Preguntes freqüents en Tuberculosi

És cert que, a Espanya, igual que en altres països occidentals, la incidència de tuberculosi ha baixat substancialment en les últimes dècades, però mai no s'ha arribat a extingir.

A Catalunya, encara es diagnostiquen uns 12 casos nous cada any per cada 100.000 habitants i hi ha zones desafavorides de Barcelona on la incidència és 10 vegades superior. El microbi de la tuberculosi s'adquireix mitjançant el contacte amb una persona que està malalta de tuberculosi pulmonar.

És freqüent no saber la font de contagi, entre altres raons perquè es pot haver produït mesos o fins i tot anys abans de què apareguin els símptomes de la malaltia. De fet, la majoria de les persones que entren en contacte amb el microbi de la tuberculosi (fins a un 90%) mai no manifestarà la malaltia, perquè el sistema immune serà capaç d'eliminar el microbi o almenys de contenir-lo sense causar mal al llarg de la vida de la persona.

És cert que les persones amb problemes immunitaris o que reben tractament immunosupressor estan més predisposats a contraure la tuberculosi.

Algunes malalties relativament freqüents com la diabetis mellitus o la insuficiència renal o certs hàbits tòxics com l'abús d'alcohol i el tabaquisme també són factors que predisposen.

La majoria de pacients no tenen cap trastorn important de la immunitat, però durant l'ingrés o a la consulta ambulatòria el metge farà proves rutinàries per descartar problemes immunitaris greus o altres malalties que predisposen a la infecció. És obligatori, per exemple, sol·licitar proves d'infecció pel VIH.

La tuberculosi pulmonar és contagiosa; de fet, l'únic tipus de tuberculosi contagiosa és la respiratòria. Es transmet de persona a persona mitjançant aerosols infectats, és a dir, per l'aire.

El risc de transmissió depèn dels factors següents: la quantitat de microbis presents a les secrecions respiratòries de la persona afectada, l'extensió de les lesions pulmonars, lo propera i duradora que sigui l'exposició a la persona infectada.

Les persones que conviuen amb un pacient amb tuberculosi pulmonar tenen un alt risc de contagiar-se i, un cop s'han contagiat, presenten una probabilitat d'emmalaltir en els cinc anys següents en almenys un 5%, més encara si són nens petits.

Per aquest risc, s'investiga la possibilitat de contagi entre els contactes dels pacients amb tuberculosi pulmonar. En les persones que són contactes propers se sol fer un tractament per prevenir el desenvolupament de la malaltia. L'estudi de contactes adults el realitzarà un equip especialitzat. D'altra banda, si s'ha produït contacte de la persona malalta amb nens l'equip informarà d'on dur a terme el seguiment.

Sí. Amb els tractaments actuals i les característiques dels microbis que circulen majoritàriament al nostre entorn, un únic tractament estàndard completat cura definitivament al 98,6% dels pacients. L'1,4% experimenta una recaiguda en els dos anys següents a la finalització del tractament i es cura amb un segon tractament.

Afortunadament, en un entorn sanitari desenvolupat, el diagnòstic se sol fer en una fase relativament primerenca de la malaltia i les seqüeles són escasses.

En el cas del pulmó, que és l'òrgan afectat amb més freqüència, avui dia és estrany que la tuberculosi deixi seqüeles que alterin de manera significativa la funció pulmonar.

En altres maneres de presentació clínica, la situació és més variable. La meningitis tuberculosa és molt rara i encara és greu. Sovint deixa seqüeles neurològiques importants.

L'afectació renal i osteoarticular també pot causar dany significatiu de l'òrgan afectat.

La tuberculosi dels òrgans reproductius a la dona, encara que també és una forma infreqüent de la malaltia, condueix sovint a l'esterilitat, malgrat el tractament mèdic.

La cirurgia contribueix a minimitzar i corregir l’impacte negatiu d’aquestes seqüeles.

Si el pacient no presenta cap trastorn ni complicació que faci necessari l'ingrés a l'hospital, es pot tractar ambulatòriament des del moment del diagnòstic.

Si la persona afectada té una tuberculosi pulmonar i és contagiosa, se li recomanarà que romangui a casa i no comparteixi ambients tancats amb altres persones durant les primeres dues setmanes de tractament. També durant aquest mateix període, a les persones que entrin en contacte amb el pacient amb tuberculosi i al mateix pacient se'ls recomana que portin mascareta.

Les persones que viuen o han estat en contacte amb el pacient podran acudir a les consultes externes de l'hospital per fer els estudis apropiats.

Si la persona té qualsevol problema per obtenir la medicació, aquesta se li facilitarà gratuïtament al domicili per un Servei del Sistema Nacional de Salut.

Si la persona no presenta cap trastorn ni complicació que impossibiliti la pràctica normal de la seva activitat professional i l'estat general és bo, podrà reiniciar l'activitat professional després d'haver realitzat un tractament efectiu de la tuberculosi durant almenys dues setmanes.

Passades les dues primeres setmanes de tractament efectiu, la persona podrà reiniciar la seva activitat física de manera progressiva fins a la normalitat.

Si el pacient practicava esports de competició, és aconsellable el reentrenament previ adequat i progressiu. La malaltia li haurà fet perdre massa muscular i haurà estat inactiu durant un període més o menys llarg de temps.

És possible que l'equip mèdic recomani evitar els esforços excessius o l'esport de competició fins a una fase més avançada del tractament, especialment si s’ha tret sang amb l'esput (hemoptisi), atès que els esforços poden precipitar el sagnat.

Un cop passada la fase contagiosa (almenys 2 setmanes de tractament efectiu), si la persona no presenta cap trastorn ni complicació específica i la tolerància a la medicació és bona, no hi ha inconvenient perquè viatgi. En tot cas, es recomana consultar prèviament l'equip mèdic.

En cas de viatjar, hi ha algunes recomanacions que cal recordar: assegurar el subministrament de medicació, portar un informe clínic sobre la malaltia, evitar en la mesura del possible llocs on no sigui possible una assistència sanitària adequada, planificar estades que no retardin excessivament els controls mèdics planificats.

No hi ha dietes especials per millorar el tractament de la tuberculosi. Un dels medicaments habituals, la isoniazida, podria interaccionar amb productes continguts en formatges curats o blaus i a la tonyina, per la qual cosa és millor evitar aquests aliments. Tot i així és molt rar que això passi.

Un dels efectes tòxics potencialment més greus de la medicació és la inflamació del fetge (hepatitis). El risc d'aquesta complicació augmenta amb el consum d'alcohol i, per tant, cal evitar qualsevol beguda alcohòlica.

En termes generals, una dieta equilibrada és adequada. En cas que l'estat nutritiu del pacient sigui deficient, és possible que l'equip mèdic indiqui algun suplement concret.

Si la persona té diabetis o algun altre trastorn metabòlic haurà de tenir en compte les recomanacions dietètiques generals apropiades per a la malaltia. La isoniazida fa perdre vitamina B6 per l'orina i és possible que el metge decideixi prescriure un suplement. També és possible que tingui dèficit de vitamina D i l'equip recomani administrar-la.