Viure després d'un Ictus

Pèrdua de força, manca de coordinació o pèrdua del control de moviment. És una discapacitat secundària que tendeix a millorar, tot i que és possible que, malgrat la rehabilitació, la recuperació no sigui completa.

Propensió a caure. S’aconsella exercitar i enfortir la musculatura i entrenar l’equilibri. També és important identificar i modificar aquells aspectes de la llar que poden suposar un major risc de caigudes: treure catifes, emprar cadires a la banyera o a la dutxa, usar agafadors i barres de bany i fer servir sabates amb sola antilliscant.

Trastorns visuals. De vegades, es produeix una pèrdua de visió de la meitat del camp visual, anomenada hemianòpsia. Amb un poc d’entrenament es compensa girant el cap per mirar cap al lloc afectat.

Trastorn al llenguatge. El logopeda s’encarregarà de valorar i rehabilitar, en els casos en què sigui possible, les alteracions del llenguatge que es produeixen després d’un ictus.

Espasticitat. Consisteix en una contracció permanent de determinats músculs. Això pot ocasionar rigidesa, dolor, contractures i dificultar alguns moviments.

Trastorn de la sensibilitat. Es manifesta com a formigueig, sensacions desagradables o manca de sensibilitat al tacte.

Dolor superficial. Provoca una sensació de cremor o punxada que empitjora amb el tacte, l’aigua o els moviments i que es coneix com a dolor central. Alguns antidepressius i anticonvulsionants són eficaços per controlar aquest tipus de dolor. Les persones que han patit un ictus també poden tenir dolor en l’espatlla del braç paralitzat. Durant els episodis de dolor es pot emprar algun analgèsic simple, però si el dolor es manté cal consultar a l’especialista.  

Disfagia o dificultat per empassar. Per ajudar al pacient amb disfagia es pot modificar la dieta, la textura de la mateixa o, si és necessari, utilitzar tècniques d’alimentació segures.  

Incontinència urinària. Acostuma a ser una afectació transitòria, tot i que pot mantenir-se en pacients amb seqüeles importants. Si en el moment de l’alta encara persisteixen els problemes, és important consultar amb els professionals sanitaris sobre el tractament i la gestió de la incontinència.  

Alteracions de l’estat d’ànim durant la convalescència, la rehabilitació i inclòs una vegada superat. Depressió, apatia, irritabilitat o labilitat emocional (passar del plor al riure sense motiu, plorar o riure’s sense causa aparent) són seqüeles de l’ictus. En qualsevol cas, si es creu que la persona presenta alguna alteració de l’estat d’ànim cal consultar amb els professionals sanitaris.

Deteriorament cognitiu (disminució de la memòria, atenció, orientació, dificultat en la planificació i organització en les tasques). Tot i que aquest deteriorament pot millorar amb el temps, en els casos en els que afecti a la recuperació, és probable que es necessiti consultar  amb un especialista.

Alimentació saludable. És important consumir una dieta variada, rica en verdura i fruita, baixa en grasses saturades i colesterol amb gran quantitat de fibra. Cal limitar el consum de sal per controlar la pressió arterial. S’ha demostrat que la dieta mediterrània i, sobretot, el consum d’oli verge i fruits secs amb el menjar, redueix de forma eficaç el risc d’ictus.

Evitar l’obesitat i realitzar exercici físic. En la mesura del que es pugui es recomana realitzar 30 minuts d’exercici d’intensitat moderada, cinc dies a la setmana. Caminar a ritme lleuger, córrer o anar amb bicicleta són bones opcions.

És imprescindible deixar de fumar.

Tòxics i drogues. El consum de drogues il·legals, com la cocaïna o les amfetamines, entre altres, pot provocar ictus, pel que s’han d’evitar. En el cas de l’alcohol, un consum lleuger, sobretot de vi, pot disminuir el risc d’ictus. Això es deu a què augmenta el colesterol HDL, la fracció del colesterol que té una funció de prevenció del risc cardiovascular (també conegut com colesterol bo). En qualsevol cas, no es recomana que les persones que no consumien alcohol ho comencin a fer i els que sí que en consumien, s’aconella limitar-ho a no més de dos gots de vi al dia, els homes, o un got, en el cas de les dones. Un consum d’alcohol més elevat augmenta el risc d’ictus i d’altres malalties.

Fàrmacs. El tractament preventiu amb fàrmacs no sempre és el mateix i cal ajustar-lo a la causa de la malaltia responsable de l’ictus. Existeixen dos grans grups de fàrmacs per reduir la tendència a la trombosi:  

• Antiagregants plaquetaris. Són fàrmacs que inhibeixen la funció de les plaquetes, que són cèl·lules de la sang implicades en la formació dels trombes i les plaques en les parets de les artèries. L’antiagregant plaquetari més emprat és l’àcid acetilsalicílic o Aspirina®.

• Anticoagulants. Els anticoagulants són un altre tipus de fàrmacs que inhibeixen a unes substàncies anomenades factors de coagulació. L’anticoagulant més utilitzat a Espanya és Sintrom®, que requereix uns controls periòdics per determinar el control de la coagulació i les dosis idònies per a cada pacient. En els últims anys s’han comercialitzat tres fàrmacs anticoagulants que tenen la mateixa funció que Sintrom® i s’administren en dosis fixes sense controls de l’efecte anticoagulant.
• Fàrmacs per controlar la hipertensió arterial, la diabetis i la hipercolesterolèmia. De vegades, és necessari prendre fàrmacs específics per aconseguir que la pressió arterial estigui en valors normals (al menys per davall de 14/9), així com els nivells de sucre en sang (glucèmia) i de colesterol.