Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Viure amb Insuficiència Renal Crònica
Temps de lectura: més de 10 min
- Pacients amb tractament substitutiu: trasplantament renal o diàlisi
- L’alimentació en la Insuficiència Renal Crònica
- Exercici en la Insuficiència Renal Crònica
- Viatjar amb Insuficiència Renal Crònica
- La salut emocional en la Insuficiència Renal Crònica
- Informació per als familiars i cuidadors de pacients amb Insuficiència Renal Crònica
El pacient amb insuficiència renal crònica ha de seguir la pauta de tractament immunosupressor per tal d’evitar el rebuig de l’òrgan, així com seguir el calendari de visites a la consulta per poder detectar de manera precoç qualsevol deteriorament de la funció del seu nou ronyó. També és recomanable seguir un estil de vida saludable.
La persona amb malaltia renal crònica ha d’acudir al centre de salut per a realitzar la sessió d’hemodiàlisi, seguir els consells dietètics i complir amb la medicació pautada.
En el cas de realitzar diàlisi peritoneal, s’ha de fer de manera diària en el domicili i seguir els consells dietètics, així com prendre’s la medicació.
Ofec i inflor de cames. Això pot passar per un excés de líquid, per la qual cosa cal revisar la quantitat de líquid que es pren al dia i, potser, també serà necessari ajustar les dosis de diürètics
Falta de força a les cames. Pot ser per un excés de potassi en sang. És necessari ajustar la dieta, perquè, l’excés de potassi, també és tòxic per al cor.
Fatiga. Pot ser deguda a l’anèmia que, de manera freqüent, acompanya a la insuficiència renal crònica, però també pot suggerir un deteriorament brusc de la funció renal.
Picor. És per la sequedat de la pell que acompanya la insuficiència renal crònica i/o per nivells elevats del fòsfor. És important usar cada dia crema hidratant corporal i reduir el consum d’aliments rics en fòsfor.
Náuseas, vómitos. Puede sugerir que presenta una estado avanzado de insuficiencia renal.
L’alimentació és un dels pilars més importants per a un òptim resultat en el tractament de la malaltia renal crònica. Això es perquè els ronyons s’encarreguen d’eliminar les substàncies de desfet de l’organisme i ajuden en l’equilibri del contingut d’aigua i de minerals en la sang.
Quan existeix un diagnòstic de malaltia renal crònica, els ronyons no poden mantenir el correcte control de totes aqueixes substàncies i, per això, s’acumulen en la sang afectant així el bon funcionament del cos. És per aquesta raó que cal realitzar una alimentació adequada, és indispensable per endarrerir l’evolució de la malaltia i/o evitar complicacions.
També s’ha de tenir en compte que s’aniran modificant certes recomanacions segons avanci la malaltia o del tractament substitutiu que s’esculli.
Energia. Els hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes ens aporten energia. Les proteïnes en quantitats elevades poden afavorir la progressió de la malaltia renal crònica, per la qual cosa, en cas de no precisar diàlisi encara, s’ha de moderar el seu consum. En aquest sentit, l’energia s’obté, principalment, de les fècules –pa, pasta, arròs, patata, llegums..., els greixos dels aliments i l’oli d’oliva com a primera opció de greix afegit. A més, és important mantenir un pes adequat per evitar complicacions relacionades amb el sobrepès o el pes baix.
Proteïnes. Un consum elevat de proteïnes perjudica l’evolució de la malaltia i la presència de proteïnes en l’orina. S’aconsella reduir a una ració diària –al voltant de 100 g– l’aliment ric en proteïnes (carn, peix, ou, etc.). En cas de fer diàlisi, el consum d’aquests aliments augmenta, almenys, a dues racions diàries. Això es deu a què s’incrementen les necessitats de proteïnes tant en hemodiàlisi com en diàlisi peritoneal.
