Causes de la Rinosinusitis
Virus. La rinosinustis vírica aguda pot estar causada per més de 200 virus diferents. Entre ells els més freqüents són els rinovirus (25-80%), seguits dels coronavirus (10-20%), el virus influença – grip (10-15%) i l’adenovirus (5%). En un 20-30% dels casos no s'arriba a detectar cap virus. La proporció pot variar segons l'època de l'any, el grup de població analitzat o el mètode de detecció.
Bacteris. Quan els símptomes empitjoren als 5 dies o persisteixen més enllà de 10 dies es parla de rinosinusitis bacteriana aguda. Es tracta de la sobreinfecció bacteriana d'una mucosa afectada per una infecció vírica aguda o refredat comú. Segons el Consens Europeu sobre Rinosinusitis i Pòlips nasals (EPOS 2012) les espècies bacterianes que s'aïllen amb més freqüència són l’Streptococcus pneumoniae, Haemophilus influenzae i Moraxella catarrhalis. En un percentatge menor també s'aïllen altres espècies d'estreptococs, anaerobis i Staphilococcus aureus.
No queda clar el paper dels microorganismes en el desenvolupament de la rinosinusitis crònica. En la majoria de pacients es troba una flora polimicrobiana i fúngica en els cultius.
Factors de risc de la Rinosinusitis
Rinosinusitis aguda. El principal factor de risc per desenvolupar una rinosinusitis bacteriana aguda és l'alteració del transport de la mucositat (transport mucociliar) sobre l'epiteli nasal. Aquest epiteli presenta unes vellositats, els cilis, que són les estructures encarregades de transportar el moc. En una infecció vírica, es poden destruir i facilitar la sobreinfecció bacteriana, però una anormalitat en les fosses nasals, també pot alterar la direcció del transport ciliar i acumular la mucositat.
Qualsevol canvi relacionat amb la funció ciliar comporta canvis en el transport de moc i s'acumula en els sins paranasals.
Rinorinosinusitis crònica. Hi ha múltiples factors de risc dins dels quals destaquen:
Alteració del transport mucociliar de forma crònica. Es caracteritza per tos, rinitis i sinusitis crònica degut a la funció anormal dels cilis de les vies respiratòries. Es manifesta en malalties com la discinèsia ciliar primària o la síndrome de Kartagener.
Alteració en les característiques del moc com ocorre en la fibrosi quística. En aquesta malaltia es produeix un moc més viscós que és difícil de transportar.
Sensibilitat als antiinflamatoris no esteroïdals. És un trastorn del metabolisme d'aquests medicaments que pot desencadenar una inflamació crònica de la via aèria baixa i alta (sins paranasals).
Trastorns en el sistema immunitari. Com el VIH o una immunodeficiència variable comuna.
Rinitis al·lèrgica o una altra atòpia que afecta els sins paranasals. La rinitis al·lèrgica ocasiona edema a la mucosa nasal que pot bloquejar en part l'orifici de drenatge dels sins paranasals.
Factors ambientals. Com l'exposició regular a contaminants com el fum del tabac.
Embaràs. Un 20% de les embarassades presenten símptomes de congestió nasal durant l'embaràs. Es desconeix el motiu pel qual es produeix.
Variacions anatòmiques. Desviació septal, alteració de l'apòfisi unciforme o la petxina bullosa.
Informació documentada per:
Publicat: 19 setembre de 2018
Actualitzat: 19 setembre de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.