Tractament de la Insuficiència Renal Crònica

El trasplantament renal consisteix en rebre un ronyó que permetrà suplir les funcions que s’han perdut degut a la insuficiència renal.

Existeixen dos tipus de trasplantament renal en funció de la procedència del ronyó del donant:

• El trasplantament renal de donant viu. En aquest cas els donants solen ser familiars de la persona malalta: cònjuge, pares, germans o algú proper a la família. L’avantatge d’aquest tipus de trasplantament és que es pot realitzar quan la malaltia renal està ja molt evolucionada sense necessitat inclús de requerir diàlisi.
• El trasplantament renal de donant cadàver. En aquest cas el donant és un mort, i el receptor difícilment pot trasplantar-se abans d’haver fet diàlisi durant un determinat període de temps. La duració de la mateixa dependrà de les característiques clíniques del pacient, del grup sanguini i de l’edat. El pacient s’inclou en una llista d’espera per a trasplantament, perquè, en el moment en què es produeixi una donació, pugui rebre el ronyó més adequat a les seves característiques.

Abans de realitzar el trasplantament, es realitza un estudi exhaustiu del pacient amb malaltia renal crònica per tal de descartar situacions mèdiques que ho desaconsellin. Cal tenir en compte que 45 persones de cada 100 (45%) no poden sotmetre’s a un trasplantament renal per raons mèdiques.

Els pacients amb malaltia renal crónica s’inclouen en una llista d’espera per a trasplantaments, període durant el qual han de decidir a quin tipus de diàlisi es volen sotmetre: hemodiàlisi o diàlisi peritoneal.

Aproximadament, 33 persones de cada 100 que se sotmeten a diàlisis es troben en llista d’espera per a un trasplantament. D’aquestes 33 persones, al voltant de 15 rebran el trasplantament.

Després del trasplantament renal, el pacient ha de seguir, de manera estricta i per a tota la vida, un tractament per evitar el rebuig del ronyó (immunosupressors) i realitzar visites periòdiques en consultes de trasplantament per assegurar el correcte funcionament del ronyó i ajustar la medicació, segons els resultats de les anàlisis.

En ocasions, el ronyó trasplantat no compleix amb la seva funció. De mitjana, aproximadament, 50 de cada 100 persones (50%) que han rebut un ronyó d’un donant cadàver, l’òrgan trasplantat funciona 15 anys. Al voltant de 60 persones de cada 100 (60%) que han rebut un ronyó d’un donant viu, el ronyó trasplantat funciona una mitjana de 15 anys. Les persones que pateixen una fallada del ronyó trasplantat han de decidir entre rebre un altre trasplantament, sotmetre’s a diàlisi o a un tractament conservador.