Sodi (NaCl). La sal augmenta la pressió arterial que perjudica la progressió de la malaltia renal crònica, per la qual cosa és important reduir el seu consum. En cas de realitzar diàlisi, també s’ha de controlar la sal de la dieta per evitar que es retinguin líquids a les extremitats del cos (edemes) i, en casos extrems, en els pulmons (edema agut de pulmó). Per això, és precís evitar plats precuinats, aperitius salats, pastilles de brou anda salsa de soja, entre d'altres, i cuinar amb espècies i herbes aromàtiques per a donar sabor als plats sense tenir els efectes negatius de la sal.
Potassi (K). És un mineral que el contenen molts aliments, però els que destaquen pel seu alt contingut són certes fruites i verdures, les patates, els llegums i els fruits secs. És un mineral necessari per al bon funcionament de l’organisme, especialment el dels músculs, però en excés pot ser perillós ja que afecta al ritme del cor. S’ha de controlar quins aliments menjar i amb quina freqüència, així com escollir coccions que ajudin a la seva eliminació com són el remull i la cocció.
Fòsfor (P). Per a controlar aquest mineral és important diferenciar el seu origen. Si l’aliment és d’origen vegetal –especialment llegums i fruits secs– s’absorbeix només una petita part del seu contingut, per la qual cosa no és perillós si es consumeix un parell de vegades per setmana. Si l’aliment és d’origen animal –carns, peixos, làctics, etc..., s’absorbeix una gran proporció del seu contingut en fòsfor i, per això, s’aconsella moderar les racions diàries d’aquests aliments. Quan el fòsfor és d’origen industrial, un additiu, aquest s’absorbeix per complet i, per això, cal limitar molt el seu consum. Per això és important llegir les etiquetes per evitar aquells aliments que continguin ingredients que incloguin paraules amb “fos-“ (ex. àcid fosfòric) que es troben en els embotits, refrescos tipus cola, etc.
Pukono respon al joc de paraules de la pregunta en català puc o no? (¿puedo o no?), en la que es juga amb la P (fòsfor) i el K (potassi), dos dels nutrients a controlar en la insuficiència renal. Es tracta d’una senzilla e intuïtiva aplicació (disponible en català, castellà i anglès) en la que, mitjançant les indicacions de color d’un semàfor, s’indica la conveniència o no d’utilitzar un aliment en la dieta quan existeix patologia d’hipertensió arterial o d’insuficiència renal. Està disponible tant per a Android com per a IOS. Els consells dietètics d’aquesta aplicació estan basats en la dieta mediterrània. Tal vegada no s’adapti als seus hàbits alimentaris, no oblidi consultar amb el seu equip mèdic.
Líquids. És important mantenir una bona hidratació, especialment, a base d’aigua, infusions, brous... però en certs casos s’ha de limitar el seu consum i el metge és qui indica quan cal fer-ho. Per exemple, en hemodiàlisi es produeix una quantitat mínima o nul·la d’orina i, per aquesta raó, controlar la quantitat de líquids que es beu és bàsic per a evitar acumular un excés de pes. S’aconsella no beure més de mig litre de líquids al dia tenint en compte no només l’aigua sinó la llet, cafè, sucs, sopes, entre altres.
En pacients amb diabetis és important mantenir un bon control de la glucosa en sang per evitar la progressió de la malaltia renal crónica. És possible que l’equip mèdic ajusti la pauta de medicació o insulina per dues raons: d’una part, augmenta el consum d’aliments rics en hidrats de carboni complexos per a compensar la reducció d’aliments rics en proteïnes; i per altra banda, el temps que roman la insulina en sang és més llarg.
Són diversos els canvis a realitzar i, a vegades, poden resultar tot un repte. És per això que s’aconsella acudir a un nutricionista per adaptar i facilitar els canvis en l’alimentació en funció de l’estat de salut, estil de vida i, en cas que el realitzi, el tractament de diàlisi escollit.
Cal ser conscient que la dieta es modificarà en els diferents estadis de la malaltia, i segons el tractament renal que porti a terme.
