Què és la Verola del Mico?

El primer cas en humans es va identificar el 1970 a la República Democràtica del Congo, i el reservori natural del virus és desconegut. Els primats no-humans i rosegadors africans poden tenir el virus i infectar a les persones.

A l’Àfrica, la letalitat s’ha situat històricament entre l’1% i el 10%. Clínicament, sembla que la gran majoria dels casos són majoritàriament lleus. En algun dels casos confirmats s’ha identificat una de les variants que causa la verola dels micos, concretament la variant de l’Àfrica de l’Oest, que cursa amb un quadre clínic habitualment més lleu.

S’ha comunicat que la majoria de casos són homes d’entre 20-50 anys i homes que mantenen relacions sexuals amb homes (HSH). Tot i que no s’havia observat fins ara, que la verola dels micos es transmetés sexualment, l'activitat sexual comporta un contacte proper. Per tant, es creu que el contagi per contacte proper i directe, bé per la via dels nuclis goticulars (gotes grans) o per contacte amb les lesions a la pell o mucoses, es pot haver produït en un entorn de relacions sexuals.

És probable que el virus hagi estat introduït casualment en una o diverses comunitats gais o bisexuals, i que hagi continuat circulant allà, fet que explicaria, en part, el patró de transmissió descrit fins ara.