Símptomes de l'Ull Sec

Els principals signes és troben a la còrnia i a la conjuntiva. Per observar aquestes lesions es fan servir diferents tècniques com les tincions especials de fluoresceïna i de verd brillant a la superfície ocular. La tinció de fluoresceïna avaluada amb la llum de cobalt del llum d'esquerda revela una queratitis puntejada superficial (punts grocs que revelen zones desepitelitzades de la còrnia) que poden avaluar-se segons la severitat de 0 a 4 (0 = gens, 4 = Molt) amb l'escala d'Oxford. La tinció de verd brillant avaluada amb la llum blanca del llum de fenedura revela un puntejat verd sobre la zona nasal o temporal de la conjuntiva i sobre la còrnia (zones sense la capa de mucina de la pel·lícula lacrimal) que poden avaluar-se segons la severitat de 0 a 3 (0 = gens, 3 = Molt) en zona nasal conjuntival, zona corneal i zona temporal conjuntival amb l'escala de Van Bijsterveld (màxima puntuació 9).

En casos molt avançats s'observa una secreció blanquinosa que forma filaments que s'enganxen a la còrnia (queratitis filamentosa).

A l'ull sec evaporatiu és freqüent trobar signes de blefaritis o de disfunció de glàndules de Meibom, amb irregularitats en la vora lliure palpebral amb enrogiment, telengiectàssies (dilatació dels vasos sanguinis), queratinització, calazis (protuberància inflada a la parpella), collarets , escates, osques, infiltrats, etc.