Preguntes freqüents sobre la Paràlisi Facial

La paràlisi facial apareix quan es fa malbé el nervi facial encarregat d'enviar els senyals als músculs que permeten el moviment i les expressions de la cara. Això provoca incapacitat per tancar l'ull i aixecar la cella del costat afectat, menjar, parlar, somriure, respirar pel nas, entre d'altres dèficits funcionals. 

Els símptomes més freqüents són la dificultat per moure la cara, com tancar els ulls, aixecar les celles, somriure, segellar els llavis, bufar i mastegar. 

Les causes poden ser múltiples: una causa no coneguda, una infecció vírica, una cirurgia prèvia sobre la regió facial o la glàndula paròtida, una cirurgia a la regió de la orella, una cirurgia per una lesió cerebral, un traumatisme o per una ferida a la regió de la cara. 

L’evolució de la paràlisi cerebral es divideix en tres fases. La fase 1 que es caracteritza per la debilitat muscular a la meitat de la cara (fase flàccida o hipotònica), la fase 2 en què es comença a recuperar la mobilitat (fase de reinervació-recuperació) i la fase 3 en què es produeixen moviments involuntaris i inconscients (sincinèsies). 

El diagnòstic és clínic per un professional sanitari especialista, que valora de manera individualitzada cada cas per identificar les possibles causes. 

El tractament és multidisciplinar. Significa que depenent de les causes i el grau de paràlisi pot ser un tractament a base de medicaments, rehabilitador, amb neuromoduladors, o bé quirúrgic de reconstrucció del nervi facial o de la situació dinàmica o estàtica de la cara. 

Generalment, és una malaltia que evoluciona sense dolor. 

Depenent de la seva causa i del grau d’afectació en cada cas. 

Si ha passat una primera vegada de forma espontània, existeix, en funció de la causa, un risc més gran en comparació amb aquelles persones que no han tingut cap paràlisi facial. 

Les teràpies per tractar la paràlisi facial van des de la presa de medicaments antiinflamatoris, antivirals, tractament mèdic físic rehabilitador o bé, cirurgia sobre el nervi facial o cirurgia facial. 

El tractament quirúrgic a la paràlisi és poc comú, ja que la primera línia de tractament és el rehabilitador.   

Aquest tractament s'indica quan es pot reparar el nervi afectat o aportar un nou impuls elèctric al nervi danyat des d'altres nervis de la regió craniofacial.   

També es pot fer un tractament quirúrgic per millorar la situació estàtica i dinàmica de la cara amb cirurgia de suspensió facial, fils tensors o implants de pesos d'or per aixecar la parpella o la cella de l'ull afectat.    

La cirurgia també pot millorar el tancament ocular deficient quan hi ha dany corneal, que alhora també ajuda a disminuir l'asimetria facial. 

Atès que hi ha múltiples tècniques quirúrgiques la recuperació és variable. El dolor postoperatori és controlat amb analgèsia i la inflamació cedeix en unes 2-3 setmanes. 

És complicat poder prevenir-la quan la causa és desconeguda. 

En casos en què hi pot haver una afectació de causa quirúrgica, és important avaluar cada cas perquè, de manera conjunta, els equips multidisciplinaris quirúrgics i mèdics que tracten la paràlisi facial puguin prevenir-la o bé tractar-la de forma primerenca.