Quan no existeixen altres opcions de tractament i la qualitat de vida de les persones està molt deteriorada o en fase terminal, els trasplantaments d'òrgans i teixits són l'única alternativa per a molts pacients. Els trasplantaments no només salven vides, sinó que poden millorar dràsticament la qualitat de vida de la persona.
Al 2022, a Catalunya, es va batre el rècord de trasplantaments amb 1.346 trasplantaments d'òrgans. També a nivell nacional on es va arribar a les 5.383 persones trasplantades. No obstant això, sense donants no poden haver-hi trasplantaments. A Espanya, la taxa de donació és superior als 46 donants per milió, la més alta a nivell mundial. Malgrat les xifres, encara existeix cert desconeixement sobre la donació i el trasplantament d'òrgans i teixits. Algunes de les curiositats sobre aquest procés són:
- Un donant pot salvar la vida de 8 persones.
- El cos no queda deteriorat després de la donació.
- El donant pot estar viu.
- L'equip que extreu l'òrgan pot ser d'un altre hospital.
- L'òrgan deteriorat pot mantenir-se al cos després del trasplantament.
- El nou òrgan pot connectar-se a altres vasos sanguinis.
- En alguns casos, la grandària és important.
Un donant pot salvar la vida de 8 persones
Entre els òrgans que pot donar una persona estan els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons, el pàncrees i l'intestí. Aquests òrgans, en cas de ser aptes per a la donació, permeten realitzar 8 trasplantaments a 8 persones diferents i salvar les seves vides. A més, no només es poden donar òrgans, sinó que també es poden donar teixits com la pell, la còrnia, ossos, tendons, músculs, artèries, venes i les vàlvules cardíaques. Malgrat que aquest tipus de donacions no són vitals, milloren de manera substancial la qualitat de vida de les persones que les reben.
El cos no queda deteriorat després de la donació
Durant l'extracció d'òrgans i teixits sempre es tracta al cos amb el màxim respecte. Les extraccions, a més, es realitzen en sales d'operacions i en condicions estèrils. Les duen a terme un equip de professionals qualificats que realitzen l'extracció el més netament possible, deixant el cos presentable per a un possible funeral posterior.
El donant pot estar viu
Encara que la major part de les donacions procedeixen de donants cadàver, existeix la possibilitat de realitzar algunes donacions en viu. Quan la donació es realitza després d'una mort cerebral o una mort en asistòlia (aturada cardíaca) es coneix com a donació cadàver. D'altra banda, en algunes ocasions com en les donacions de ronyó o d'una part del fetge, sol ser habitual que els donants siguin familiars o persones molt pròximes que decideixen donar l'òrgan en vida.
L'equip que extreu l'òrgan pot ser d'un altre hospital
Una vegada es determina que els òrgans del donant són aptes per a un o més receptors, l'extracció dels òrgans es durà a terme a l'hospital del donant, però amb els equips mèdics dels hospitals que realitzaran el posterior trasplantament. D'aquesta manera, s'aconsegueix que tot el procés de donació sigui més eficient i que l'òrgan s'extregui d'una forma òptima per al futur trasplantament.
La coordinació és essencial, ja que el donant pot donar més d'un òrgan o teixit i, per tant, pot haver-hi més d'un equip mèdic de més d'un hospital realitzant l'extracció. Una bona feina en equip permet assegurar que tots els òrgans poden extreure's de manera satisfactòria i amb el temps suficient per a què l'òrgan no es deteriori abans de realitzar el trasplantament.
L'òrgan deteriorat pot mantenir-se al cos després del trasplantament
En alguns casos, com en el trasplantament de ronyó o de pàncrees, no se substitueix l'òrgan deteriorat per un altre, sinó que s'afegeix un funcional. Per exemple, una persona amb diabetis tipus 1 que necessita un trasplantament de pàncrees i ronyó, sortiria de l'operació amb 3 ronyons (2 ronyons que tenia i 1 ronyó trasplantat) i 2 pàncrees (el seu original i el trasplantat). La intenció és, que la intervenció sigui el menys invasiva possible. Treure un òrgan i després introduir un altre sol implicar més talls i dany als teixits interns i, per tant, més possibles complicacions. Per això, sempre que el trasplantament ho permeti, s'intentaran deixar els òrgans originals.
El nou òrgan pot connectar-se a altres vasos sanguinis
En casos on l'òrgan deteriorat es manté, s'ha de col·locar l'òrgan trasplantat a un altre lloc del cos. Per això, els “empelts” de les artèries i venes principals de l'òrgan trasplantat amb el receptor es realitzen sobre altres venes i artèries diferents.
Això pot fer-se així ja que el sistema circulatori és un circuit tancat. L'única cosa que ha de tenir-se present és connectar la vena amb la vena i l'artèria amb l'artèria.
En alguns casos, la grandària és important
No en tots els trasplantaments és possible deixar l'òrgan original deteriorat, entre altres, per una qüestió d'espai. En aquests trasplantaments, el pes corporal del receptor i la grandària de l'òrgan donant és important. Els òrgans trasplantats han de poder realitzar correctament la seva funció, a més de cabre en el nou espai assignat. Per exemple, en el cas del trasplantament de fetge, el volum del fetge no pot ser ni massa gran, ja que ha de cabre en el nou cos, ni massa petit, ja que ha de poder realitzar correctament la seva funció.
La donació d'òrgans i teixits és un dels actes més altruistes que es pot fer per altres persones. Si la persona no ha deixat per escrit la seva voluntat de donar, l'última decisió recau sobre la família. Perquè el procés sigui més senzill, s'anima a parlar obertament d'aquest tema amb la família i l'entorn de manera que, si arribés el cas, ho poguessin comunicar al personal de l'hospital. Els trasplantaments milloren i salven la vida de moltes persones, però no hi ha trasplantaments si no hi ha donants.
Informació documentada per:
Dr. Gerard Sánchez Etayo, cap de la Secció de Donació i Trasplantaments de l’hospital Clínic Barcelona.
