L'inici del tractament després d'un esdeveniment isquèmic com un infart o un ictus pot resultar massa tardà. Per tant, és molt important trobar estratègies que permetin reduir de manera eficaç el risc vascular. És a dir, tan important és prevenir la formació o creixement de la placa d’ateroma, com detectar-la precoçment abans no es trenqui i formi un coàgul. Donat que cada persona no té exactament el mateix risc d'esdeveniment isquèmic, un dels desafiaments més grans de la medicina actual és poder predir amb més precisió qui es troba en més risc de patir-lo.
Actualment, disposem d’unes equacions utilitzades a la pràctica clínica, que calculen el risc de patir un infart o ictus a 5 o 10 anys vista, tenint en compte diferents factors com l’edat, l’hàbit tabàquic, la pressió arterial, o el nivell de colesterol. Desafortunadament, aquestes eines tenen una sensibilitat limitada, i més de la meitat de les persones que desenvolupen un infart o ictus són classificats en categories de risc intermedi o baix. Això posa de manifest la necessitat no coberta d'identificar indicadors vàlids, fiables i accessibles, circulants en la sang per exemple, capaços de millorar la identificació de persones amb artèries sanes i persones amb artèries amb malaltia ateroescleròtica. Així s’evitarien tècniques invasives o massa inaccessibles, com les que disposem avui en dia per identificar i quantificar l’aterosclerosi. L’ús d’aquests indicadors permetria estratificar millor el risc de malaltia vascular en la població.
Segons dades de l’Institut Nacional d’estadística, les malalties vasculars isquèmiques són la primera causa de mort (només superada per la COVID l’any 2020) i una de les primeres causes de disminució de la qualitat de vida al nostre país. Les malalties vasculars tenen el seu origen principal en la placa d’ateroma, que és un dipòsit de greix (sobretot colesterol) a la part interna de les artèries que provoca una disminució del diàmetre de l’artèria i, per tant, dificulta que la sang flueixi correctament pel nostre cos. Eventualment, aquests dipòsits de greix es trenquen i formen un coàgul, que viatja pel torrent sanguini fins que obstrueix totalment l’artèria i produeix l’infart o l’ictus, és a dir, la manca de rec sanguini que provoca una falta d’oxigen al cor o al cervell.
El Grup de Recerca translacional en diabetis, lípids i obesitat de l’IDIBAPS, juntament amb la Secció de Lípids i Risc Vascular que pertany al Servei d’Endocrinologia i Nutrició té per objectiu trobar biomarcadors a la sang, capaços de discriminar entre persones sanes o aquelles amb artèries amb malaltia ateroescleròtica. Aquestes persones es podrien beneficiar d’una avaluació i intervenció preventiva més intensiva i adequada al seu nivell real de risc, que ajudi tant a reduir-lo, com a retardar la progressió de la malaltia i l’aparició d’un esdeveniment vascular.
Autora: Dra. Gemma Chiva-Blanch, Grup de Recerca translacional en diabetis, lípids i obesitat de l’IDIBAPS, i CIBEROBN (ISCIII).
