Tractament de l’Hipertiroïdisme

El tractament de l'hipertiroïdisme depèn de la causa de la malaltia, de la severitat dels símptomes i de l'edat del pacient. En general, es tracta amb medicaments que baixen el nivell d'hormones tiroidals en sang (fàrmacs antitiroidal de síntesis) i els que baixen també els efectes secundaris que tenen aquestes hormones (blocadors beta i ansiolítics).  

En funció de la causa de l'hipertiroïdisme i passats 12-18 mesos de tractament s'ha de realitzar un tractament definitiu i eliminar la causa de l'hipertiroïdisme, ja sigui mitjançant l'extirpació de la glàndula per cirurgia o destrucció parcial amb iode radioactiu. 

• En la malaltia de Graves un terç dels pacients entren en remissió crònica estable després de 12-18 mesos de tractament i no necessiten tractament ablatiu amb iode o cirurgia. En aquests casos, durant els següents anys s'ha de fer un seguiment de la funció tiroidal per descartar que deixi de funcionar a causa de la inflamació prolongada de la tiroide o que torni a aparèixer la malaltia. 
• En el goll multinodular els antitiroidals controlen els símptomes, però no poden eliminar els nòduls, per la qual cosa és necessari plantejar un tractament definitiu com el iode radioactiu o la cirurgia. 

Altres fàrmacs que inhibeixen l'acció excessiva i els símptomes de les hormones tiroidals són: 

• Blocadors beta. Són un tipus de medicaments que bloquegen l'acció de l'hormona tiroidal a l'organisme de manera ràpida, en poques hores, per disminuir els símptomes com palpitacions, ansietat, tremolors, sudoració, nerviosisme, però sense actuar sobre els nivells d'hormona tiroidal a la sang. Un dels fàrmacs que actua en tot el cos és el propanolol. A més d’aquest, s'utilitzen també altres fàrmacs de la mateixa classe que tenen un temps d'acció més llarg, però que actuen en zones més específiques. A nivell del cor, concretament en les palpitacions, s'usen tractaments com l'atenolol, metoprolol, nadolol, bisoprolol.  
• Ansiolítics. En els casos d'insomni i ansietat persistent, malgrat el tractament amb propanolol, es poden prescriure per induir el son medicaments anomenats ansiolítics com el lorazepam. 

Les cèl·lules tiroidals necessiten iode per fabricar les hormones tiroidals i utilitzen el iode de la sang independentment de si és radioactiu o no.  

El tractament amb iode radioactiu és molt segur i està associat a molt poques complicacions. El seu objectiu consisteix a reduir la grandària de la tiroide i disminuir el nivell de l'hormona tiroidal en la sang de manera progressiva en poc temps.  

El iode s'administra per via oral (càpsula) o per via endovenosa i entra a la tiroide on és captat per les cèl·lules hiperactives. D'aquesta manera, danya les cèl·lules tiroidals lentament durant setmanes o mesos. La resta de iode que queda lliure en sang s'elimina en 2-3 dies a través de l'orina en forma no radioactiva.  

Després del tractament, administren antitiroidals al pacient. Posteriorment, se li realitza una prova de sang per valorar la resposta de la seva tiroide al tractament. 

Una vegada extreta la glàndula tiroidal, en funció de si s'ha extret tota la tiroide o només una part (tiroïdectomia parcial, hemitiroïdectomia o istmectomía), es pot tenir hipotiroïdisme i necessitar tractament substitutiu.  

El tractament consta en l'administració diària de levotiroxina en una dosi adaptada a les necessitats del pacient. La dosificació i el control del tractament es realitza com en el tractament crònic de l'hipotiroïdisme.