Recerca sobre l'Ictus

Malgrat els progressos mèdics, al voltant del 50% dels pacients amb ictus greus queden discapacitats, per la qual cosa fan falta nous tractaments que millorin o complementin l'eficàcia dels tractaments revascularitzadors. Es coneix que malgrat restablir la circulació en les artèries cerebrals principals existeixen àrees cerebrals que no recuperen una aportació sanguínia normal.

L'estudi CHOICE, realitzat a Catalunya gràcies al finançament de la Marató de TV3, va demostrar que l'administració d'un farmaco fibrinolític directament a les artèries del cervell després de l'extracció del trombe és capaç de minimitzar aquests dèficits circulatoris residuals i augmentar les possibilitats de recuperació, sense seqüeles pels pacients. Amb aquesta nova estratègia terapèutica s'ha augmentat en més d'un 19% el nombre de pacients que queden sense seqüeles després d'un ictus. Actualment s'està treballant a confirmar aquests resultats amb un assaig més gran (CHOICE-2).

Al marge que sigui necessari obrir l'artèria obstruïda després d'un ictus, l'arribada de sang a un cervell lesionat pot augmentar alguns mecanismes de lesió cerebral. En aquest sentit, existeixen tractaments neuroprotectors, com l'àcid úric, que poden evitar aquest efecte nociu de la revascularització.

Un assaig clínic va suggerir que l'administració d'àcid úric pot ser beneficiosa en pacients amb ictus tractats amb trombòlisi endovenosa, i és possible que els beneficis siguin majors en pacients amb ictus greus tractats amb trombectomia mecànica. Aquesta tesi encara ha de ser demostrada en un nou estudi abans que la seva utilització pugui recomanar-se de forma generalitzada.

La reparació del cervell lesionat és primordial durant la fase de recuperació de l’ictus, més enllà de la fase inicial del tractament en què la prioritat és intentar limitar el dany mitjançant la revascularització de l’artèria obstruïda.

La realització d’estudis en models experimentals, als que s’han administrat cèl·lules mare, mostren una millora en la recuperació després de l’ictus. Tot i que els resultats són encoratjadors, encara no es coneixen bé els mecanismes que hi ha darrere d’aquesta millora. Algun d’aquests estudis va mostrar que la majoria d’aquestes cèl·lules no arribaven al cervell, sinó que es trobaven en òrgans, com la melsa, on existeix un gran nombre de cèl·lules immunològiques. Això suggereix que la modulació de la immunitat podria explicar alguns dels efectes beneficiosos de les cèl·lules mare.

En aquest sentit, s’ha realitzat algun estudi amb cèl·lules mare en persones, en què  s’han analitzat la viabilitat i seguretat de la seva administració, però no la seva eficàcia. Encara queda molta feina per fer abans que les cèl·lules mare es puguin emprar per al tractament de l’ictus. S’ha de conèixer el tipus idoni de cèl·lules mare, la via d’administració i el moment després de l’ictus en què poden ser més útils.