RecuerdaMed és una aplicació mòbil que possibilita al pacient o a la persona que el cuida, portar un control exhaustiu de la medicació que està prenent i emmagatzemar en el mòbil una llista completa i precisa de tals medicaments, per poder contrastar-la i corregir-la, si és necessari, amb els professionals sanitaris. Permet introduir alertes sobre al·lèrgies a excipients, així com fotografies dels envasos per evitar errades en la presa de la medicació. També, es poden programar alarmes que recordin el moment de la presa del medicament. Està disponible tant per a Android com per a IOS.
Portar un estil de vida més actiu i fer exercici físic aporten una sèrie de millores que reverteixen de manera positiva en l’estat de salut i en la qualitat de vida, independentment, del tractament substitutiu renal que es porti a cap.
La insuficiència renal crònica, en qualsevol dels seus estadis i tractaments, comporta un deteriorament de la condició física. La resistència cardiovascular, generalment, disminueix (nivells de consum màxim d’oxigen més baixos) i a nivell músculoesquelètic sol comportar atròfia muscular (pèrdua de força), sarcopènia (pèrdua de massa muscular), fatiga-cansament, rampes i dolor, entre altres. També és freqüent que apareguin alteracions a nivell ossi com osteoporosi i/o calcificacions.
Paral·lelament a la malaltia renal crònica, hi ha altres factors que influeixen en aquest estat físic com l’edat, el tractament, la medicació i el sedentarisme. Aquests factors repercuteixen de forma negativa en la condició física i en la funcionalitat de la persona.
Mantenir un estil de vida actiu i realitzar exercici físic ajuda a millorar la simptomatologia i a prevenir l’aparició dels factors de risc cardiovascular.
- Incrementa la força muscular
- Millora la capacitat cardiorespiratòria (augmenta el consum màxim d’oxigen)
- Frena el deteriorament a nivell ossi
- Redueix la sensació de fatiga i cansament
- Millora la flexibilitat i la mobilitat articular
- Rebaixa la intensitat del dolor
- Es descansa millor i afavoreix una major qualitat del son
- Sentirse millor i tenir major qualitat de vida
- Disminueix el risc de caigudes
El pacient amb malaltia renal crónica ha d’intentar incrementar els nivells d’activitat física diària. N’hi ha prou amb caminar una mica més, pujar escales en lloc de l’ascensor (ni que sigui un pis), agafar el transport públic en lloc del privat, esperar dret i no assentat, caminar mentre es parla per telèfon, aixecar-se de la cadira o del sofà cada mitja hora, donar passeigs més llargs, sortir de casa al matí i a la tarda, entre d’altres activitats. Ser una mica més actius en el dia a dia, ajuda a prevenir l’aparició dels problemes derivats del sedentarisme.
També es molt recomanable fer exercici físic per a millorar la condició física. S’ha de treballar a nivell cardiorespiratori i les activitats que poden ajudar són: caminar ràpid, córrer, anar amb bicicleta, nadar, classes de ball… i enfortir la musculatura amb exercicis de potenciació de 2 a 3 dies per setmana.
La intensitat del treball ha de ser moderada i s'ha d'incrementar de manera progressiva.
Abans de començar a fer exercici físic és important que el metge confirmi que es pot realitzar sense risc.
També s’ha de tenir en compte que, en funció del tractament renal, puguin aparèixer limitacions.
- Les persones que segueixen tractament d’hemodiàlisi, han d’evitar carregar el braç de la fístula arteriovenosa interna (FAVI)
- A les persones que segueixen tractament de diàlisi peritoneal, es desaconsella que practiquin natació en piscines per risc d’infecció del catèter
- I les persones que han estat trasplantades o porten un catèter peritoneal, han de vigilar els exercicis que mobilitzen els seus abdominals.
Degut a aquestes peculiaritats, i a fi d’adaptar l’exercici a la situació personal de cadascú, s’aconsella consultar, sempre que sigui possible, a un fisioterapeuta l’inici i el seguiment d’un programa d’exercici físic.
Els pacients amb malaltia renal crònica poden tenir problemes de caràcter sexual, degut a la pròpia malaltia, els antecedents (diabetis, hipertensió arterial) o a la pròpia medicació.
L’alteració més comuna en l’home és la impotència sexual i en la dona la disminució del desig sexual i/o incapacitat per arribar a l’orgasme.
