Tipus de Quimioteràpia

Existeixen diferents quimioteràpies que es poden classificar en funció de la seva via d’administració, el número de fàrmacs que s’administren a la vegada, el seu mecanisme d’acció, o bé la seva intenció.  

Segons el seu mecanisme d’acció trobarem diferents famílies de fàrmacs quimioteràpics (alquilants, antimetabòlits, inhibidors de la topoisomerasa ...) que actuen de manera diferent sobre la cèl·lula tumoral. A més a més, és important esmentar que no tots els fàrmacs han demostrat eficàcia en tots els tipus de càncer, per tant, pot ser que dues persones amb càncer al mateix òrgan rebin un tractament de quimioteràpia diferent, en funció del tipus de tumor del qual hagin estat diagnosticats.    

Segons la seva via d’administració podem dividir la quimioteràpia en:

• Oral: es pot administrar el fàrmac de la quimioteràpia en format de pastilla, comprimit o càpsula, igual que medicaments més habituals com el paracetamol o ibuprofè. En funció de la quimioteràpia seleccionada per aquell tumor es pot prendre amb diferents pautes: cada dia, només 3, 5, 15 dies seguits, cada 8 –12 o 24hores,  en dejú o bé amb els àpats. No es preocupi, el seu equip referent  (metges, infermeres, farmacèutics) li resoldran els dubtes prèviament a l’inici del tractament.  
• Intramuscular: s’administra amb una injecció directament en una zona muscular, com podria ser el braç, de manera semblant a una vacuna.  
• Endovenosa: s’administra directament en el torrent sanguini mitjançant una vena (normalment en el braç) com si es tractes d’un sèrum. Abans de la primera administració caldrà que el pacient sigui valorat per la infermera referent de l’equip d’oncologia perquè li recomani quin és el millor mètode per disminuir possibles complicacions (dolor, infecció, extravasació) . Aquests mètodes d’administració poden ser per: una via perifèrica, un port-a-cath o bé un PICC (catèter venós central d’inserció perifèrica) en funció del tipus de quimioteràpia i el seu accés venós .  
• Intraperitoneal: en càncers molt seleccionats, la quimioteràpia es pot administrar directament a la cavitat abdominal mitjançant un catèter.

Val a dir que, contràriament al que habitualment es pensa, els efectes secundaris i la tolerància a les diferents quimioteràpies no depèn exclusivament de la seva via d’administració: una pastilla no necessàriament té menys efectes secundaris que una quimioteràpia que s’administri per via endovenosa.  

Segons la quantitat de fàrmacs que s’administren en cada cicle es classifica en:  

• Monoteràpia: administració d’un únic fàrmac en cada cicle.  
• Poliquimioteràpia: consisteix en l’administració de més d’un fàrmac de quimioteràpia combinat. Pot ser en un mateix dia o bé en dies diferents dins d’un mateix cicle.  A vegades, es poden combinar la quimioteràpia amb altres agents, com la immunoteràpia o altres tractaments.  

Finalment, els tractaments de quimioteràpia també es poden classificar segons la seva intenció en el control de la malaltia tumoral:

• Curativa: com diu el seu nom té com objectiu aconseguir erradicar el càncer, ja sigui per si sola o bé administrada de manera  complementaria a altres tractament com poden ser la cirurgia o la radioteràpia. Aquest tipus de quimioteràpia, a la vegada, la podem dividir en diferents subtipus en funció del moment de la seqüencia de tractaments en què s’administra.  
• Neoadjuvant: la quimioteràpia s’administra abans d’una cirurgia o una radioteràpia amb la intenció de reduir la mida del tumor per facilitar la seva extracció; i a la vegada testar/comprovar la sensibilitat del tumor a la quimioteràpia.  
• Adjuvant: la quimioteràpia s’administra posteriorment a un tractament radical com pot ser la cirurgia. La seva intenció és el tractament de possibles micrometàstasis (cèl·lules canceroses no detectables per cap prova d’imatge) que hagin pogut quedar després de la cirurgia i reduir el risc que el càncer es reprodueixi i torni a aparèixer.  
• Concomitant: s’administra conjuntament (a la vegada) que el tractament de radioteràpia per millorar l’eficàcia que tindria la radioteràpia per si sola.  
• Pal·liativa: contràriament a la creença popular que el tractament pal·liatiu és només per a aquells pacients als quals ja no se’ls pot oferir res més, la quimioteràpia amb intenció pal·liativa té la capacitat d’allargar la supervivència, fins i tot durant anys en alguns tipus de tumors. Es fa servir en aquells pacients que se’ls ha diagnosticat un tumor que no té cura en la majoria de casos. Per tant,  si bé aquest tipus de quimioteràpia no cura, permet allargar la seva supervivència, controlar i reduir el volum tumoral i/o millorar símptomes que produeixi la malaltia (sagnat, dolor, ofec ...)