Proves per diagnosticar la malaltia de Tiroide

Anàlisi de sang. Les extraccions es poden fer a qualsevol hora ja que les hormones tiroidals i l'hormona hipofisària no tenen grans variacions al llarg del dia (variacions circadiàries) ni es modifiquen amb la ingesta.  

Per determinar si la funció de la tiroide és normal es mesuren els nivells d'hormona hipofisària tirotropina (TSH) i hormones tiroidals actives. Les hormones tiroidals circulen per la sang unides, en part, a proteïnes com l'albúmina o la globulina transportadora d'hormones tiroidals. A nivell analític interessa conèixer la porció no unida a aquestes proteïnes: tiroxina lliure (T4L) i triiodotironina lliure (T3L) ja que, en certes situacions fisiològiques, com l'embaràs o l'ús d'anticonceptius, el nivell de proteïnes a la sang pot canviar, però sense alterar la funció de la tiroide. 

Ecografia cervical. És la tècnica de referència per al diagnòstic per imatge de les malalties tiroidals, especialment per a l'estudi morfològic dels nòduls tiroidals. És una tècnica que empra ultrasons (ones de so d'alta freqüència). No és dolorosa, és segura, sense contraindicacions. No precisa la interrupció de cap mena de medicació, no implica irradiació i proporciona una excel·lent informació sobre la imatge de la glàndula tiroidal (detecta nòduls de 1-3 mm) i, també, dels ganglis cervicals.  

S'utilitza especialment per estudiar els nòduls tiroidals i caracteritzar-los. La gran majoria dels nòduls (90%) són de naturalesa benigna. L'ecografia permet detectar sobre la base d'un sistema de classificació de risc els nòduls sospitosos de ser malignes que requereixin d'examen citològic.  

L'ecografia s'utilitza també com a guia per realitzar les puncions amb agulla fina (PAAF, l'examen citològic) diagnòstiques i en el tractament percutani de nòduls tiroidals com, per exemple, buidar els nòduls tiroidals amb contingut líquid (quistos), introduir substàncies que esclerosen el nòdul (alcohol) o per a la disminució de la grandària dels nòduls tiroidals simptomàtics a través de la pell.  

Així mateix, l'ecografia permet realitzar el seguiment dels nòduls tiroidals i del goll, però no aporta molta informació quan la tiroide està augmentada de manera difusa i no és útil per valorar la funció de la tiroide. 

Gammagrafía tiroidal. És una prova que es realitza en medicina nuclear i permet obtenir la imatge de la funcionalitat de la tiroide. És especialment útil en l'estudi de l'hipertiroïdisme.  

La setmana prèvia a la prova s'ha d'evitar l'excés de iode de font alimentària (sal iodada, algues, mariscos, etc.) o suplements nutricionals amb iode. Si s'ha realitzat un TAC amb contrast iodat s'ha de posposar la prova almenys un mes i s'ha d'interrompre el tractament amb medicaments que frenen la funció tiroidal per permetre l'acumulació del traçador en la tiroide durant la prova. S'ha d'informar l'equip mèdic, però no interrompre la presa d’amiodarona. 

És una prova d'imatge que permet veure la funcionalitat de la tiroide, si està inflamat i si tota la tiroide funciona de manera homogènia o de manera heterogènia, de manera que una part treballi menys o en excés. És d'utilitat en l'hipertiroïdisme, però no aporta informació en cas d'hipotiroïdisme o funció tiroidal normal.  

Es basa en el fet que la tiroide capta iode o substàncies similars al iode de la sang per fabricar hormones tiroidals. D'aquesta manera, s'administra un isòtop de iode (I-123) o tecneci pertecnetat (Tc-99) i, posteriorment, es fa una radiografia (amb l'ajuda d'un dispositiu anomenat gammacámara) en la qual s'observen les zones de la tiroide que han captat l’isòtop. És una prova curta, no genera claustrofòbia i empra irradiació.  

El Tc-99 és un isòtop amb mínima irradiació que no necessita mesures de precaució especials. Va ser la primera exploració que es va utilitzar en els estudis tiroidals, però amb el desenvolupament de l'ecografia el seu ús ha disminuït a les últimes dècades. 

