Les dades diuen que 1 de cada 5 dones tindrà un trastorn mental al llarg de la gestació o del postpart. Què és la salut mental perinatal i quins són els trastorns que se li associen?
És l'etapa que engloba l'embaràs fins al primer any postpart. Hi ha un ventall molt ampli de patologies: trastorns depressius, trastorns d'ansietat, trastorns psicòtics... Però el que sí que és veritat és que dins el període perinatal hi ha algunes entitats més específiques com ara la depressió perinatal. Abans es parlava molt de depressió postpart, però ara el concepte ha canviat perquè s'ha vist que moltes d'aquestes depressions s'inicien durant l'embaràs. També hi ha el dol perinatal, que és la pèrdua del bebè, un àmbit que últimament es visualitza molt més. Així mateix, hi ha la vivència traumàtica del part i això té complicacions com ara depressió o dificultat per vincular-se amb el nadó.
Finalment, hi ha una entitat molt pròpia i que és dels poques patologies en psiquiatria que sabem el factor que la precipita: el part. Parlo de la psicosi puerperal, una patologia molt greu que passa en una de cada 1.000 dones i està associada en el part. Són dones que poden no tenir cap mena d'antecedent i en les primeres setmanes postpart desenvolupen un episodi psicòtic amb tota la simptomatologia delirant, problemes per organitzar-se, pèrdua de control de què és real i què no... i la majoria requereixen un ingrés hospitalari.
Per què la depressió postpart és el trastorn més freqüent?
És del que se'n parla més perquè per sort s'ha avançat molt en la detecció i el diagnòstic. Tot i això, som lluny d'on hauríem de ser en el coneixement i el bon tractament de les depressions postpart. Afecta un 10% de les dones i pot afectar qualsevol dona independentment d’on visqui, la seva situació econòmica, l'edat, l'ètnia... Hi ha diversos graus de depressió postpart, des de depressions lleus fins a les més greus que poden requerir ingrés.
Som lluny d'on hauríem de ser en el coneixement i el bon tractament de les depressions postpart. Afecta un 10% de les dones i pot afectar qualsevol dona independentment d’on visqui, la seva situació econòmica, l'edat, l'ètnia...
Què es pot fer per millorar el diagnòstic?
El 2018 es va instaurar un programa de cribratge en els programes d'atenció a la salut sexual i reproductiva per part de les llevadores. Passes un test de cribrat de la depressió adaptat a la dona i a l’etapa perinatal, perquè els símptomes no són els mateixos que en una depressió en altres períodes i per això a vegades no es diagnostiquen bé. Se sol preguntar per temes del son, per estar més inhibida, cansament... i això en una dona en etapa d'embaràs o postpart ja està alterat. En aquest cas t'has de fixar més en l'ansietat, el sentiment de culpa, la falta d'il·lusió... En cribratges estem avançats respecte a altres llocs, però el seguiment s'acaba a la visita de la quarantena.
I després què?
La depressió pot aparèixer al llarg de tot un any després del part i aquí ens queda molt per fer. Per exemple, treballar conjuntament amb Pediatria. Perquè si una dona està sana, no va excessivament al metge i, en canvi, sí que porta al nadó regularment al pediatre. Però pediatria tradicionalment es fixa en el nadó i no en la mare.
Només 1 de cada 10 dones rebrà un tractament adequat pel seu trastorn. Què es pot fer per corregir-ho?
Els britànics, que van molt avançats respecte a nosaltres, tenen estudis que indiquen que el 75% de les mares no són diagnosticades i de les diagnosticades, només un 10% reben el tractament adequat. Quin és el problema? Que a vegades a les diagnosticades se'ls tracta la depressió com en qualsevol altra etapa, sense considerar que estan embarassades o acaben de tenir un fill. Se'ls aplica el mateix tractament que a una senyora de 60 anys, un adolescent o un home de 40. I en aquest cas s'ha de buscar quins tractaments funcionen millor perquè la depressió no només les afecta a elles sinó que té un impacte directe en la salut del nadó. Per això cal un tractament amb tots dos: que la mare vingui amb el nadó per treballar la relació i fer una recuperació completa.
