Proves per diagnosticar l’Hipertiroïdisme

Proves analítiques. El diagnòstic de l'hipertiroïdisme es confirma amb proves que mesuren el nivell de les hormones tiroidals actives (lliures, no unides a les proteïnes) –tiroxina lliure (T4L) i triiodotironina lliure (T3L)– i de l'hormona estimulant de la tiroide, la tirotropina (TSH) a la sang. 

Un nivell alt d'hormones tiroidals (T4L i T3L) amb una TSH baixa significa un hipertiroïdisme o una tirotoxicosi. 

En el cas de formes hipofisiàries es troben la T4L i T3L altes amb TSH alta.  

Els paràmetres bioquímics generals com el colesterol, les transaminases hepàtiques o la glucèmia poden presentar variacions transitòries en el curs de la malaltia a causa del fet que la tiroide és la principal controladora del metabolisme. Davant d'un hipertiroïdisme s'estudien els anticossos associats a la tiroide per saber la causa d'aquest hipertiroïdisme. 

Proves d’imatge. L'ecografia de tiroide s'usa per estudiar la causa de l'hipertiroïdisme i veure si existeixen nòduls (goll nodular o multinodular) o no (malaltia de Graves o tiroïditis). Així mateix, per estudiar la causa de la tirotoxicosis es pot utilitzar també la gammagrafia tiroidal per veure si la tiroide és hiperactiva globalment o si hi ha nòduls hiperactius (tòxics) o si la tiroide està bloquejada o inflamada (tiroïditis).