Diagnòstic de la Mortalitat Perinatal

La mort d'un nadó a l'úter es confirma mitjançant una ecografia que mostra si el cor ha deixat de bategar.

Després del diagnòstic de la mort perinatal, l'equip mèdic informa sobre les opcions de naixement i les diverses proves a realitzar.

Si la salut de la mare està en risc, la recomanació és que es provoqui el part el més aviat possible per no posar en perill la seva salut. I si aquesta es troba estable pot triar quan provocar el part. Algunes parelles troben reconfortant el passar algun temps a casa després del diagnòstic.

Hi ha diferents formes de provocar el part i el mètode s'adequa a cada situació.

També hi ha l'opció d'esperar que el part comenci de manera natural. Cal tenir en compte que retardar l'inici del part afecta l'aparença del nadó en néixer i que les proves realitzades per saber per què va ocórrer la mort proporcionen menys informació. Si es decideix aquesta opció s'han de realitzar controls freqüents ja que en un petit percentatge de casos pot haver una afectació a la mare.

En general, es recomana un part vaginal. Encara que a priori pot ser que resulti molest pensar en un part vaginal s'ha de considerar que hi ha menys riscos per a la mare, la recuperació és millor, l'alta hospitalària és més precoç i els embarassos futurs tenen menys probabilitats de tenir complicacions. En casos excepcionals pot ser necessària la realització d'una cesària.