També hi poden contribuir els factors emocionals associats a la necessitat de conviure amb la malaltia (depressió, estrès o ansietat), però també pot estar relacionada amb els canvis en la percepció de la imatge corporal (portador de catèter peritoneal o catèter per a hemodiàlisi).
Persones amb insuficiència renal crònica que no necessiten diàlisi. Una persona amb insuficiència renal que no necessita diàlisi, però que per la malaltia es veu obligada a acudir a la consulta amb freqüència, pot sentir cert temor o inseguretat davant la idea de realitzar un viatge per la possibilitat que sorgeixi alguna complicació.
En aquest sentit, és suficient amb mantenir els hàbits saludables habituals (o el més semblants), prendre adequadament la medicació i respectar la data de la pròxima consulta. És recomanable, de tota manera, portar sempre a mà l’informe mèdic que reculli els diagnòstics previs; les dates de les últimes analítiques i el tractament actualitzat.
Persones amb insuficiència renal crònica en hemodiàlisi. En el cas dels pacients en hemodiàlisi, existeixen associacions de pacients que ajuden a gestionar la cerca d’una unitat de diàlisi propera al lloc de destí per a poder seguir el tractament durant el temps que estigui fora. En aquests casos, és important que el pacient tingui un informe actualitzat, que inclogui una analítica no superior a trenta dies, abans de la primera diàlisi en el lloc desplaçat, i l’informe del tractament, així com la medicació necessària pels dies de desplaçament, ja que en aquestes unitats no es subministren.
Persones amb insuficiència renal crònica en diàlisi peritoneal. Els pacients que realitzen diàlisis peritoneal en el seu domicili han de notificar-ho a la Unitat de Diàlisi i a l’empresa que, habitualment, subministra el material per a la diàlisi. Aquesta empresa entrega en el mateix lloc de destí de vacances (ja sigui dins o fora d’Espanya) el material que es necessita, sense que el pacient hagi de portar res. Es recomana que el pacient porti l’informe, l’analítica i el tractament actualitzat.
En cas que una persona vulgui portar la màquina per a realitzar la diàlisi peritoneal (cicladora) en un avió, pot fer-ho aportant un informe mèdic que la descrigui i embolicant-la en la seva pròpia caixa. En qualsevol cas, prèviament, haurà de posar-se en contacte amb l’aerolínia per assegurar-se que s’autoritza l’embarcament de la cicladora amb caràcter d’equip mèdic crític.
També cal recordar la medicació necessària pels dies de desplaçament, així com sol·licitar els noms de les clíniques properes que fan tractament peritoneal per trucar en cas que aparegui algun problema.
Persona amb insuficiència renal crònica trasplantada. En el cas de les persones que hagin estat trasplantades, es recomana viatjar a llocs en els que no hi hagi excessiu risc de contraure una infecció, perquè el sistema immune està debilitat a causa del tractament amb immunosupressors.
La insuficiència renal i el seu tractament generen un gran ventall de situacions noves que afecten a totes les àrees de la persona: personal, laboral, familiar i social.
L’inici de la diàlisi, la situació de trasplantament renal i els canvis que implica, poden provocar un conjunt d’emocions totalment normals i que formen part del procés d’adaptació a aquests canvis.
Apareixen amb freqüència trastorns emocionals (especialment estrès, ansietat i depressió), o alteracions emocionals lleus (canvis d’humor, deteriorament de la convivència i relacions, exigència excessiva, queixes constants, alteracions del son, por davant el futur…). En gran part tot això sorgeix per la dificultat en l’adaptació i acceptació de la malaltia.
L’entrada en diàlisi marca un abans i un després i la seva vivència emocional depèn de la valoració que cada pacient faci sobre la seva situació i dels recursos que tingui per afrontar-la.
En aquest sentit, als pacients amb insuficiència renal crònica se'ls recomana:
- Comentar els dubtes amb l’equip mèdic
- Plantejar objectius realistes i a curt termini
- Rodejar-se de gent que aporti coses positives
- Evitar aïllar-se massa i mantenir el contacte amb familiars i amistats
- Organitzar i dosificar les tasques
- Cuidar les hores de son i descans (tant per excés com per defecte). El cansament afecta molt l’estat d’ànim
- Practicar exercici moderat i seguir una alimentació adequada per millorar l’autoestima.
