Causes de l'ictus isquèmic o infart cerebral

Les xifres elevades de colesterol (hipercolesterolèmia) són un dels factors que afavoreixen l’arteriosclerosi; una malaltia crònica de les artèries que dóna lloc a trombosi en diferents artèries, entre elles les que aporten sang al cervell.

Alguns ictus es relacionen de manera clara amb la trombosi de la paret d’una artèria afectada per una placa d’arteriosclerosi, i, en aquests casos, és especialment important controlar els diferents factors que afavoreixen l’arteriosclerosi, entre ells, el colesterol.

En aquells ictus relacionats amb l’arteriosclerosi, també se sol recomanar prendre fàrmacs coneguts com estatines que han demostrat reduir el risc de patir un nou ictus. Aquests fàrmacs no sols ajuden a controlar els nivells de colesterol, sinó que, a més, tenen efectes antiinflamatoris i neuroprotectors.

En qualsevol cas, no s’ha d’oblidar que els hàbits de vida saludables, com una alimentació saludable o l’exercici físic, ajuden a controlar els nivells de colesterol, i que els fàrmacs són un complement a aquestes mesures.

L’arteriosclerosi de les artèries caròtides, encarregades de la sang des del cor fins a les artèries cerebrals, és una de les principal causes d’ictus.

Als pacients amb ictus i una estenosi o obstrucció important (de forma habitual de més del 70%) se’ls sol recomanar una intervenció per tractar l’estenosi i reduir el risc d’un nou ictus. Aquesta intervenció es pot realitzar a través d’una cirurgia, anomenada endoarteriectomia, o mitjançant una intervenció endovascular, que consisteix en la dilatació de l’estenosi i la col·locació d’una malla metàl·lica (stent).

Amb freqüènca, l’estenosi de la caròtide es detecta en persones que no han tingut un ictus, quan van a fer-se una ecografia abans d’una cirurgia cardiaca o durant una revisió mèdica. Tot i que fa anys s’intervenien aquest tipus de patologies, estudis recents han demostrat que amb els tractaments mèdics actuals (fàrmacs antiagregants, estatines, complementat amb dieta i exercici físic) el risc de patir un ictus és molt menor, pel que la intervenció no s’indica de forma general en aquests casos. 

Els aneurismes cerebrals són dilatacions de les artèries cerebrals causades per debilitat de les seves parets. Normalment, no provoquen cap símptoma, però en cas de ruptura, pot ocasionar una hemorràgia subaracnoïdal; un sagnat greu a l’interior del cervell i que té una gran mortalitat. Amb freqüència, té conseqüències greus per lesió del cervell.

Quan té lloc una hemorràgia subaracnoïdal, s’ha de reparar l’aneurisma, ja sigui per una intervenció endovascular o per mitjà de cirurgia, per evitar que l’aneurisma torni a sagnar.  No obstant, cada cop és més freqüent detectar aneurismes cerebrals per casualitat, en proves d’imatge com el TC o la ressonància magnètica cerebral realitzades per algun altre motiu. En aquests casos, es recomana tractar l’aneurisma per evitar una hemorràgia subaracnoïdal en les situacions que el risc del sagnat és major que el risc d’una intervenció sobre l’aneurisma.

El factor de risc més important en la ruptura d’un aneurisma és la seva mida, que augmenta de forma significativa a partir dels 7 mm. Altres factors que determinen el risc són la localització de l’aneurisma (els localitzats en les artèries de la part posterior del cervell tenen major risc de ruptura), el gènere (el risc és major en dones) i l’edat (tot i que el risc de ruptura augmenta amb l’edat, en persones joves hi ha un major risc acumulat de ruptura al llarg de la seva vida).

Tant si es decideix tractar l’aneurisma com si no, cal controlar els factors que afavoreixen el seu trencament, com són la hipertensió arterial i el consum de tabac.

El foramen oval permeable és una comunicació entre les cavitats dretes i esquerres del cor. Aquesta comunicació existeix durant el desenvolupament del fetus i es tanca al naixement. Tot i que queda oberta de forma parcial en més d’una de cada quatre persones.

El foramen oval permeable és freqüentment asimptomàtic i es descobreix de forma casual amb la realització de proves en què es desconeix la causa de l’ictus i sense saber que el foramen oval hagi estat el responsable.

El problema del foramen oval permeable és que un trombe que de forma normal no arribaria a les artèries del cervell, pot arribar a fer-ho. És el que es coneix com embolia paradòjica. Per aquest motiu, en els casos en què es demostra que un ictus s’ha produït com a conseqüència d’una tromobosi venosa, s’investiga el motiu d’aquesta trombosi.

En la majoria dels casos no està indicat intervenir el foramen oval permeable, entre altres motius perquè aquest tipus d’ictus tenen un risc molt baix de repetir-se. No obstant això, la intervenció podria ser beneficiosa en pacients joves amb un foràmen oval gran que han tingut un ictus i en els quals s'han descartat la resta de causes d’ictus.

En els casos, però, que es decideix fer una intervenció, s’accedeix al cor a través dels vasos sanguinis i es tanca el foramen oval permeable. A banda d’això, es prescriu un tractament anticoagulant.