Tractament de les Miopaties Inflamatòries Idiopàtiques
Les MII són un grup de malalties diferents, però es tracten de forma similar, excepte algunes excepcions. La miositis amb cossos d'inclusió en la seva forma esporàdica (MCI) no tenen un tractament farmacològic específic, ja que el tractament amb fàrmacs immunodepressors queda reservat per a la resta, i no s'ha demostrat que funcioni en la MCI.
Tractament no farmacològic
Repòs al llit. Pot ser necessari, especialment en les fases d'activitat intensa de la malaltia, tot i que es recomana realitzar un programa d'exercicis de forma precoç, tipus aeròbic, per prevenir contractures i, per descomptat, un programa de rehabilitació adequat i una aportació proteica suficient, ja que els pacients perden massa muscular.
Elevar la capçalera del llit i usar solucions espessidores per facilitar la deglució en pacients amb dificultat per empassar.
Atendre altres problemes (comorbiditats) que puguin sorgir com la prevenció de l'osteoporosi, control de la glucèmia, de les xifres de la pressió arterial i de les alteracions del perfil dels lípids. Per prevenir infeccions cal actualitzar el calendari de vacunes i emprar les mesures profilàctiques admeses per tuberculosi latent o infecció per virus B de l'hepatitis, virus varicel·la/zòster o Pneumocystis jirovecii (una infecció de les anomenades oportunistes).
Tractament farmacològic
Els glucocorticoides (cortisona) són el tractament d'elecció per a les miopaties inflamatòries idiopàtiques. També es prescriuen immunodepressors, immunoglobulines intravenoses o agents biològics.
Noves teràpies
És molt probable que en un futur pròxim es desenvolupin nous medicaments (dins del grup dels anomenats agents biològics), que permetin tractaments més efectius i menys tòxics.
Complicacions del tractament
Els efectes secundaris dels corticoides inclouen hipertensió arterial, augment de pes, increment de borrissol, estries a l'abdomen, diabetis o empitjorament de la mateixa, i atròfia muscular. El desenvolupament d'osteoporosi és molt freqüent, en particular, en dones postmenopàusiques, per la qual cosa és imprescindible iniciar un tractament amb bifosfonats, calci i vitamina D i fer una densitometria òssia.
Els medicaments immunodepressors confereixen un cert risc d'adquirir malalties infeccioses, algunes d'elles de certa gravetat.
El tractament amb immunoglobulines endovenoses no té especials riscos llevat reaccions lleus i transitòries (mal de cap, calor, dolor articular) durant la seva administració.
Informació documentada per:
Publicat: 25 novembre de 2020
Actualitzat: 25 novembre de 2020
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.