Evolució de la Paràlisi Facial

Fase 1. Debilitat muscular a la meitat de la cara (fase flàccida o hipotònica). Aquesta debilitat apareix perquè els senyals que controlen els músculs facials no funcionen de manera correcta, ja sigui per un dany al nervi facial o al sistema de conducció d'aquests senyals. Això fa que un costat de la cara perdi mobilitat i s'atrofiïn els músculs (hipotonia), mentre que, a l'altra, part dels músculs es tornin més actius del normal (hipertonia). 

Fase 2. Recuperació de la mobilitat (fase de reinervació-recuperació). Aquesta fase sol començar als 3-4 mesos de l’aparició de la paràlisi, encara que depèn del tipus de lesió del nervi facial. És quan el nervi facial creix de manera lenta i arriba als músculs facials per reconnectar i permetre que a poc a poc recuperin la seva capacitat de moviment. 

Fase 3. Moviments involuntaris i inconscients (sincinèsies). Acostuma a aparèixer als 3-4 mesos de l'inici de la fase anterior (recuperació), encara que de vegades coincideix amb aquesta. En aquesta fase apareixen seqüeles en forma de moviments involuntaris i inconscients, anomenats sincinèsies. Apareixen, per exemple, en intentar somriure; els músculs de l'ull es contrauen sense voler. Això passa perquè els nervis que estan tornant a connectar-se després de la lesió, ho fan de manera incorrecta. La contracció muscular mantinguda o la tensió muscular persistent es produeix per una hiperactivitat del nucli facial, que fa que els músculs estiguin en un estat de tensió excessiva. Això pot causar rigidesa, molèsties i fins i tot dolor a la cara.