual de TOC és el de contaminació o de neteja. Són persones que tenen pors excessives relacionades amb la brutícia i es renten de manera compulsiva les mans o altres parts del cos. Un altre dels TOC més comuns és l’obsessió pels possibles danys, que fa que les persones afectades tinguin una por excessiva que passi alguna cosa molt negativa als seus éssers estimats i de ser-ne ells els responsables. Aquests dos tipus de TOC poden veure’s especialment afectats durant la pandèmia per COVID-19.
Què poden fer aquestes persones si el seu TOC empitjora amb la pandèmia? Es recomana en primer lloc no negar-ho, sinó acceptar que és possible que hi hagi un empitjorament dels símptomes durant aquest període. Moltes persones amb un TOC empitjoren en situacions estressants i aquesta pandèmia suposa una situació estressant per a quasi tothom. És preferible intentar tenir pensaments amables i compassius amb un mateix. Tot i això, en cas que hi hagi un empitjorament greu del TOC, s’hauria de contactar amb els professionals que tracten habitualment al pacient.
Si el pacient està seguint un tractament psicològic o farmacològic pel TOC, s’ha d’intentar continuar. Si no es pot veure en persona al professional que l’atén normalment, degut a una situació de confinament o perquè els seus símptomes fan que tingui por d´acudir a un centre sanitari, s’ha d’intentar mantenir el contacte i continuar amb el tractament via telefònica o telemàtica.
Quan algú amb un TOC fa tractament psicològic, idealment aquest hauria d´incloure el que s´anomena "exposició amb prevenció de resposta" és a dir, afrontar les situacions temudes o evitades i deixar de fer les compulsions o rituals. Això pot ser complicat durant aquest període, però existeixen algunes pautes que poden ser útils, com per exemple, separar les conductes de neteja recomanades per millorar la protecció davant el virus, que són saludables, del que són conductes excessives que formen part del TOC. Ja que és molt possible que durant aquest període hagin augmentat algunes obsessions de contaminació o conductes de neteja.
Com a pauta general, les mans s’haurien de netejar amb aigua i sabó durant uns 20 segons si s’ha sortit de casa o s’ha estat en contacte amb persones que vinguin de fora. Si no se surt de casa, cal netejar-se les mans un nombre limitat de vegades, si es tenen dubtes es pot fer només en moments determinats, com ara abans i després de menjar o després d’esternudar o mocar-se. També és important seguir el consell de netejar-se les mans durant 20 segons, però cal parar després d´aquest temps. Si resulta difícil fer-ho, es pot demanar a alguna persona propera que avisi quan hagin passat els 20 segons.
Una de les altres mesures d’higiene recomanades durant aquest període és desinfectar algunes superfícies de la casa. En el cas de persones amb TOC de neteja cal intentar fer-ho només amb les superfícies que habitualment estan en contacte amb les mans i no fer-ho si les superfícies no estan en contacte amb les mans o si no s’ha sortit de casa ni ha entrat ningú. Aquesta desinfecció no hauria d´ocupar més d´uns minuts al dia.
Cal destacar la importància dels pensaments negatius sobre el coronavirus en aquesta època. No cal esforçar-se en no pensar en el coronavirus, ja que això pot tenir l’efecte contrari i pensar-hi encara més. És preferible assumir que es tindran aquests pensaments i deixar que vinguin i desapareguin al cap d’una estona. Tampoc s’ha d’evitar rebre informació relacionada amb la COVID-19, perquè això és molt difícil i probablement farà que se n’estigui cada vegada més pendent. Però sí que es recomana dedicar un temps màxim de 10 minuts al dia a informar-se sobre el tema.
Per últim, si la persona amb TOC sent que la seva ansietat general i estrès han augmentat degut al confinament, pot practicar exercici físic o alguna tècnica de relaxació o respiració senzilla. La clau és que ho faci de manera regular, un cop al dia almenys. A més, també pot ser molt útil demanar suport a familiars o coneguts que tenen problemes similars encara que s’hagin de comunicar per via telefònica o telemàtica.
Autor: Dr. Miquel A. Fullana, psicòleg de l’Institut Clínic de Neurociències.
