Investigació sobre la Psoriasi

A mitjans del segle passat es creia que la psoriasi era deguda a una alteració de l’epidermis, pel que els primers tractaments que van sorgir anaven dirigits a tractar aquesta alteració. Més tard, es va pensar que l’alteració responsable de la psoriasi era la inflamació de la pell i es va començar a tractar-la amb fàrmacs antiinflamatoris dirigits contra proteïnes inflamatòries. A finals dels anys noranta, el desenvolupament dels anticossos monoclonals va suposar un gran avenç en l’estudi de les diferents malalties inflamatòries, entre elles, la psoriasi. Aquests anticossos van permetre detectar cèl·lules involucrades en la fabricació de proteïnes (interleucines), causants de la inflamació de la psoriasi, i es va comprovar que era una malaltia immunològica sistèmica que no només afectava la pell. En les darreres dues dècades s’han descobert un elevat nombre d’interleuquines relacionades específicament amb les lesions de psoriasi, tant cutània com articular, i s’han desenvolupat fàrmacs que actuen contra aquestes interleuquines, els anomenats fàrmacs biològics.

Les principals línies d’investigació se centren a trobar fàrmacs biològics més eficaços i específics que actuïn contra les noves interleuquines que es van descobrint i que produeixen el menor nombre d’efectes indesitjables, com serien les infeccions. Els assatjos clínics que s’estan duent a terme als centres hospitalaris van dirigits a comprovar l’efectivitat i seguretat de la teràpia biològica dirigida contra les anomenades interleucina 17 i interleucina 23.