Preguntes freqüents sobre Rinosinusitis

Un gran percentatge de rinosinusitis agudes no requereixen antibiòtics atès que són ocasionades per virus. L'antibiòtic només estaria indicat en el cas de persistència dels símptomes després de 10 dies de tractament o l'objectivació d'alguna complicació.

La rinosinusitis com a tal no és contagiosa, però en ser produïda per un virus el que realment es transmet és l'agent viral que pot o no produir rinosinusitis al contacte.

No, per als casos de rinosinusitis aguda només s'ha de donar tractament simptomàtic.

No, l'antecedent d'una sola rinosinusitis aguda no augmenta el risc de tenir rinosinusitis crònica.

En el cas de la rinosinusitis crònica s'ha de realitzar un tractament de manteniment, però sempre s'optarà per la menor quantitat de tractament que aconsegueixi el control dels símptomes.

La cirurgia endoscòpica és endonasal i no deixa cicatrius externes.

La pèrdua de l'olfacte és la seqüela més freqüent i en moltes ocasions ni el tractament mèdic òptim ni la cirurgia aconsegueix recuperar-lo.

Els símptomes majoritàriament es deuen a una obstrucció nasal per secrecions o pòlips.

Si els símptomes són unilaterals o si s'acompanyen de símptomes diferents als descrits hem de consultar a l'especialista per valorar una altra possible causa.

En rinosinusitis aguda no solen ser necessàries altres proves. En rinosinusitis cròniques s'ha de practicar un estudi d'imatge i una exploració endonasal.

Sempre que la rinosinusitis aguda no es resolgui amb el tractament mèdic anteriorment explicat o en cas de rinosinusitis crònica.

Donada la baixa absorció en sang d'aquests fàrmacs la seva seguretat és molt alta i fins i tot es poden utilitzar en nens petits.

Donada l'alta taxa d'efectes secundaris la seva dosi i durada s'ha de limitar sempre que sigui possible.

En general les rinosinusitis agudes són virals per la qual cosa el tractament serà simptomàtic i es reservarà l’antibiòtic únicament per a les infeccions bacterianes.