Un estudi realitzat per l'Hospital Universitari de Jena, a Alemanya va analitzar l'efecte de la pressió atmosfèrica, la humitat relativa de l'aire i la temperatura ambiental en pacients amb epilèpsia. Van estudiar l'aparició de crisis epilèptiques en una mostra de 604 pacients entre 2003 i 2010. L'estudi va demostrar que la pressió atmosfèrica baixa i la humitat relativa alta de l'aire s'associen a un risc de crisi més gran, mentre que les altes temperatures ambientals disminueixen. Tot i això, també afirmen que cal estudiar altres poblacions de pacients en llocs del món amb diferents climes abans d'obtenir conclusions definitives i fer recomanacions sobre el tractament.
Els autors van trobar que, com més baixava la pressió atmosfèrica, el risc de crisi a la població augmentava un 14%. El risc creixia un 36% més en pacients amb epilèpsies menys greus tractades únicament amb un fàrmac antiepilèptic. Una humitat relativa de l'aire més gran d'un 80% també augmentava el risc de crisis en tota la població (fins a un 48%), 3 dies després de l'exposició a aquest canvi ambiental. Tot i això, temperatures superiors a 20 graus centígrads s'associaven a una disminució de gairebé el 50% de crisis en tota la població i en els diferents subgrups, especialment en homes.
L'epilèpsia és una de les malalties del sistema nerviós més comuns i afecta uns 50 milions de persones a tot el món. A Espanya, 15 de cada 1.000 persones tindran epilèpsia en algun moment de la seva vida. Representa un conjunt de malalties causades per l'alteració de l'activitat elèctrica cerebral que provoca símptomes sobtats, sovint amb pèrdua de coneixement. Les crisis epilèptiques tenen lloc quan un grup de neurones té tendència a descarregar excessivament i amb excessiva sincronia. És a dir, les neurones descarreguen de més i ho fan alhora. Quan això passa apareixen els símptomes de les crisis que són diferents depenent de la zona cerebral on es localitzin aquestes neurones que produeixen les descàrregues.
És una malaltia que pot tenir diferents causes com ara ictus, traumatismes, tumors, alteracions genètiques, infeccions com la cisticercosi (infecció ocasionada pel paràsit Taenia solium), la tuberculosi cerebral, malalties metabòliques, immunes o desconegudes. Per al seu diagnòstic, una de les proves més importants que es fa és l'electroencefalograma. És una prova neurofisiològica que avalua i mesura la funció de les neurones des del punt de vista elèctric, mitjançant elèctrodes que es col·loquen al cuir cabellut del pacient.
"Amb el tractament mèdic es controlen adequadament les crisis gairebé en un 70% dels pacients", explica la Dra. Mar Carreño, neuròloga i cap de la Unitat d'Epilèpsia de l'Hospital Clínic. Tot i això, hi ha factors que poden precipitar les crisis com el desenvolupament d'infeccions, la febre, els traumatismes greus amb pèrdua del coneixement, el consum d'alcohol i drogues, l'estrès i els horaris irregulars de son. En aquest sentit, els canvis ambientals també podrien ser un factor de risc, segons explica l'estudi alemany. Seguir la pauta de medicació prescrita i mantenir hàbits saludables com ara una alimentació sana i exercici físic poden reduir considerablement els episodis.
