Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament de la Insuficiència Mitral
Temps de lectura: 3 min
Segons el grau d'insuficiència mitral i dels símptomes del pacient, existeixen diferents tipus de tractament.
De la mateixa manera que en altres malalties cardíaques, s'aconsella portar un estil de vida saludable i evitar sobrepès i tòxics, així com fer exercici aeròbic de manera regular segons les possibilitats de cada pacient.
És el tractament de base de la insuficiència cardíaca. Es poden fer servir múltiples fàrmacs en funció del grau d'insuficiència mitral i les necessitats de cada pacient, des de betabloquejants fins a diürètics, entre d'altres.
Aquest tractament s'aconsella a aquelles persones que tenen símptomes que limiten de manera raonable la seva qualitat de vida. En casos seleccionats, es pot plantejar una reparació de la vàlvula de manera primerenca en pacients joves, que tenen pocs símptomes i que l'anatomia de la vàlvula és favorable.
Actualment el tractament quirúrgic de la insuficiència mitral es fa mitjançant cirurgia cardíaca o mitjançant tècniques percutànies, és a dir, tècniques quirúrgiques poc invasives. L'ús d'un tipus de tractament o un altre depèn del pacient, la causa de la malaltia i l'anatomia de la vàlvula.
Cirurgia cardíaca
Els procediments quirúrgics per accedir al cor i arribar a la vàlvula mitral són:
El trencament de l'estèrnum (esternotomia).
Cirurgia mínimament invasiva mitjançant petites incisions entre les costelles.
Independentment de l'abordatge quirúrgic, per accedir al cor cal aturar-lo i derivar la sang a una màquina de circulació extracorpòria durant la intervenció.
Les opcions de tractament quirúrgic sobre la vàlvula mitral són:
- Reparació de la vàlvula mitral. És el tractament de primera elecció quan les característiques de la vàlvula ho permeten. Consisteix a restaurar el correcte tancament dels vels i remodelar l'anell que la subjecta (anuloplàstia). D’aquesta manera, es repara la vàlvula sense necessitat de recanvi.
- Reemplaçament de la vàlvula mitral. Aquesta tècnica es fa quan no és possible la reparació i consisteix a canviar la vàlvula cardíaca defectuosa per una artificial. Es poden implantar:
Vàlvules mecàniques (metàl·liques). El seu principal avantatge és la gran durabilitat, per la qual cosa se solen utilitzar en persones joves. No obstant això, per evitar l'obstrucció per coàguls, els pacients han de prendre medicaments anticoagulants de per vida (acenocumarol o warfarina).
Vàlvules biològiques (teixits). Solen ser de teixit animal, habitualment bobí o porcí. Són menys propenses a causar coàguls sanguinis, per la qual cosa no cal tractament amb anticoagulants. En contraposició, són menys duradores (12-15 anys) i pot ser necessari fer un nou reemplaçament en el futur.
Procediments percutanis
Aquest procediment es realitza en pacients amb insuficiència mitral degenerativa, en persones amb símptomes greus que limiten de forma raonable la seva qualitat de vida i per als quals una cirurgia és massa arriscada (per la seva edat avançada, limitacions quirúrgiques o malalties importants associades). En el cas de pacients amb insuficiència mitral funcional, on el problema principal és el ventricle esquerre, la reparació percutània ha presentat bons resultats.
Les opcions de tractament són:
- Reparació percutània de la vàlvula mitral mitjançant reparació vora a vora. Consisteix en implantar una o diverses pinces petites (clips) per apropar els vels de la vàlvula i disminuir el grau d'insuficiència mitral. La reparació es fa mitjançant una punció a la vena femoral (anglès), per on s'introdueix un catèter que permet visualitzar el cor, amb l'ajuda de l'ecografia transesofàgica. Per realitzar l'ecografia transesofàgica sense molèsties, cal una sedació profunda, per la qual cosa en molts casos es fa amb anestèsia amb intubació. Per poder realitzar aquest tipus d'intervenció cal que l'anatomia de la vàlvula sigui adequada, la qual vindrà determinada per l'ecografia transesofàgica feta durant l'estudi de la insuficiència mitral.
- Reemplaçament percutani de la vàlvula mitral. Consisteix en implantar una pròtesi biològica sobre la pròpia vàlvula del pacient. Encara que és un procediment força recent, pot ser una opció per a alguns pacients que no presenten una anatomia de la vàlvula adequada per fer una reparació percutània. Actualment hi ha diversos dispositius per a implant plenament percutani que es troben en fase de recerca.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
César Bernadó
Infermer
Servei de Cardiologia
Laura Sanchís Ruiz
Cardiòloga
Servei de Cardiologia
Publicat: 23 juliol de 2024
Actualitzat: 23 juliol de 2024
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