- Retrobar-se i comunicar-se amb la parella
- Potenciar els interessos i activitats socials (hobbies, exposicions, cursets, passeigs, animals de companyia...)
- No recrear-se en pensaments nocius o negatius
- Permetre’s estar baix de moral de tant en tant, però sense quedar estancat en aquest punt
- Demanar ajuda i deixar-se ajudar
- Acudir a les associacions de pacients renals, que faciliten l’adaptació del pacient a la seva malaltia amb l’organització de diferents activitats.
L’inici del tractament suposa un canvi emocional per al pacient, però també té una gran repercussió emocional en els familiars o companys més propers. En aquest sentit, és important tenir en compte les persones pròximes al pacient i acompanyar-les en el seu procés d’acceptació, perquè l’actitud del pacient repercuteix en l’actitud de la família i viceversa.
Els grups de recolzament a familiars/cuidadors són espais molt eficaços on plantejar dubtes, preocupacions o frustracions sobre la insuficiència renal i el tracte amb el pacient. A més, també és un entorn que acompanya a la família en el seu procés d’adaptació a la nova situació.
¿Com puc ajudar a un familiar a adaptar-se i acceptar la realitat de la insuficiència renal crònica?
- Mantenir una comunicació oberta. Escoltar de manera activa a la persona. No canviar de tema, ni minimitzar el que diu, ni donar-li presa en la conversa perquè expressi els seus desitjos, dubtes i preferències.
- Comprendre que el pacient pot experimentar diferents símptomes (cansament, desinterès, pèrdua de gana..) i emocions (tristesa, angoixa..) que poden dificultar la presa de decisions.
- A l’hora de decidir un tractament mèdic, l’opinió del pacient ha de prevaldre. Tenir present que és el pacient qui rebrà el tractament renal substitutiu. Per la qual cosa, encara que mostri interès per conèixer un altre punt de vista, la decisió última és del pacient.
- És important que, inclús si no s’arriba a un acord, es mantingui la comunicació perquè se senti recolzat en la seva decisió. La salut familiar s’ha de preservar amb la cooperació de tots els membres de la família implicats de manera directa. I si apareix un conflicte familiar, acudir a algun professional perquè pugui assessorar en buscar ajuda (treballadora social, psicòleg).
- Recordar que el pacient té dret a canviar d’opinió en qualsevol moment i optar per diferents opcions de tractament, sempre que no hi hagi contraindicacions per alguna d’elles.
- Relativitzar la situació i fer el possible perquè la malaltia no sigui el centre d’atenció (mantenir les activitats d’oci, amistats i rutines quotidianes). Afavorir la inclusió en les activitats socials que es presentin i potenciar-les (convidar i animar a participar en les celebracions i sortides que es proposin). Així com assimilar les pèrdues que puguin succeir (el treball, la mobilitat, la flexibilitat d’horaris…) i adaptar-se a elles.
- En cas de necessitar ajuda, recordar que l’equip de professionals sanitaris sempre estarà disponible davant qualsevol situació.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Anna Yuguero
Fisioterapeuta
Servei de Nefrologia
Bárbara Romano Andrioni
Dietista - Nutricionista
Servei d'Endocrinologia i Nutrició
Manel Vera Rivera
Nefròleg
Servei de Nefrologia
Marta Quintela Martínez
Infermera
Servei de Nefrologia
María Teresa López Alonso
Infermera Unitat Funcional Accessos Venosos
Servei de Nefrologia
Montserrat Monereo Font
Treballadora Social
Servei de Nefrologia
Ángeles Mayordomo Sanz
Infermera Diàlisi Peritoneal
Servei de Nefrologia
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Notícies relacionades amb Insuficiència Renal Crònica
31 març de 2023
Visita al mercat amb pacients amb malaltia renal
15 febrer de 2023