La visita al mercat ha anat a càrrec de la Dra. Marta Arias, nefròloga, Bàrbara Romano, nutricionista i Anna Pérez i Sònia Perea, infermeres de trasplantament renal. La primera visita es va celebrar en el marc de la ‘Setmana del ronyó’ a principis de març i hi van participar una dotzena de pacients. Properament, està previst que aquest tipus de visites es puguin repetir amb altres tipus de pacients. L’objectiu de la visita és poder donar consells i formació a aquests pacients a l’hora de cuinar i fer la seva compra.
La Malaltia Renal Crònica (MRC) és el deteriorament progressiu i irreversible de la funció renal. És a dir, els ronyons perden lentament la seva capacitat de treball. Una de cada deu persones al món té, sense saber-ho, insuficiència renal en major o menor grau. Quan la malaltia evoluciona pot transformar-se en crònica i es corre el risc que el dany acumulat al ronyó sigui irreversible.
L'alimentació és un dels pilars més importants per a un òptim resultat en el tractament de la malaltia renal crònica. Quan existeix un diagnòstic de MRC, els ronyons no poden mantenir el correcte control de certes substàncies i, per això, s’acumulen en la sang afectant així el bon funcionament del cos. És per aquesta raó que cal realitzar una alimentació adequada, és indispensable per endarrerir l’evolució de la malaltia i/o evitar complicacions.
Alguns dels elements de l’alimentació que cal tenir en compte pels pacients amb malaltia renal són:
- Energia. Les proteïnes en quantitats elevades poden afavorir la progressió de la malaltia renal crònica, per la qual cosa, en cas de no precisar diàlisi encara, s’ha de moderar el seu consum. En aquest sentit, l’energia s’obté, principalment, de les fècules –pa, pasta, arròs, patata, llegums..., els greixos dels aliments i l’oli d’oliva com a primera opció de greix afegit. A més, és important mantenir un pes adequat per evitar complicacions relacionades amb el sobrepès o el pes baix.
- Proteïnes. Un consum elevat de proteïnes perjudica l’evolució de la malaltia i la presència de proteïnes en l’orina. S’aconsella reduir a una ració diària –al voltant de 100 g, però es personalitzarà en cada cas– l’aliment ric en proteïnes (carn, peix, ou, etc.).
- Sodi. La sal augmenta la pressió arterial que perjudica la progressió de la malaltia renal crònica, per la qual cosa és important reduir el seu consum. Per això, és precís evitar plats precuinats, aperitius salats, pastilles de brou, salsa de soja, entre d'altres, i cuinar amb espècies i herbes aromàtiques per a donar sabor als plats sense tenir els efectes negatius de la sal.
- Potassi. És un mineral que el contenen molts aliments, però els que destaquen pel seu alt contingut són certes fruites i verdures, les patates, els llegums i els fruits secs. S’ha de controlar quins aliments menjar i amb quina freqüència, així com escollir coccions que ajudin a la seva eliminació com són el remull i la cocció.
- Fòsfor. Per a controlar aquest mineral és important diferenciar el seu origen. El més perillós de tots és el d’origen industrial, afegit com a additiu en plats precuinats, embotits, begudes tipus cola, etc. i és el que s’hauria d’evitar sempre que sigui possible. El fòsfor d’origen natural, com el que es troba en carns, peixos, làctics, ous, llegums i fruita seca, s’ha de vigilar, però amb un consum moderat d’aquests aliments, podem fer una alimentació saludable evitant l’acumulació de fòsfor. Per la Dra. Marta Arias, del Servei de Nefrologia i trasplantament renal “la visita al Mercat del Ninot serveix per aconsellar als pacients quins aliments poden ser més adequats per a ells. Cal ser conscient que la dieta es modificarà en els diferents estadis de la malaltia, i segons el tractament renal que portin a terme”. Per la seva banda, Bàrbara Romano, nutricionista del Clínic explica que “cada vegada la dieta es personalitza en cada pacient. Partim d’una dieta saludable i mediterrània i adaptem les necessitats del pacients en aquesta dieta”.
Per Anna Pérez, infermera de trasplantament renal “l’alimentació forma part del tractament. Pot ajudar a regular nivells de colesterol, nivells de sucre... El paper dels professionals d’infermeria amb els pacients amb malaltia renal també passar per veure com s’adapta l’alimentació al control de la malaltia” conclou.