La depressió no només afecta a les mares sinó que té un impacte directe en la salut del nadó. Per això cal un tractament amb tots dos: que la mare vingui amb el nadó per treballar la relació i fer una recuperació completa
Abans has explicat que moltes depressions postpart comencen abans del part.
El 50% de dones comencen a tenir símptomes durant l'embaràs. Per tant, si ho detectes en aquest punt, ja pots començar a activar una sèrie de mecanismes de suport. El que passa és que encara hi ha molt estesa la creença que serà una cosa que passarà, que quan neixi el nadó i li vegi la cara, la mare ja serà feliç de cop. El vincle no és automàtic i si estàs deprimida és més probable que no sigui bo perquè les emocions estan alterades i per més que neixi un bebè no farà que la situació canviï de cop. Al contrari, el que pot fer és empitjorar-ho.
A vegades ens trobem amb dones que arriben molt tard a la consulta especialitzada perquè han demanat ajuda, però se'ls ha minimitzat el que passava
No s'ha de confondre la depressió postpart amb un estat de tristesa transitòria i canvis d'humor que presenten el 70% de les mares els dies següents al part. Com es pot saber on és el límit?
Com en tota patologia mental el límit està en la limitació funcional de la persona. El canvi hormonal en el postpart pot produir alteracions anímiques i això no vol dir que tinguis una depressió. Ara, si aquests símptomes es mantenen en el temps, no sento vincle amb el nadó, començo a no dormir, a tenir pensaments negatius de manera sostinguda... i a més m'està limitant el funcionament: no rendeixo bé a la feina, no tinc ganes de sortir i fer coses... Durant un temps no s'ha donat entitat a la depressió postpart amb la idea que era la mare la que no s'adaptava del tot bé en el seu nou rol.
A vegades ens trobem amb dones que arriben molt tard a la consulta especialitzada perquè han demanat ajuda, però se'ls ha minimitzat el que passava. Arriben quan ja fa set o vuit mesos que ho porten i el que els cal és un tractament per la depressió. I quan milloren de la depressió, la seva funcionalitat també millora. No és que passin a no tenir pors, dubtes o angoixes, passen a tenir els que tenen totes les mares en una situació de maternitat.
La societat entén els trastorns mentals gestacionals i postpart?
Les nostres pacients viuen un triple estigma: el de la salut mental, el de la salut mental en la dona i el de la salut mental en una mare. En el primer perquè hi és a nivell de societat, el segon perquè com a dones s'espera d'elles que siguin bones cuidadores i alhora hi ha un seguit d'estigmes vers les patologies relacionades només amb la dona que queden ocultes, com ara l'endometriosi o la fibromiàlgia. I amb la salut mental, molt més. I a sobre salut mental en una dona que és mare. Preval molt la creença que la maternitat comporta alegria i il·lusió i que tot és fàcil o poc difícil. Llavors parlar de problemes de salut mental en aquesta etapa és molt més difícil perquè el judici sempre és molt més alt. El tema de la salut mental en aquest període és molt silenciat, però no podem fer com si aquestes patologies no existissin.
Parlar de problemes de salut mental en aquesta etapa és molt més difícil perquè el judici sempre és molt més alt
Com funciona la Unitat de Salut Mental Perinatal?
El programa funciona des de fa 20 anys, quan la Dra. Lluïsa Garcia-Estve va iniciar una consulta externa on s'atenia ambulatòriament a mares amb patologies mentals. El 2018 es va crear la unitat amb els dos dispositius: la consulta externa i l'hospital de dia mare-bebè. A la consulta externa atenem embarassos i postparts tant de dones que han debutat en la patologia com de dones que ja tenies antecedents previs. També tenim el programa de dol perinatal per a mares que han perdut el nadó i desenvolupen algun tipus de patologia. Pel que fa a l'hospital de dia, des que el vam obrir hem atès a unes 160 mares amb el seu nadó. Està indicat per a qualsevol mare, des del moment de part fins al primer any postpart, que requereixi una intervenció una mica més intensiva perquè té un trastorn mental o del vincle moderat-greu i no en tingui prou amb el tractament usual de consulta externa.
