Perdre un fill o una filla durant l’embaràs, el part o els primers dies de vida va acompanyat d’un procés de dol sovint menys reconegut pels professionals sanitaris i per la societat en general. A l’hospital Clínic Barcelona més de 250 famílies cada any perden el seu fill/a abans del part o en els primers dies de vida. Perquè les famílies que afronten aquesta realitat ho facin acompanyades, el Clínic compta amb un protocol d’atenció al procés final de vida fetal i neonatal. Es tracta d’un document per a professionals que descriu les pautes clíniques, administratives i de suport emocional per gestionar els casos de pèrdua gestacional i mort neonatal, amb l’objectiu de garantir una atenció respectuosa a les famílies.
Es creen espais íntims per donar lloc al comiat familiar, s’ofereix suport emocional i acompanyament, i s’orienta a les famílies sobre els tràmits administratius necessaris. Tot plegat està pensat per garantir que l’atenció al procés de final de vida sigui propera i respectuosa amb les necessitats emocionals i espirituals de les famílies afectades.
“La pèrdua d’un fill, independentment de l’edat gestacional o si ha nascut a terme, s’ha d’acompanyar perquè cada persona (mare o pare) viurà el procés amb un sentiment diferent, però en definitiva seran mare, pare o família amb un fill o filla absent per sempre.”, recorda la Dra. Olga Gómez, del Servei de Medicina Maternofetal. També assegura que crear records tangibles és important, “poder dir hola abans de dir adéu ajuda a poder fer un procés de dol favorable”.
És important que les famílies tinguin un espai adequat per acomiadar-se de forma digna del seu nadó, amb el temps necessari, amb possibilitat de generar records pel futur. És per això, que el Clínic ha anat millorant els recursos que s’ofereixen a les famílies que passen per aquest procés, com capses o saquets de records, fotografies, impressió de petjades, bressols freds, o el grup “Compartim ”, un grup d’autoajuda de famílies que han patit una pèrdua gestacional coordinat per una psicòloga experta en el dol perinatal. Tot plegat amb l’ajuda de diferents grups i associacions externes que recolzen el Dol Perinatal.
Aquest any, coincidint amb el Dia Internacional del Dol Perinatal, per donar visibilitat a aquestes pèrdues, professionals del Servei de Medicina Maternofetal, del Servei de Neonatologia, i la Unitat de Salut Mental Perinatal, han lluït unes papallones que representen el dol perinatal. Es tracta d’una il·lustració que s’utilitza des de fa 10 anys per senyalitzar els espais de l’hospital on s’està vivint un procés final de vida fetal o neonatal. “A casa vam viure una pèrdua gestacional, i amb els meus fills sempre n’hem parlat. Un dia fent manualitat vam fer una papallona per ells, i la vam començar a utilitzar a la unitat neonatal i després a la resta de serveis”, explica Laia Valle, infermera pediàtrica i coordinadora assistencial de consulta externa a la Seu Maternitat. Aquesta senyal en forma d’il·lustració sempre ha tingut molt bona acollida, tant per part de les famílies com dels professionals.
A part, s’ha instal·lat un mural al vestíbul de la Seu Maternitat on, de forma simbòlica, s’han enganxat papallones i s’han deixat missatges de suport a les famílies que passen per aquest procés dolorós. També hi ha hagut una actuació musical, a càrrec de Maria Aguilera, docent i musicoterapeuta, i el Dr. Joan Valls, músic i resident de pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu - Hospital Clínic Barcelona (BCNatal)..
L’hospital compta amb el Grup d’Atenció al Dol Perinatal, un grup de professionals multidisciplinari – format per obstetres, llevadores, infermeres, TCAIS, pediatres, treballadors socials, psicòlegs i psiquiatres – que, més enllà de les qüestions mèdiques i administratives, treballen per millorar l’experiència d’aquestes famílies amb l’objectiu de garantir una atenció individualitzada i respectuosa. El grup també coordina la formació dels diferents professionals implicats. Es formen per saber com comunicar males notícies o per fer un acompanyament adequat a les famílies. A més a més també s’intenta acompanyar als professionals, ja que per ells, com a cuidadors, tampoc és una situació fàcil.