S'utilitza per estudiar nòduls únics o múltiples (goll) en el context d'un hipertiroïdisme i conèixer la seva causa. S'utilitza també per al tractament de l'hipertiroïdisme: en la malaltia de Graves-Basedow, en els nòduls autònoms, a causa de l'afinitat al Iode-131 per al tractament de l'hipertiroïdisme, i per a la reducció de grandària d'aquest nòdul. 

Punció aspirativa amb agulla fina (PAAF) guiada per ecografía. És una prova que permet obtenir mitjançant punció de la tiroide una mostra citològica de les cèl·lules de la tiroide per estudiar-les al microscopi i determinar si són malignes o benignes. No és necessari estar en dejú ni retirar la medicació abans de la prova excepte els antiagregants i els anticoagulants perquè poden pujar el risc de sagnat i per això se substitueixen amb heparina. No solen aparèixer complicacions que puguin impedir les activitats habituals després de la punció. Tanmateix, es recomana no realitzar exercici físic que impliqui contracció important de la musculatura cervical el mateix dia.  

Es realitza després de netejar el coll sense anestèsia local. S'insereix a través de la pell una agulla fina i s'extreuen les cèl·lules del nòdul tiroidal mitjançant aspiració de menys d'un minut. Pot ser necessari inserir l'agulla en diferents parts del nòdul, la qual cosa implicaria entre 2 i 3 puncions en cada procediment. Després de la punció es pot notar un lleu dolor local que millora després de la presa de paracetamol o antiinflamatoris convencionals. 

En funció de les característiques de les cèl·lules analitzades, s'estableixen les següents categories segons el risc de malignitat: 

• Benigne (fins a un 70% de les biòpsies). El risc de malignitat en aquest grup és usualment molt baix, menys del 3%. Aquests nòduls generalment si són asimptomàtics i la funció tiroidal és normal, se segueixen amb ecografies periòdiques i analítiques.  
• Maligne (un 3-7% de les biòpsies). Té una probabilitat de 97-99% de ser càncer. El tipus més comú de càncer de la tiroide és el càncer papil·lar de tiroide. Aquests nòduls requereixen cirurgia (tiroidectomia). 
• Sospitós de malignitat (freqüència variable). Significa que el patòleg no pot arribar a un diagnòstic definitiu de malignitat, però el risc de càncer és del 60-75%. El tractament habitual és la cirurgia. 
• Atípia de significat incert o lesió fol·licular de significat indeterminat. Té un risc de malignitat del 5-15%. Les cèl·lules tenen unes característiques especials que no permeten saber si són benignes o malignes. És necessari repetir la punció i/o realitzar proves moleculars i genètiques. 
• Neoplasma fol·licular. Aquesta categoria té un risc de malignitat del 15-30%. Per l'aspecte de les cèl·lules és difícil saber si aquest nòdul és una condició benigna, anomenada adenoma fol·licular, o un nòdul maligne, carcinoma fol·licular. En general, se sol indicar l'extirpació de la meitat afectada de la tiroide a través de cirurgia per a diagnòstic i tractament. 
• No-diagnòstica (en 20% de les biòpsies). Aquesta categoria representa les mostres en les quals no hi ha suficients cèl·lules per fer un diagnòstic. Malgrat haver realitzat correctament la punció, a vegades la mostra no té suficients cèl·lules de tiroide per permetre un diagnòstic correcte o té massa sang o només líquid del quist. En aquests casos, la punció es repeteix segons la valoració de l'equip mèdic. Si la citologia torna a ser no diagnòstica, es considera la cirurgia en funció de la història clínica i els detalls ecogràfics del nòdul.  

Tomografia axial computada (TAC) cervical y toràcica. És menys específica per a les malalties tiroidals. S'utilitza per determinar els límits de la tiroide en els golls grans o quan se sospita que la tiroide està situada més avall, darrere l'estèrnum, al tòrax. També permet veure si la tiroide ha crescut cap enrere o darrere de l'esòfag. És una prova curta, no genera claustrofòbia i empra irradiació. No se sol usar contrast, per la qual cosa no existeixen reaccions adverses. 

Ressonància magnètica. No se sol utilitzar per l'estudi dels nòduls benignes de la tiroide o pel goll. Té especial utilitat en el cas de càncer de tiroide per valorar la infiltració de les estructures locals, ja que té una millor resolució que les imatges TAC.